Grotesque (The X-Files)
«et al» és el catorzé episodi de la tercera temporada de la série de televisió de ciència ficció The X-Files i l'episodi 63 de la série en general. Es va estrenar en la cadena Fox d'Estats Units el 2 de febrer de 1996. Va ser escrit per Howard Gordon i dirigit per Kim Manners. L'episodi és una història del «mònstruo de la semana», desconectada de la mitologia més àmplia de la série. «Grotesque» va obtindre una calificació Nielsen d'11,6, sent vist per 18,32 millons de persones en la seua emissió inicial. L'episodi va rebre crítiques en la seua majoria positives dels crítics de televisió.
El programa se centra en els agents especials del FBI Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) que treballen en casos relacionats en lo paranormal, cridats expedients X. Mulder creu en lo paranormal, mentres que a l'escèptica Scully se li ha assignat la tasca de desacreditar el seu treball. En este episodi, Mulder i Scully investiguen a un assessí en série que afirma que un esperit de gàrgola va cometre els crims. Quan Mulder s'unix al cas, la seua obsessió per resoldre-ho fa que Scully qüestione el seu trellat.
Gordon es va inspirar per a escriure l'episodi despuix de caminar pels carrers de Nova York i vore vàries gàrgoles de pedra en el cantó, mirant-los fijament. Gordon va desenrollar el concepte en el creador de la série Chris Carter, qui va sugerir agregar més aspectes sicològics a l'episodi. Originalment, es va planejar filmar l'obertura en un hospital catòlic, pero la pren va ser reubicada en el lloc d'una històrica oficina de correus en acabant de que varen sorgir preocupacions sobre colocar una gàrgola falsa en l'edifici.
Argument
[editar | editar còdic]En l'Universitat George Washington, un grup d'artistes dibuixa un model masculí nuet. No obstant, un dels artistes, John Mostow (Levani Outchaneichvili), dibuixa una criatura demoníaca en el lloc del model. Mentres usa un gavinet per a esmolar el seu llapis, es talla la mà i taca el dibuix en sanc. Quan el model aplega al seu automòvil despuix de la sessió, és atacat i assessinat per un assaltant amagat. Al matí següent, Mostow és arrestat en el seu apartament per un grup de treball del FBI dirigit per l'agent Bill Patterson (Kurtwood Smith), qui troba el gavinet utilitari usat en l'assessinat cobert de sanc.
Mostow, un immigrant d'Uzbekistan en un historial d'internament involuntari, està acusat de matar a sèt hòmens mutilant els seus rostres. Els agents Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) s'involucren en l'investigació quan Mostow insistix que va estar posseït durant els assessinats; les seues afirmacions tenen credibilitat quan es produïx un atre assessinat despuix del seu arrest. Mostow dibuixa una gàrgola i afirma que esta ho va fer matar. Els agents es reunixen en Patterson, qui du tres anys treballant en el cas. Mulder coneix a Patterson pel seu temps en l'Unitat de Respal a l'Investigació en Quantico. La seua relació és tensa i Patterson es mostra escèptic davant les teories de Mulder. Mulder i Scully van a l'estudi de Mostow i descobrixen una habitació amagada plena d'escultures de gàrgoles, trobant cadàvers dins d'elles.
Un soplador de vidre és atacat i hospitalisat. Nemhauser (Greg Thirloway), un atre agent del cas, li diu a Scully que Patterson va ser el responsable de que Mulder fora assignat a l'investigació i que, despuix de tot, pot ser que ho admire. Patterson troba a Mulder en la biblioteca estudiant gàrgoles, expressant la seua decepció cap a ell. Scully va a l'apartament de Mulder i ho troba cobert de dibuixos de gàrgoles. Mulder, despuix de haver esculpido una gàrgola en l'estudi de Mostow abans de quedar-se dormit, es desperta i troba una figura en una cara de gàrgola de peu sobre ell; ho perseguix, pero és atacat i li tallen la cara en un gavinet. Mulder es nega a explicar-li a Scully per qué estava en l'estudi. Scully s'enfronta a Patterson, qui li diu que no intente evitar que Mulder faça lo que està fent, perque no podrà fer-ho. Mulder novament va a vore a Mostow novament, qui es nega a divulgar cóm trobar la criatura que ho va atacar.
Scully troba un gavinet multiusos desmontat en l'última escena del crim en les chafades de Mulder i descobrix que l'arma homicida no es troba en la sala de proves. Es troba en el subdirector Walter Skinner (Mitch Pileggi), qui també està preocupat pel comportament de Mulder. Mulder té un malensomi en la que ho ataca una gàrgola que en realitat és ell mateixa. Es desperta i va de nou a l'estudi de Mostow, trobant un braç amputado. Scully rep un mensage per a cridar a Nemhauser, pero Mulder contesta el seu teléfon i nega haver pres el gavinet. Mulder busca en l'estudi de Mostow i troba el cos de Nemhauser dins d'una nova escultura. Després, Mulder s'enfronta a Patterson, qui no sap cóm va aplegar a l'estudi. Mulder després deduïx que Patterson és l'assessí, basant-se en la seua obsessió de tres anys en Mostow i el seu demanat de que Mulder investigue el cas. Mulder ho confronta, pero Patterson fuig quan aplega Scully. Mulder ho perseguix i barallen, pero Mulder percep a Patterson com una gàrgola demoníaca. Patterson rep un dispar i és detingut.
