Grotteria

Grotteria és un municipi siti en el territori de la Província de Reggio Calàbria, en Calàbria (Italia).

Geografía física

Grotteria és una ciutat situada en la Vall del Torbido, en la regió de Locride. Forma part dels territoris de l'alvertent jónica i és el 30º municipi per superfície en la província de Reggio Calàbria.

Características geológicas

El territori de Grotteria es desenrolla sobre un complex de calcàrea evaporítica de color blanc-groguenc, a voltes arenenca, en capes primes de rovines i argila limosas. Este substrat geològic presenta una resistència moderada a l'erosió i una permeabilidad mija.

En les àrees circumdants es troben depòsits d'arenes grosses, de color variable entre marró clar i blanquecino, caracterisades per una bona compactación i intercalació arenenques. Estos depòsits mostren una resistència moderada a l'erosió i una elevada permeabilidad, influint en les característiques hidrogeológicas del territori.

Orígenes del nombre

Fundada en una zona habitada des del VIII, segons les troballes arqueològiques trobades en les afores, alguns l'identifiquen en l'antic Castrum Minervae. El topònim, que en documents del XIII redactats en grec apareix en les formes Agriotèra, Agriotèras i Agriotèrou, en el XIV està atestat com Grutteriae, Agrettarie i Gruttarie. Podria derivar d'una combinació de les paraules gregues àgrios, 'salvage', i tèra, 'caça', o be d'un derivat del grec krupterìa, 'lloc amagat, amagatall'. No obstant, no falta qui relacione el nom del centre en el llatí CRYPTA AUREA, 'cova dorada', en referència a les mines d'or que es trobaven en les seues rodalies.

Història

Els orígens de Grotteria són incerts. Sembla que va ser fundada abans del XI pel grec Idomeneo, qui va construir en eixe lloc un temple dedicat a la deesa Minerva. Per esta raó, la localitat va ser anomenada Eruma Atenaies (Castell de Minerva). Posteriorment, va ser ocupada pels locrios, els qui la renombraron Athenaeon, possiblement per la presència d'edificis a on s'ensenyaven ciències i arts. Quan l'emperador romà Augusto va ocupar molts llocs de Calàbria, inclosa Grotteria, el nom de la ciutat va ser novament canviat a Crypta-Aurea (Cova d'Or). En la zona circumdant al núcleu urbà existia una mina de la que s'extreen minerals, inclosos or i argent.

En el X, els sarracenos varen invadir les costes calabreses, obligant a les poblacions a traslladar-se cap a zones més interiors. Els habitants de Grotteria també varen abandonar les seues vivendes i es varen traslladar al cim d'un tossal per a intentar defendre's dels atacs marítims. Al mateix temps, Calàbria va quedar baix domini bizantí, i Grotteria va sofrir una forta influència de Constantinopla. Costums, tradicions, ritos religiosos i denominacions es varen adaptar a les tradicions dels invasores. Inclús el nom de la riera Zarapotamo, que fluïx prop del poble, deriva del grec i significa "riu sec". No obstant, pocs anys despuix, els normandos es varen establir en la regió, i Grotteria va ser inclosa en el comtat de Roger de Altavilla, en jurisdicció sobre els territoris entre Squillace i Reggio Calàbria.

A principis del XII, el poble es va convertir en una senyoria independent, adquirint una notable importància. No obstant, este periodo de prosperitat va durar poc, ya que en 1160 i 1184 dos violents terremots varen colpejar Grotteria, causant danys i víctimes. En l'arribada dels Hohenstaufen en el XIII, el poble va experimentar una renaixença, i cap a 1458 Grotteria es va convertir en la capital d'un important comtat, en 32 llogarets baix la seua jurisdicció, inclosos Martone, Mammola, Siderno, Gioiosa Jonica i Sant Giovanni. Va alcançar el seu màxim esplendor en 1507, quan la seua jurisdicció va aplegar a la seua major extensió. Durant este periodo es va estendre l'us de l'idioma vulgar, i el poble va passar a cridar-se Grottarea, despuix Grottaria i finalment Grotteria.

Despuix dels danys provocats pel terremot de 1783, es va considerar traslladar el centre històric a una atra ubicació, pero es va optar per reconstruir-ho en el seu lloc original. Entre els sigles XIII i XVIII, moltes dinasties feudals varen governar Grotteria, com els Piscicelli, els Caracciolo, els De Lluna, els D'Aragona de Ayerbe i els Carafa. Estos últims varen mantindre el domini durant un llarc periodo, en dos fases distintes, fins a 1806.

