Harrisia martinii
Harrisia martinii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Harrisia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del surest de Paraguay fins al noreste d'Argentina i centre-oest de Brasil, concretament en l'estat de Mate Grosso del Sur.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Harrisia martinii és una espècie de cactus molt ramificat que desenrolla tallos trepadores o apoyantes, en llongituts de fins a 2 m o més i diàmetros de 2 a 2,5 cm. La epidermis presenta color vert a vert grisáceo, i els brots jóvens mostren un estretament en la zona apical.
El talle presenta entre 4 i 5 costelles tuberculadas, separades per una llínea marcada en la regata. Sobre estes costelles se situen areolas que desenrollen una espina central robusta, de color groguenc en àpiç obscur, que alcança entre 2 i 3 cm de llongitut. Ademés, la planta presenta entre 5 i 7 espines radials, molt més curtes que l'espina central.
Les flors són de color blanc, d'obertura nocturna i alcancen entre 18 i 26 cm de llongitut quan es desenrollen per complet. El pericarpelo presenta color vert i posseïx areolas similars a les del talle, en espines i sense tricomas escamosos. El hipanto mostra color vert a vert rojós, en escamas de color roig púrpura, de forma deltoide, acompanyades de pèls blancs. Les areolas de la zona inferior del hipanto solen semblar-se a les del talle, en espines i sense tricomas escamosos. Les escamas situades en la zona mija del hipanto medixen de 2,7 a 4,9 mm de llarc i d'1,3 a 3,8 mm d'ample. Els sàpia'ls presenten color vert a vert rosat.
El frut és de color roig i forma més o menys esfèrica. Presenta escamas caduques i espines situades sobre menuts tubèrculs.[2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des del surest de Paraguay fins al noreste d'Argentina, a on es registra en les províncies de Formosa, Chaco, Corrents, Entre Rius i Santa Fe. També s'ha reportat en el centre-oest de Brasil, concretament en l'estat de Mate Grosso del Sur.[1][2]
Ademés, l'espècie s'ha introduït en vàries regions del món, com a distintes províncies de Suràfrica (Veta, Estat Lliure i KwaZulu-Natal), aixina com en Hawái i Austràlia, específicament en Nova Gales del Sur i Queensland.[2][3][4]
L'espècie habita principalment en el bioma subtropical, a altituts que oscilen entre els 50 i 100 m s. n. m. Es desenrolla en ambients de chaco humit i espinal.[3][4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus martinii, publicada en 1854 pel botànic francés J. Labouret en Annales de la Société d'Horticulture de la Haute-Garonne 1: 182.[5][6]
Més vesprada, el botànic nortamericà Nathaniel Lord Britton va traslladar l'espècie al gènero Harrisia, per lo que va passar a cridar-se Harrisia martinii. Va registrar estos canvis en la revista científica Addisonia; Colored Illustrations and Popular Descriptions of Plants 2: 55, publicada en 1917.[4][7][8]
- Harrisia: nom genèric otorgat en honor a William Harris, qui va ser superintendente dels Jardins Públics i Plantacions de Jamaica i va destacar per les seues importants contribucions al coneiximent de la flora d'eixa illa.[9]
- martinii: epítet específic otorgat en honor al coleccioniste de cactus francés Raymond Martin, qui va introduir l'espècie en França.[3][10][11]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta classificació indica que, en l'actualitat, el risc d'extinció és baix, ya que és abundant en tot el seu ranc, creix en vàries àrees protegides i no hi ha amenaces importants que l'afecten.[12]
Usos
[editar | editar còdic]L'espècie es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes o llavors. Ademés, els natius maskoy consumixen els fruts crus, aixina com les raïls hervir o torrades d'esta espècie.[12][13]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Porte de la planta -
Detall dels tallos
-
Detall de la flor -
Detall dels fruts inmaduros
-
Detall del frut madur
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Die in Mate Grosso do Sul beheimateten Kakteen».Kakteen und andere Sukkulenten.68(3)
- 65-70.Consultat el 24-4-2026.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 339. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Monograph of Harrisia (Cactaceae)».Phytoneuron.ISSN 2153 733X.Consultat el 16-4-2026.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Harrisia martinii (Labour.) Britton | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-23.
- ↑ «Cereus martinii Labour. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-23.
- ↑ «Note sur li Cereus martinii (Lab.)».Annales de la Société d'Horticulture de la Haute-Garonne.1
- 182–184.Consultat el 23-4-2026.
- ↑ «Harrisia martinii | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-23.
- ↑ «Harrisia martini. Martin's Harrisia».Addisonia.2Consultat el 23-4-2026.
- ↑ «Harrisia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-16.
- ↑ «Harrisia martini» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-23.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 148. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ 12,0 12,1 «Harrisia martinii: Oakley, L., Duarte, W. & Pin, A.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152255A121528517».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152255A121528517.en.Consultat el 2026-04-23.
- ↑ Arenes (1981). , Buenos Aires: Fundació per a l'Educació, la Ciència i la Cultura.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Harrisia martinii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.