Grup Popular Guerriller

El Grup Popular Guerriller (GPG), va anar un grup insurgent de Mèxic, fundat en Chihuahua en 1964 per un grup de mestres rurals, estudiants i llauradors. Alguns dels seus integrants varen ser dirigents del Partit Popular Socialiste (PPS). Els líders teòrics varen ser Arturo Gámiz García i Pablo Gómez Ramírez, la part militar va estar a càrrec de Salomón Gaytán.

El GPG va ser el primer grup insurgent mexicà inspirat en la guerra de guerrilles del Che Guevara. En ell va estar també Óscar González Eguiarte. El 23 de setembre de 1965 varen decidir atacar el quarter de Fusta, en la serra chihuahuense, en dit atac varen perir casi tots els participants. Este acontenyiment es va tornar emblemàtic per a les futures generacions guerrilleres en Mèxic, sent el seu successor més conegut la Lliga Comunista 23 de Setembre, una de les més grans organisacions insurgents més icòniques d'este periodo.

Trasfondo

En la década de 1950 i 1960, Mèxic va experimentar un auge de movilisacions socials, influenciades per la Revolució Cubana i atres lluites socials en el país. Açò va generar un ambient propici per a que els llauradors de Chihuahua alçaren la seua veu per a denunciar la desigualtat i la llentitut en el repartiment de terres, el latifundo, el monopoli forestal, el cacicazgo, extrema pobrea i el nepotisme reinante en l'estat. En eixe llavors 300 latifundistes controlaven aproximadament 8 millons d'hectàrees, mentres que 100,000 ejidatarios posseïen solament 4.5 millons d'hectàrees. Ademés, hi havia al voltant de 50,000 llauradors que no tenien accés a la terra. Este moviment va escomençar a guanyar adeptes i notorietat en l'estat de Chihuahua, sent l'organisació com l'Unió General d'Obrers i Llauradors de Mèxic (UGOM), la que va aplegar a ser la principal de marches, plantones i pren de predios.

Formació

Mapa del municipi de Fusta en l'estat de Chihuahua, Mèxic

Els llauradors varen començar a organisar-se i a realisar protestes per a demandar la reforma agrària i l'accés a terres. Estes movilisacions varen ser part d'un moviment més ampli que buscava justícia social i millors condicions de vida. Dins del descontent generalisat de la població, és fundat en 1963 en la serra Chihuahua, el Grup Guerriller Popular, dins del marc de la Guerra Bruta. Durant este temps, el malestar de varis sectors de la població, en especial l'campesinado, obrers i estudiants va ser casi constant en moltes parts del país, en oposició al govern unipartidista del Partit Revolucionari Institucional.

Història

Segons senyes d'inteligència naval, l'organisació va nàixer a finals de 1963, quan membres descontents del Partit Popular Socialiste), la UGOCM i de la Federació d'Estudiants Llauradors Socialistes de Mèxic (FECSM), que pensaven que la lluita armada era la via a seguir per a combatre les situació del camp en la regió. En 1964, manen un comunicat al periòdic Acció a on anunciaven la seua formació, en resposta a la persecució i repressió sofrida per les autoritats locals i federals. En setembre de 1964, baix les órdens del governador Práxedes Giner Durán i el cap de la Quinta Zona Militar Antonio Gómez Velasco, és detingut el professor Gámiz García, sent lliberat dies despuix.

El líder principal del grup va ser Arturo Gámiz García, en Pablo Gómez Ramírez com destacat teòric i Salomón Gaytán com a comandant militar. Els membres fundadors varen ser mestres rurals, estudiants i llauradors, alguns d'ells membres del Partit Socialiste Popular, que havien adoptat el marxisme-leninisme. Alguns investigadors han afirmat ademés una forta influència del Che Guevara, contemporàneu llatinoamericà més conegut del grup, i el seu llibre de 1961, La guerra de guerrilles, mentres que uns atres atribuïxen l'obra de Mao Zedong com una influència, a lo manco secundària.

La primera acció armada del grup va ocórrer el 28 de febrer de 1964, quan va ser incendiat pont de Sírupa (usat comunament pels taladores de la zona), que conduïx de Cabadilla de Dolores a Ciutat Fusta, deixant en el lloc un comunicat que dia “Este pont ho cremem perque demanem llibertat als llauradors, llibertat als estudiants i resolució a problemes agraris: Guerrillers populars”. El 5 de març assessinen al latifundiste Florentino Ibarra, en reacció a l'assessinat del llaurador Carlos Rius Torres. En abril del mateix any incendien una estació de radi en la ciutat de Fusta, i el 17 de juliol, varen emboscar la casa dels Ibarra en Mineral de Dolores, edifici a on s'estajaven membres de la Policia Judicial de l'Estat, varen incendiar la propietat, a on es varen llimitar a sometre als oficials.

En febrer de 1965, pren lloc la Trobada de la Serra "Heraclio Bernal", portat a terme en la localitat de Torreón de Canyes, Nieves, Durango, dit congrés va ser un important grup de trobada de líders socials, activistes llauradors, obrers i estudiant que va marcar un pas important en la radicalisació de la lluita social i agrària en el nort de Mèxic, sent coneguda majorment per ser el lloc a on l'cabecilla Arturo Gámiz va presentar el seu text "El món en que vàrem viure", el qual assentaria les bases de l'actuar de l'organisació i sent un text influent en l'escena de l'esquerra extraparlamentaria del país. En dit trobada es va discutir la possibilitat de la lluita armada com a resposta a la contínua repressió estatal i a l'incompliment de la reforma agrària. En 1965, el grup firma una carta a on s'deslindar oficialment del Partit Popular, mencionant que el GPG opera de manera autònoma.

En maig de 1965, varen realisar un juí públic al cacic Emilio Rascón, obligant-ho a firmar un chèc per 600 pesos en benefici de l'escola. Dies despuix varen arrasar en la fàbrica de licor de Roberto Jiménez, varen cremar llistes de deutors i es varen enfrontar a una membres del 52 Batalló d'Infanteria en la serra de Fusta, capturant als soldats, a els qui despuix varen lliberar desarmats.