En 1806, José Bonaparte, germà de Napoleón, va ser proclamat rei de Nàpols. En la nova reorganisació administrativa que va seguir, Grotteria es va convertir en un districte en jurisdicció sobre els territoris de Mammola, Gioiosa Jonica, Martone i Sant Giovanni. No obstant, la ciutat va tornar a ser devastada. El 13 de novembre de 1855, un violent temporal va destruir les vivendes i va inundar els camps, deixant a moltes famílies en la misèria.

Monuments i llocs d\'interés

Arquitecturas religiosas

La religiositat dels habitants de Grotteria es reflectix en el fet de que, a lo llarc de la seua història, Grotteria va aplegar a contar en fins a 23 llocs de cult. Hui en dia, permaneixen en peu: l'iglésia de Sant Giorgio Martire (coneguda com a Sant Domenico), l'iglésia de Sant Nicola, el santuari del Santíssim Crucifix, l'iglésia parroquial Santa Maria Assunta (coneguda com la Matriu o Cattolica dei Greci), la Capella de la Concepció, la menuda iglésia de Sant Antonio i una iglésia de construcció recent.

Moltes unes atres ya no existixen, entre elles: l'iglésia del Carmine, l'iglésia de Sant Giorgio, l'iglésia de Valverde, l'iglésia del Soccorso, l'iglésia de la Trinitat, la capella de Sant Onofrio, l'iglésia de la Santíssima Anunciación, l'iglésia coneguda com el Oratorio, i la menuda iglésia o capella de Bofia, cridada Madonna della Scala.

Iglesia de San Giorgio Martire (Conocida como San Domenico)

Va ser construïda en el XI i destruïda pel terremot de 1793. Reconstruïda posteriorment, va tornar a sofrir danys pel sisme del 7 de març de 1928 i va ser restaurada dos anys despuix. La frontera presenta un portal de pedra en decoració florals, flanquejat per quatre falses columnes corintias (dos a cada costat). L'interior té una única nau.

L'altar, de marbres policromados, està coronat per l'estàtua de la Verge de Pompeya junt a Santa Catalina de Siena i Sant Domenico. Ademés, en l'iglésia es conserven una pila bautismal de marbre en coberta de fusta i una antiga estàtua de Santa Filomena, donada a la parròquia per la família Tavernese.

Sant'Antonio

Va ser fundada en 1640 per l'advocat Antonio De Maggio. Posteriorment es va convertir en una capella privada de la família Macedonio. En la frontera es troba una entrada coronada per un frontón semicircular en un escut, i damunt d'est, una finestra.

En l'interior hi ha un retaule de mampostería que alberga l'estàtua de Sant Antonio de Padua. També es conserva en la capella l'estàtua de Sant Vicente Ferrer, del XVIII.

Santuario del Santísimo Crucifijo

Va ser construït, en un disseny més ampli i en estil modern, sobre una menuda iglésia preexistente que datava del XVI. Este menut edifici va sofrir numerosos danys pel terremot de 1783 i va anar completament destruït pel de 1908.

La frontera presenta un portal de mampostería en dos casetes laterals. En l'interior, d'una sola nau, es conserva el Santíssim Crucifix, una obra que provablement data del XVII i atribuïda a un flare capuchino. Els habitants de Grotteria li atribuïxen un milacre: en febrer de 1745, una terrible tormenta va assotar la zona causant danys i víctimes. Els fidels varen dur el Crucifix en processó, i de sobte la pluja va cessar. Des de llavors, el Santíssim Crucifix es va convertir en el patró de Grotteria, reemplaçant a Sant Gaudioso.

Ademés, en el santuari es conserven l'estàtua de la Verge Dolorosa, la de la Verge de Valverde, una estàtua de fusta del Sagrat Cor de Jesús, i un féretro policromado de fusta que conté al Crist mort descendit de la creu, adornat en tots els símbols de fusta de la Passió.

Cattolica dei Greci - Parroquia Santa Maria Assunta (Matrice)

Una de les més importants i imponents de la diòcesis de Locri-Gerace, immediatament despuix de la basílica menor de Gerace. Va ser erigida provablement a finals del X en el nom de María Santíssima Asunta de la Cattolica dels Grecs. Destruïda pel terremot de 1783, va ser reconstruïda i reoberta al cult el 12 de novembre de 1926. La frontera presenta un portal en mampostería coronat per un tímpan trencat i una finestra rectangular (també en tímpan). Més dalt, un rosetón cego. A abdós costats de l'entrada, a la que s'accedix a través d'una escalinata, hi ha dos finestres. Sobre l'iglésia s'alça el campanar en rellonge.

