Harmonia cromàtica

La harmonia cromàtica, o harmonia dels colors, és concebuda hui, sobretot en els àmbits pictòrics i en els de l'iconolingüística, com el conjunt de tècniques que s'aplica a la creació d'un color per a conseguir cert equilibri. En l'interacció dels colors que ho componen. Aixina mateix es denomina aixina a l'efecte estètic de calma que eixe equilibri produïx en l'espectador. Solen amprar-se també les designació harmonia del color i harmonia del colorit.

Dit conjunt de tècniques ha vingut evolucionant paralelament al desenroll de la pintura i les arts relacionades en ella, des de l'Antiguetat grega, fins a alcançar la seua actual conceptualisació en la perspectiva iconolingüística dels distints àmbits de les arts visuals i del disseny. La tradició de l'Harmonia cromàtica ha implicat una incorporació successiva de conceptes, entre els que destaquen: l'ajust cromàtic, la complementarietat, l'extensió cromàtica, el concorde cromàtic i la coloració concorde.

Conceptes de l'harmonia monocromàtica

El concepte de ajust cromàtic constituïx un verdader principi de l'harmonia del color. Es basa en l'obtenció d'una proporció i correspondència òptimes entre els colors. L'idea de complementarietat harmònica es relaciona en l'oposició de les tonalitats perceptuales del color, fenomen que es produïx de manera natural en les postimágenes. El concepte de extensió cromàtica aludix a les dimensions dels colorits, tant en térmens geomètrics com cinestéticos. El concorde cromàtic consistix en un colorit que posseïx una proporció convenient entre els colors concordes que ho componen. Per últim, es dona el nom de coloració concorde a cada color que es troba combinat de forma ajustada en uns atres en un colorit.

Musicalismo de l'harmonia dels colors

En la concepció general i en la terminologia de l'harmonia dels colors es troba fàcilment una poderosa connotació de la musicalidad sinestética consustancial al color i al colorit, un fenomen present, de manera molt especial, en la cultura occidental. Açò explica que l'harmonia dels colorits s'assumixca, inclús en els nostres dies, baix l'influència del classicisme (com l'art de formar i enllaçar els concordes de colors).