HDCD

HDCD, sigla de l'anglés High Definition Compatible Digital, traduït com "Digital Compatible en Alta Definició", és una millora en la codificació dels CD àudio i va anar recentment una de les tecnologies comprades per Microsoft i implementada en Windows Mija Player i alguns reproductors de DVD.

Va ser desenrollat entre 1986 i 1991, sent el llançament al públic en 1995.

HDCD té base CD+G en aprofitar 4 bits dels 16 estàndarts per a una millora considerable de l'àudio.

Un HDCD és compatible en qualsevol llector de CD d'àudio normal pero solament aquells que tinguen la possibilitat de decodificar els bits HDCD podran millorar l'àudio.

Títuls com American Peu, Celebration o GHV2 de Madonna, Lateralus de Tool, Nimrod de Green Day, Morrison Hotel de The Doors, Aquarius d'Aqua, Pump Up The Valuum de NOFX, Remugada d'èxits de Cafe Tacuba, The Golden Age of Grotesque de Marilyn Manson, This Is Where I Came In de The Bee Gees i The Black Parade Is Dead! de My Chemical romanç són alguns codificats en esta tecnologia. Artistes com Mike Oldfield i Roxette tenen reeditada la majoria dels seus discs en HDCD.

La tecnologia no ve habilitada de forma predeterminada en el Reproductor de Windows Mija de Microsoft, n'hi ha prou en anar a la configuració del reproductor, elegir dispositius, altaveus i activar la reproducció a 24 bits o HDCD, i està disponible en Windows XP Service Pack 2 i posteriors inclús Windows 11.