L'interior és de tres naus. Sobre l'altar en marbres policromados, es troba un llenç que representa el Crucificado. Les parets i la cúpula de l'àbsit estan completament decorades en fresca, i també hi ha algunes grans teles de notable mèrit: “Cruzifixión entre Sants” (obra del XVII en la manera de Ribeira), “Sant Francisco en la Asunta” (també obra del XVII de Fabrizio Santafede, de l'escola d'Andrea dona Salerno), provinent del convent dels Capuchinos, que es trobava en l'àrea hui ocupada per l'iglésia del Crucifix, “Madonna de les Gràcies en Àngels i Sants i un Jovencito en vestimenta noble” (pintura a l'oli d'Escola Napolitana, en l'inscripció "Janaurius Sernelli A.D. 1720"). A lo llarc de les naus hi ha dos altars en les estàtues de la Verge Inmaculada i Sant Josep. En l'iglésia també es conserven les estàtues de la Madonna del Rosario, Madonna de les gràcies, Santa Lucía, Sant Joan Apòstol, Sant Antonio, Crist Resucitat (provinent de l'antiga iglésia que es trobava junt a la plaça del toc, actual teatre), Sant Francisco de Paola en relíquia, Sant Antonio Abad (esta última obra del pintor i escultor local, Giuseppe Cavaleri).

San Nicola de' Francò

L'iglésia de Sant Nicola vaig donar Bari rep el nom de Francò del llinage d'una fidel que va iniciar els treballs de construcció de l'edifici (XV). La frontera presenta un portal de pedra coronat per una finestra. Més dalt, una estructura en mampostería en campanes. En l'interior, de nau única, hi ha un altar en marbres policromados sobre el qual s'ha colocat un llenç que representa a la Madonna en el Chiquet junt a Sant Nicola i Sant Domenico. En l'iglésia també es conserva una estàtua de Sant Nicola.

Capilla de la Concepción

La capella, ubicada en les catacumbes de l'iglésia matriu, va ser arreglada entre els sigles XIII i XIV. De l'estructura original encara es conserva una part del paviment i l'esquelet d'alguns escalons que conectaven en la matriu. Els treballs de recuperació de les catacumbes i d'ampliació de la capella varen ser interromputs pel risc de solsida. En el seu interior es conserva una antiga estàtua de marbre que representa a la Madonna de la Concepció en el Chiquet (IV).

San Nicola de Protonotaris en la contrada Pirgo

Construïda en 1963 per a millor atendre a les distintes fraccions més allà del Torbido, despuix del trasllat de la Parròquia des de l'Iglésia de Sant Stefano Papa (en la contrada homònima) a la de Pirgo. Despuix d'esta Iglésia, es va construir una atra junt a ella, que hui en dia és la sèu de la Parròquia.

Santuario de la Madonna delle Grazie en la contrada Farri

El santuari va ser construït, provablement, al voltant de l'any 1400, dependent del Monasteri de Santa Bàrbara de Mammola i posteriorment de la Matrice de Grotteria. Va ser reconstruït vàries voltes, per les inundacions del riu Torbido. El 27 de juliol de 1997, la Madonna delle Grazie de Farri va ser proclamada Reina i protectora del Valle del Torbido i se celebra l'últim dumenge de juliol.

Santo Stefano Papa y Mártir

L'estructura original és del XI, ampliada entre els sigles XVII i XIX i dependent des del XVII de la Matrice de Grotteria. L'Iglésia va ser fundada per monges de Serra Sant Bruno i, des de 1912 fins a 1963, va ser la sèu de la Parròquia de Sant Nicola de Protonotaris. Sant Stefano Papa i Màrtir se celebra el 2 d'agost.

Arquitecturas civiles

En recórrer els carrers del poble, es poden admirar diferents portals que adornen les fronteres dels principals palaus, testimoni de l'història del lloc, i element distintiu i de prestigi de les famílies nobles locals. Generalment, els blocs que componen els portals són de granit, i l'escut d'armes està insertat en la clau de volta, en l'any de construcció gravat davall. De la seua història s'ocupa àmpliament la "Cronaca vaig donar Grotteria"

Palacio Macedonio

Contigu a la Capella de Sant Domenico, antiga capella gentilicia dels propietaris, l'edifici, residència dels ducs Macedonio, té un portal de pedra llaurada. Interessant l'interior, en arcs i columnes de pedra. Ací, en una àmplia caseta, se sol montar l'estable del tradicional belén vivent que se celebra en Grotteria.

Palacio Palermo

Es troba en l'antiga Piazza vaig donar Sant Domenico, hui cridada en honor al patriota Nicola Palermo de la família dels fundadors, els barons Palermo di Santa Margherita.