En l'última escena, Patterson està pressionat contra els barrots de la seua cela, cridant i suplicant que és inocent, mentres la cambra enfoca una gàrgola dibuixada en sanc en la paret de la seua cela. Al principi de l'episodi, Mulder li va dir a Scully que ell i Patterson no estaven d'acort sobre la millor manera d'investigar els assessinats en série, i Patterson sempre va tractar de empatizar en el sospitós, imaginant-se a sí mateixa en el lloc de l'assessí. La narració final de Mulder conclou que va ser açò lo que eventualment va tornar loco a Patterson, pero Mulder no pot explicar lo que va vore mentres barallava en Patterson.[1]
Producció
[editar | editar còdic]
«Grotesque» va ser escrit per Howard Gordon, qui va concebre el història principal en acabant de que va notar gàrgoles de pedra en un cantó d'un carrer de Nova York per la que caminava. L'inquietut del succés va dur a Gordon a desenrollar una història sobre la possessió per un esperit de gàrgola. Va escriure un borrador del guion per a l'episodi, pero la fi de semana ans que començara la producció, va tindre que reelaborar l'episodi per complet en l'ajuda del creador de la série Chris Carter. Durant eixos pocs dies, els dos varen revisar el guion per a agregar més aspectes sicològics a l'episodi.[2] Gordon estava «molt orgullós» del producte final.[3]
Els productors originalment planejaven filmar l'escena d'obertura en un hospital catòlic, pero el hospital en el que estaven interessats no volia colocar una gàrgola falsa en l'edifici. Per lo tant, la pren es va traslladar a Heritage Hall, un edifici que en el passat havia segut tant una oficina de correus com una oficina de la Real Policia Montada de Canadà.[3] En l'últim minut abans de filmar, els treballadors de la ciutat varen començar a destrossar una acera en el mateix lloc a on els productors planejaven filmar l'escena; açò va causar pànic entre els productors, pero l'equip de construcció va assegurar al programa que la construcció es completaria abans del hora programada de rodage del programa, que de fet va anar aixina, en sol dos hores de sobres. Es varen filmar prens exteriors adicionals en un carreró prop de Bonança Meat Market, les parets de la qual varen ser pintades per a que coincidixquen en les de Heritage Hall.[4]
L'episodi va ser dirigit per Kim Manners, qui ho va citar com el seu episodi favorit de la tercera temporada i va elogiar l'actuació de David Duchovny en este episodi, dient «Duchovny es va dirigir ell mateixa, i va estar lluent en eixe sentit».[3][5] Manners també. va dir sobre l'episodi: «Crec que “Grotesque” és un episodi aterrador. Crec que és un episodi perturbador, i crec que per això, per a mi, és un episodi tan bo. Ho conseguim fent que l'espectador se sentira incómodo. Inclús em va semblar un programa difícil de vore. Sí, era una hora prou obscura de televisió i m'agradaria fer més d'això».[5] Per a inspirar-se, Manners va posar la banda sonora de la película Jacob's Ladder (1990) vàries voltes fins que la seua esposa «finalment va preguntar: “¿Tenim que escoltar eixe (chiulit) CD de nou?”».[3] Manners també teorizó que este episodi va poder haver inspirat a Carter quan finalment va desenrollar el programa Millennium, que es va estrenar en Fox en la següent temporada de televisió.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lowry, 1995, pp. 155-158.
- ↑ Edwards, 1996, pp. 164-165.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Lowry, 1995, p. 158.
- ↑ Gradnitzer y Pittson, 1999, pp. 98-99.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Edwards, 1996, p. 165.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Edwards (1996). X-Files Confidential (en anglés), Little, Brown and Company. ISBN 0-316-21808-1.
- Farrand, Phil (1998). The Nitpickers Guide to the X-Files (en anglés), Doubleday Direct. ISBN 1-56865-503-7.
- (1999) X Marks the Espot: On Location with The X-Files (en anglés), Atarassana Pulp Press. ISBN 1-55152-066-4.
- Lowry, Brian (1995). The Truth is Out There: The Official Guide to the X-Files (en anglés), Harper Prism. ISBN 0-06-105330-9.
- (2009) Wanting to Believe: A Critical Guide to The X-Files, Millennium & The Lone Gunmen (en anglés), Mad Norwegian Press. ISBN 978-0-9759446-9-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grotesque (The X-Files)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.