Guerres del Carbó

Les Guerres del Carbó varen ser una série de conflictes laborals armats en els Estats Units, aproximadament entre 1890 i 1930. Encara que varen ocórrer principalment en l'Est, particularment en la zona dels Apalaches, també va haver una cantitat significativa de fets violents en Colorat a partir de l'any 1900.

Història

Les Guerres del Carbó varen ser el resultat de l'explotació econòmica dels treballadors durant un periodo de transformació social en les conques mineres. A partir de 1870–1880, els propietaris de les mines havien establit el sistema de ciutats de l'empresa. Els operadors del carbó varen pagar a detectius privats, aixina com a policies per a garantisar que els activistes sindicals es mantingueren fora de la regió. Per a conseguir este objectiu, els agents de les empreses carboneras varen utilisar l'intimidació, el hostigamiento, l'espionage i inclús l'assessinat. A principis de el XX, els miners del carbó varen intentar derrocar este sistema i varen participar en una série de folgues, inclosa la folga de Paint Creek-Cabin Creek de 1912 i la Batalla de Evarts, que els operadors del carbó varen intentar detindre per mijos violents. Les famílies mineres vivien baix el terror dels detectius privats de Baldwin-Felts, que estaven especialisats en acabar en folgues. Durant eixa disputa, els agents varen conduir un tren fortament blindat a través d'una colónia de tendes de campanya de nit, obrint fòc contra dònes, hòmens i chiquets en una ametralladora. Repetirien este tipo de tàctica durant la Massacre de Ludlow en Colorat a l'any següent, en resultats encara més desastrosos.

Per a 1920, United Mine Workers of America (UMWA) va organisar als obrers de la major part de Virginia Occidental i Colorat. No obstant, les conques carboníferas del sur de Virginia Occidental varen seguir sent bastions no sindicalizados. A principis de 1920, el president de UMW, John L. Lewis, va posar al comtat de Mingo com a objectiu sindical. Certs aspectes de Mingo ho varen fer més atractiu per als líders sindicals que el veí comtat de Logan, el qual estava baix el control del sheriff Don Chafin, vehementemente antisindical. L'estructura política de Mingo era més independent i alguns polítics eren sindicalistes. Cabell Testerman, alcalde de la ciutat independent de Matewan, va ser un dels partidaris de la causa sindical. Va nomenar a Sid Hatfield, de 27 anys, com a cap de policia de la ciutat. Quan era adolescent, Hatfield havia treballat en les mines de carbó i simpatizaba en la condició dels miners..Estos hòmens varen brindar als sindicalistes l'oportunitat d'afiançar-se, i la causa sindical es va accelerar ràpidament en el comtat.

En resposta als esforços d'organisació, els operadors del carbó varen utilisar tots els mijos per a bloquejar el sindicat. Una de les seues tàctiques principals va ser despedir als simpatisants del sindicat, incloure'ls en llistes negres i desestajar-los de les seues llars. El seu argument llegal a favor dels desestages ho expressa millor S.B. Avis, un advocat d'una companyia del carbó: "És com si un sirviente vixquera en la teua casa. Si el sirviente deixa l'ocupació, ho despedixes, li demanes que ixca de les dependències dels sirvientes. És una qüestió d'amo i sirviente". El UMW va instalar colónies de tendes de campanya per a les famílies de miners sense llar, i pronte una massa de miners ociosos i enujats es va concentrar en una chicoteta àrea a lo llarc del riu Tug Fork. Inclús en la repressió dels empresaris del carbó, a principis de maig, 3000 dels 4000 miners de Mingo s'havien afiliat al sindicat. En la mina Stone Mountain Coal Company prop de Matewan, tots els treballadors es sindicalizaron i posteriorment varen ser despedits i desestajats.

Guerres del Carbó de Virginia Occidental

Les guerres del carbó de finals de el XIX i principis de el XX varen ser particularment importants en l'història de l'estat de Virginia Occidental. La folga de Paint Creek-Cabin Creek de 1912 va involucrar a numerosos líders sindicals, inclosa Mary Harris Jones, coneguda com "Mare" Jones. El següent event rellevant va tindre lloc durant les guerres mineres en Virginia Occidental, la Massacre de Matewan el 19 de maig de 1920. La matança exacerbó les tensions entre els miners, els seus aliats i els amos de les mines. En Virginia Occidental, les guerres mineres aplegarien a un punt crític en la Batalla de Blair Mountain en 1921. Este conflicte va enfrontar a miners organisats contra detectius privats, policies i, finalment, l'Eixèrcit dels Estats Units. El resultat de la batalla va ser una derrota per als miners de Virginia Occidental, aixina com el aplastamiento de les aspiracions sindicals en l'estat. Als miners no se'ls permetria tornar a organisar-se fins a la década de 1930.