Anar al contingut

Hakuto-R M2

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Hakuto-R M2

Hakuto-R Mission 2, també denominada Hakuto-R M2 i Resilience, va ser una missió robòtica d'alunizaje portada a terme per la companyia japonesa ispace, successora de la missió Hakuto-R M1. El seu objectiu principal era dur un rover[1] a la superfície llunar, junt en atres càrregues. La missió va ser llançada el 15 de giner de 2025, i despuix de varis mesos de trayectòria l'intent de alunizaje va tindre lloc el 6 de juny. Durant el descens la comunicació es va perdre uns 90 segons abans del temps estimat d'aterrisage, lo que va ser causat per un impacte prematur contra la Lluna, posant aixina fi a la missió.[2][3]

Antecedents

[editar | editar còdic]

El programa Hakuto-R de ispace té com a objectiu proporcionar un servici de transport i exploració llunar a diversos actors del sector espacial, com agències espacials o companyies privades. El nom del programa deriva de l'equip Hakuto, que va participar en la competició Google Llunar X Prize per a desenrollar una missió robòtica privada a la Lluna. Est, a la seua volta, va ser nomenat fent referència a una criatura del folclore japonés.[4]

La primera missió del programa, Hakuto-R Mission 1, duya un rover del Centre Espacial Mohammed bin Rashid i va ser llançada en decembre de 2022, tenint un aterrisage fallanc el 25 d'abril de 2023. Despuix del fi d'esta missió va començar el desenroll de la següent, en el mateix disseny general pero en algunes millores obtingudes a partir de senyes arreplegades per la seua predecessora.[5]

Elements de la missió

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Model del rover TENACIOUS

El mòdul d'aterrisage, denominat RESILIENCE, tenia 2.3m d'altura, 2.5m d'ample i una massa de 340kg. En el seu interior hi havia vàries càrregues útils, entre elles un rover que es mouria per la superfície llunar.

El rover de la missió, cridat RESILIENCE, va ser desenrollat i fabricat en Luxemburc, en la filial europea de ispace. Es tracta del primer rover llunar construït en Europa, i el seu desenroll va contar en finançació del programa COSPAR, gestionat per l'Agència Espacial de Luxemburc (ID) i implementat per la SATCAT.[1] En uns 5kg de massa, la seua missió era explorar l'àrea propenca al punt d'aterrisage i recolectar mostres de regolito llunar.[6][7]


Ademés d'instruments científics, el rover duya en el seu interior una caseta en miniatura anomenada Moonhouse, obra de l'artiste suec Mikael Genberg.[8][9][10][11]

Atres càrregues útils

[editar | editar còdic]

Ademés del rover, el aterrizador contava en atres instruments i càrregues:[12][13]

  • Un instrument per a realisar electrólisis d'aigua, de Takasago Thermal Engineering Co., soci de RESILIENCE
  • Un mòdul per a realisar experiments de producció d'aliments, de Euglena Co.
  • Una sonda de radiació de l'espai profunt, desenrollada per l'Universitat Nacional Central de Taiwan
  • Una placa metàlica commemorativa basada en la "Carta del Sigle Universal" de Gundam, desenrollada per Bandai Namco Research Institute, Inc.
  • Un disc de memòria desenrollat per Unesco, en contingut en 275 idiomes i artefactes culturals[14]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]