Palacio Arena

Fundat en el XVI per la noble família d'Arena (hui extinta), es troba en la Via Vittorio Emanuele III i, a pesar de trobar-se en un estat d'extrema deterioració, encara conserva el portal monumental més bell dels palaus nobles del poble, la construcció del qual data de 1773.

Palacio Lupis-de Luna d'Aragona

Fundat per l'antiga família feudal dels de Lluna d'Aragona en el XVI i, per aliances matrimonials, va passar als Manso i en el XVII als Lupis-Macedonio, es troba en l'antiga Piazza del Tocco. Entre els elements artístics de rellevància, el portal monumental, obra del XVII de l'escola escultòrica de Serra Sant Bruno, i la biblioteca que alberga més de 7,000 volums i diverses coleccions d'art, busts i retrats, entre uns atres, de l'escultor local Giuseppe Cavaleri.

Villa Falletti

Potent construcció edificada per la família Falletti en el XVII, en la localitat de Bombaconi. De dos nivells, conserva un bell portal de pedra.

Arquitecturas militares

Castillo

El castell de Grotteria, situat en el peñasco de Santa Margarita a uns 420 metros sobre el nivell de la mar, va anar provablement erigit pels normandos entre els sigles XI i XII sobre els restants d'una estructura anterior, possiblement bizantina, utilisada com “Phourion” per al control de l'estret. A pesar de la seua funció original com a fortalea, en saeteras per al control i la defensa, el castell ha sofrit diverses transformacions a lo llarc dels sigles, passant de ser una residència fortificada a presó, fins al seu definitiu abandó.

Entre els anys 1400 i 1500, el castell va viure el seu periodo de màxim esplendor, pero els freqüents terremots i les reformes necessàries varen reduir progressivament la seua integritat. L'últim gran event de destrucció va ocórrer en 1783, quan un terremot va devastar el sur de Calàbria, comprometent greument l'estructura. Ya reduït a ruïnes en el XIX, el castell va ser definitivament abandonat, deixant solament les muralles perimetrals, restants de torres, un aljibe i vestigis d'un portal de granit, semi destruït en 1985.

El castell s'estén sobre una àmplia àrea i presenta una típica arquitectura de recint, en torres angulars: una circular al nort i una semicircular més al sur, mentres que el torreón central, de forma circular, dominava l'accés a la fortificació. L'estructura, que en la seua época estava fortificada en un pont levadizo, també albergava un aljibe per a la recollida d'aigua. L'entrada principal, protegida per un baluart, estava originalment vigilada per almenas, hui tapiadas. La seua ubicació estratègica permetia monitorear tota la vall, funcionant com a punt de vigilància i defensa contra les invasions, en particular les provinents del nort.

A lo llarc dels sigles, el castell va passar per diverses mans nobles: els Caracciolo en el XIV, els Correale en el XV, els Carafa en el XVI, fins als Aragó en el XVII. Durant esta época, el castell també es va utilisar com a presó, un atre testimoni del decliu que va caracterisar la seua existència. Despuix del terremot de 1783, el castell va perdre definitivament la seua funció defensiva i es va convertir en una ruïna.

Yacimientos arqueológicos

Necrópolis arcaica

És el complex funerari més important descobert fins ara (sigles XI-VI a. C.), en el qual s'han trobat molts aixovar funeraris, consistents en ceràmiques grafiadas i gravades, de producció local.

Necrópolis griegas

Complex funerari de l'época clàssica compost per tombes del tipo de sostre a capuchina, de rito de "enterrament". Segon complex format per sepulcros de tipo capuchina, de rito de "inhumación" en aixovar funeraris que inclouen ceràmiques figurades. Tercer complex de construccions murarias, de les quals permaneixen pocs restants dels fonaments.

Necrópolis romana

Composta per sepulcros de tipo capuchina, prop dels quals se supon l'existència de restants d'una "vila rústica" llatina.

S'han trobat troballes arqueològiques en les localitats de Sant Stefano, Bombaconi, Pirgo, Zinnì, Farri, Agliola, Ricciardo, Marcinà, Seggio i Cambruso.

Portanova de Agropteria

Un promontori en la localitat de Sant Paolo alberga els restants d'una estructura que, en l'época medieval, hauria constituït un lloc de control dels trànsits entre el costat jónico i el tirrénico.

Demografia

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	4987	5277	5611	6385	6997	7196	7840	8321	9242	7891	5946	5020	4096	3611

Fuente ISTAT - elaboración gráfica a cargo de Wikipedia

Fiestas y tradiciones

Triduo Pascual

Durant el Triduo Pascual, Grotteria participa vivament en la passió de Crist, realisant dejunis, vigílies nocturnes i seguint la santa creu en la que Jesús va donar la vida per nosatres, contemplant també els dolors de la mare, fins a aplegar al dumenge de l'alegria eterna.

