Gruta de Fingal
La gruta de Fingal (Plantilla:Lang-gd), el significat de la qual és la gruta de la melodia, és una cova marina d'Escòcia situada en l'illa de Staffa, en l'archipèlec de les Hébridas interiors i a unes cinquanta milles de la costa escocesa, que forma part d'una reserva natural. Està formada per columnes de basalt hexagonals, similar en estructura a la Calçada del Jagant en Irlanda del Nort, en qui compartix el mateix orige de fluix de lava. El seu tamany, el seu sostre d'arcs naturals i els escalofriants sons produïts pels ecos de les ones li donen l'ambient d'una catedral natural.
Segons la llegenda, la gruta és el lloc de lo que una volta va ser el castell real de Fion na Gael (en anglés "Fingal"), governant del regne de Morven i pare del célebre guerrer i bart del sigle III conegut com Ossian. Tot rastre de l'estructura del supost castell ha desaparegut i el seu pis ha segut cobert per la mar.[1]
La cova va ser descoberta en el XVIII pel naturaliste Sir Joseph Banks en 1772. Li la va conéixer com Gruta de Fingal, puix Fingal (Fionn mac Cumhaill) va ser l'héroe epònim d'un poema escrit pel poeta i historiador escocés James Macpherson). La composició de Mendelssohn, l'obertura Die Hebriden ("Les Hébridas" op.26), inspirada en els ecos de la gruta, rep popularment aquell nom.
Formació
[editar | editar còdic]
La cova de Fingal està formada enterament per columnes de basalt en juntes hexagonals dins d'un fluix de lava del Paleoceno[2] i és similar en estructura tant a la Calçada del Jagant en Irlanda del Nort com a Ulva.
En estes zones, el refredat de les superfícies superior i inferior de la lava solidificada va provocar contracció i fracturación, començant en un patró tetragonal irregular i passant a un patró de fractura hexagonal regular en fractures perpendiculars a les superfícies de refredat.[3] A mida que continuava el refredat, estos clavills es varen estendre gradualment cap al centre del fluix, formant les llargues columnes hexagonals que observem hui en la secció travessera erosionada per les ones. Patrons de fractura hexagonal similars es troben en clavills de dessecació en el fanc, a on la contracció es deu a la pèrdua d'aigua en lloc del refredat.[4]
Història
[editar | editar còdic]La cova de Fingal va ser originalment partix de la finca Ulva del clan MacQuarrie des d'una data primerenca fins a 1777.[5] La cova va ser donada a conéixer al món de parla anglesa pel naturaliste del sigle XVIII Sir Joseph Banks en 1772.[6][7]
Li la va conéixer com la Cova de Fingal per l'héroe homònim d'un poema épico del poeta i historiador escocés del sigle XVIII, James Macpherson. Formava part del seu cicle de poemes Ossian, que es diu que es basava en antics poemes gaèlics escocesos. En la mitologia irlandesa, l'héroe Fingal és conegut com Fionn mac Cumhaill, i se sugerix que Macpherson transcribió el nom com Fingal (que significa "estranger blanc")[8] per una mala interpretació del nom, que en gaèlic antic apareixeria com "Finn".[9] La llegenda de la Calçada del Jagant conte que Finn (o Fionn) va construir la calçada entre Irlanda i Escòcia.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Informació consignada en la contratapa del disc LP de vinil: Mendelssohn*, Sergiu Comissiona, The Baltimore Symphony Orchestra* – Symphony No.3 "Scotch", Overture to "Fingal's Cave" Sagell: VOX/Turnabout – QTV-S 34604.
- ↑ Bell, B.R. and Jolley, D.W. (1997) "Application of palynological data to the chronology of the Palaeogene llava fields of the British Province: implications for magmatic stratigraphy". Journal of the Geological Society. London. Vol. 154, pp. 701–708.
- ↑ Atilla Aydin and James M. Degraff (1988) "Evolution of Polygonal Fracture Patterns in Llava Flows," Science 29 January 1988: 239 (4839), 471–476. [1]
- ↑ Lucas Goehring, L. Mahadevan, and Stephen W. Morris (2009) "Nonequilibrium scale selection mechanism for columnar jointing". PNAS 2009 106 (2) 387–392
- ↑ Haswell-Smith (2004) p. 124
- ↑ «Show Caves of the World».
- ↑ «Caves and Caving in the UK».
- ↑ Behind the Name: View Name: Fingal
- ↑ «Notes to the First Edition».
- ↑ «Formation of basalt columns / pseudocrystals».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gruta de Fingal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.