Anar al contingut

Haab

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Haab' és part del sistema calendárico maya. Era un calendari de 365 dies utilisat per moltes de les cultures precolombinas de Mesoamérica.

Data del dia de hui en glifo del Haab segons la correlació GMT 584 283
Calendari gregoriano Haab en número
maya convencional
Haab en
número cefalomorfo
Haab en número aràbic
i alfabet llatí
Hui és dissabte
7 de novembre de 2026
Plantilla:Roda calendárica/Haab Plantilla:Roda calendárica/Haab cefalomorfo Plantilla:Roda calendárica/Haab en lletres

Descripció

Mesos de Haabʼ: noms en glifos[1] en seqüència
No.
Sec.
Nom de el
més
Eixemple de
glifos
Significat del glifo No.
Sec.
Nom de el
més
Eixemple de el
glifo
Significat del glifo
1 Pop menjar 10 Yax tormenta verda
2 Woʼ conjunció obscura 11 Sakʼ blanca tormenta
3 Sip conjunció roja 12 Keh tormenta roja
4 Sotzʼ rat penat 13 Mak adjunt
5 Sek mort 14 Kʼankʼin sol groc
6 Xul gos 15 Muwan muçol
7 Yaxkʼin nou sol 16 Pax temps de sembra
8 Mol aigua 17 Kʼayabʼ tortuga
9 Chʼen tormenta obscura 18 Kumkʼo graner
        19 cinc dies desafortunats

El Haabʼ comprén díhuit mesos de vint dies cada u, més un periodo adicional de cinc dies ("dies sense nom") al final de l'any conegut com Wayeb' (o Uayeb en l'ortografia de el XVI).

Bricker (1982) estima que el Haabʼ es va utilisar per primera volta al voltant del 500 a. C.. iniciant en el solstici de hivern.[2]

Els noms dels mesos de Haabʼ es referixen més comunament pels seus noms en yucateco de l'era colonial. En seqüència, estos (en l'ortografia revisada[3]) són com es veuen la dreta: Cada dia en el calendari Haabʼ va ser identificat per un número de dia dins del més seguit pel nom del més. Els números de dia varen escomençar en un glifo traduït com el "assent" d'un més nomenat, que generalment es considera com el dia 0 d'eixe més, encara que una minoria ho tracta com el dia 20 del més anterior al més mencionat. En l'últim cas, l'assent de Pop és el dia 5 de Wayebʼ. Per a la majoria, el primer dia de l'any va ser Assente Pop. Açò va ser seguit per 1 Pop, 2 Pop ... 19 Pop, Assent Wo, 1 Wo i aixina successivament.

Les inscripcions en El Temple de la Creu en Palenque mostren clarament que els mayas eren conscients de la verdadera duració de l'any, a pesar de que generalment no ampraven l'us de dies bisiestos en el seu sistema de càlculs. J. Eric Thompson va escriure que els mayas sabien de la deriva entre el Haabʼ i l'any solar i que varen fer "càlculs sobre la taxa a la que s'acumulava l'error, pero estos simplement es varen notar com a correccions a les que no estaven acostumats canviar el calendari ".[4]

5 dies desafortunats

Es pensava que els cinc dies sense nom al final del calendari, cridats Wayebʼ, eren un moment perillós. Foster (2002) escriu "Durant Wayeb, els portals entre el regne mortal i el Inframón es varen dissoldre. Cap llímit va impedir que les deïtats mal intencionades causaren desastres". Per a alluntar a estos esperits malignes, els mayas tenien costums i rituals que practicaven durant Wayebʼ. Per eixemple, els mayas no abandonarien les seues llars i es llavarien el cabell.

Referències

  1. ↑ Kettunen i Helmke (2005), pp.47–48
  2. ↑ Zero Pop en realitat va caure el mateix dia que el solstici el 12/27 / −575, 12/27 / −574, 12/27 / −573 i 12/26 / −572 (numeració astronòmica, Horari universal), si no té en conte el fet de que la regió maya es troba aproximadament en la zona horària UT− 6. Vore IMCCE seasons .
  3. ↑ Again, per Kettunen i Helmke (2005)
  4. ↑ Thompson, J. Eric S.; Sidney, John Eric (1971). Maya hieroglyphic writing; an introduction, 3a edició (en en-us), University of Oklahoma Press, p. 121. OCLC 275252. ISBN 0806104473. Consultat el 10 d'agost de 2019.

Bibliografia