Guerra dels Mascates
La guerra dels Mascates, que va tindre lloc de 1710 a 1711 en la llavors Capitania de Pernambuco (en la regió Nordest de Brasil), és considerada com un moviment nativista per l'historiografia brasilera.
En ella es varen enfrontar els propietaris agraris i d'ingenis pernambucanos, concentrats en la ciutat d'Olinda, i els comerciants portuguesos de la ciutat de Recife, denominats peyorativamente mascates pels primers.
Antecedents
Despuix de l'expulsió dels holandesos del Nordest de Brasil, l'economia de la regió, dependent de la manufactura del sucre, estava sense diners per a l'inversió en plantacions, equipament i mà d'obra esclava. En el declinar dels preus del producte en el mercat internacional, per la competència del sucre produït en les Antilles, va entrar en una profunda crisis.
Necessitant diners, els senyors dels ingenis varen tindre que demanar prestat als comerciants de Recife, els quals cobraven alts interessos, lo que es va traduir en un progressiu aument dels seus deutes.
Endeutats i dependents econòmicament dels comerciants portuguesos, els latifundistes pernambucanos no varen acceptar l'emancipació polític-administrativa de la ciutat de Recife, fins a llavors subordinada a Olinda. L'emancipació de Recife va ser percebuda com una agreujant de la situació dels endeutats latifundistes davant els seus acreedors, la burguesia comercial portuguesa, que, gràcies a eixe mecanisme (l'emancipació de la vila a on vivien) es varen posar en situació d'igualtat política.
El moviment
En febrer de 1710, poc despuix de rebre la Carta Regio que va elevar el poblat a la condició de vila, els comerciants varen inaugurar la costell i el terreny de la Cambra Municipal, separant formalment Recife d'Olinda, la sèu de la capitania. l'aristocràcia rural pernambucana va reaccionar atacant Recife, baix el mando de Bernardo Vieira de Melo i de Leonardo Bezerra Cavalcanti. El governador de la capitania, Sebastião de Castro Caldas Barbosa, lligat als mascates, va fugir feya Baïa, deixant el govern en les mans del bisbe Manuel Álvares dona Costa Claumann. Els mascates contraatacaron en 1711, invadint Olinda i provocant incendis i destrucció en les viles i facendes pròximes.
El nomenament d'un nou governador, Felix José de Mendonça, i el reforç de tropes portugueses manades de Baïa varen posar fi a la guerra. La burguesia mercantil va rebre el respal de la metròpoli, i Recife va mantindre la seua autonomia. No obstant, el sentiment autonomiste i antilusitano dels pernambucanos, que venia des de la lluita contra els holandesos, es va intensificar encara més en el poble, resorgint anys despuix en la Revolució Pernambucana de 1817 i en el moviment revolucionari de la Confederació de l'Equador de 1824.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra de los Mascates» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.