Jueves Santo

En finalisar la celebració de la Santa Missa in Coena Domini, totes les iglésies de la localitat permaneixen obertes en les llums apagades, adornades en veles i plantes fetes en llegums. Les iglésies permaneixen obertes tota la nit per a adorar al Santíssim Sacrament fins a la celebració del Divendres Sant. Comença el silenci.

Viernes Santo

En la primera part de la vesprada se celebra la "Passió del Senyor". En terminar, el silenci torna a regnar.

De nit, es porta a terme el Via Crucis per tots els carrers de la localitat, en l'ataüt de vidre del Crist Mort dut "per promesa" per les dònes, la Santa Mare Dolorosa, la gran creu de la mort carregada sobre el muscle de qui desija demanar gràcia, farols i creus allumenades dutes pels jóvens del lloc. A lo llarc del recorregut, es fan 14 parades, cada una ubicada a on hi ha o va haver antigament una iglésia, fins a aplegar a l'iglésia matriu, per a despuix continuar al sendemà de matí.

El silenci persistix.

Sábado Santo

De matí enjorn, des de l'iglésia matriu comença la Via Matris, a on es contemplen els 7 dolors de la Verge María. En aplegar al calvari del poble, el retor oferix una homilia, i en finalisar, es retorna al santuari. El silenci torna a regnar fins a la celebració de la resurrecció de Crist a la mijanit.

Domingo de Pascua

Per la vesprada, despuix de la missa, es porta a terme una emotiva representació de la Passió de Crist, durant la qual es carreguen sobre els muscles les estàtues de la Verge Dolorosa, Sant Joan i Crist Resucitat. Sant Joan corre cap a la Verge per a anunciar-li que el seu Fill ha resucitat. Al principi, ella no ho creu, pero despuix decidix seguir a l'apòstol. Recorrent els carrers del centre històric, les estàtues de Jesús i la Verge es troben en la plaça Sant Domenico, i, de sobte, es retira el vel negre que cobrix el cap de la Verge per a substituir-ho per un mant blau.

Fiesta Patronal en honor del Santísimo Crucifijo

Un moment crucial durant l'any és la festa patronal, que se celebra cada any el segon dumenge de setembre. La festa comença en una novena que culmina en el dia principal, quan fidels de tota Itàlia acodixen a venerar el Crucifix. També són molt concorregudes les tradicionals processons, acompanyades per l'alegre sò de la banda. Durant els dies de la festa, els carrers de la ciutat es decoren en allumenament, s'organisen concerts i espectàculs pirotècnics, el ball dels jagants al ritme dels "tamborileros" i el tradicional caballito de fòc.

Una atra festivitat molt significativa en honor del Santíssim Crucifix se celebra cada any el 16 de novembre.

Pesebre Viviente

Grotteria, a través del Pesebre Vivent, busca reafirmar les seues tradicions religioses, culturals i històriques, mostrant que el Nadal és, davant tot, el dia del naiximent de Jesucristo. Esta manifestació es repetix cada any, el 26 de decembre.

Santo Esteban Papa

Els dies 1 i 2 d'agost, els llogarets més allà del Torrent de Grotteria celebren a Sant Esteban Papa i Màrtir, l'iglésia del qual es troba en el llogaret homònim.

Madonna de las Gracias

L'últim dumenge de juliol, les localitats de Farri i les àrees veïnes celebren a la Madonna de les Gràcies de Farri, protectora del Valle del Torbido i venerada en el seu santuari homònim.

Economia

El clima havia favorit en el passat l'economia agrícola, basada principalment en la producció de blat, olives, raïms, tomates, i acompanyada per la crío d'ovelles i cabres, aixina com per l'indústria de la seda, que hui està pràcticament desapareguda. De l'intensa activitat artesanal local d'antany (entre atres coses, cal recordar la floreciente producció de pipes), hui queda solament una menudíssima chafada: sastres, carpinteros, sabaters, ferrers, barbers, que abans contaven en autèntiques escoles, hui es poden contar en els dits d'una mà.

Tot açò ha segut causat per la massiva emigració iniciada en els anys 50, que seguix ocorrent de manera imparable, i que ha buidat casi per complet el poble (els habitants actuals són aproximadament 3600 front als 9242 registrats en el cens de 1951), un fenomen comú a tots els pobles de l'interior de Calàbria.

Enllaços externs

• Pàgina web oficial de Grotteria (en italià)