Grim Fandango

Grim Fandango és un videojoc d'aventura gràfica desenrollat per LucasArts en 1998 para PC. Va ser el primer videojoc en usar el motor gràfic GrimE i va anar àmpliament aclamat per la crítica i pels jugadors d'aventures gràfiques com un dels millors jocs de l'història del gènero.

Grim Fandango combina elements de la mitologia mexica en la creència en la mort, l'estil de películes de film noir, incloent El falcó maltés, On the Waterfront i Casablanca, per a crear l'ambient del joc entorn a la "Terra dels morts", a través de la qual les ànimes recentment fallides, representades en el joc com a personages calaca, deuen viajar abans d'alcançar el seu destí final, el Nové Infern. El història seguix al protagoniste, l'agent de viages Manuel "Manny" Calavera, mentres intenta salvar a Mercedes Merche Colomar, una nouvinguda ànima virtuosa, durant el seu llarc viage.

Una versió remasterizada de Grim Fandango va ser anunciada durant la conferència de prensa de Sony en l'E3 2014. Va ser desenrollada per l'actual estudi de Schafer (Double Fine Productions) i des del 26 de giner de 2015 està disponible para PlayStation 4, PlayStation Vita, Microsoft Windows, Linux i Mac OS X. El 5 de maig de 2015 es va publicar en la versió per a Android i iOS, i l'1 de novembre de 2018 es va publicar en format digital para Nintendo Switch.

Temàtica

Archiu:Catrina-sculpture.jpg

Els protagonistes de Grim Fandango estan basats en les figures mexicanes "calaveres" usades per a celebrar el Dia de Morts.

El joc es desenrolla en la Terra dels Morts, inspirada en el Mictlán —l'inframundo azteca— i comprén en el temps l'aventura durant quatre anys del seu protagoniste, l'esquelètic Manny Calavera (Manuel Calavera), a través de la terra dels morts. Cada u dels quatre episodis comença el dia de Morts, i és de la temàtica de la celebració d'este dia en Mèxic d'a on s'ha tret l'inspiració per al videojoc. De fet, la majoria dels personages del videojoc són figures esquelètiques basades en el treball del dibuixant mexicà José Guadalupe Posada, i les flors són usades com a ferramentes per al assessinat. El joc combina l'ambient del inframundo en un estil dels anys 30. El disseny artístic i el guion estan inspirats en l'atmòsfera de les noveles de Raymond Chandler. Molts dels personages fumen, majoritàriament per l'efecte cinematogràfic, en l'argument: bo, ells estan realment morts.

Manny Calavera és un personage el treball del qual combina el de segador sinistre o segador d'ànimes (Grim Reaper en anglés, La parca) en el d'una agència de viages. Despuix de descobrir que se li han negat vàries retribucions post-mórtem comença a investigar, travessant per això una complexa ret de corrupció, mentires i crims.

Història

El història comença quan un venedor de paquets de viages (en la DDM, Departament de Mort), Manuel Calavera, tracta de vendre-li un paquet a un senyor cridat Celso Flores. Despuix d'este succés deu anar-se a conseguir un atre client, pero en ser este client pijor que l'anterior, decidix furtar-li un client al seu companyer de treball, Domine. Aixina que despuix d'infiltrar-se en el sistema, conseguix furtar-li a Domine una clienta anomenada Mercedes Colomar o Merche, i ací és quan l'aventura comença, ya que a pesar de que el seu informe dia que mereixia una bolleta del número 9, el tren de màxima velocitat directe al Nové Infern (la terra del descans etern), Manny deu deixar-l'anar caminant. Llavors el cap de Manny, Don Copal, s'enfada en ell i ho despedix. Posteriorment, Manny és visitat pel misteriós Salvador Llimes, que li oferix que s'una a la AAP (L'Aliança de l'Ànimes Perdudes) i poder eixir de la ciutat del Tuétano. Manny accepta i ahí és a on comença la seua travessia de quatre anys per a poder trobar a Mercedes Colomar en l'ajuda del seu nou amic Glottis, destruir una gran corrupció en el DDM i aplegar al Nové Infern.

Recepció

Archiu:Tim Schafer Art Futura 2009.jpg

Tim Schafer va ser el director i líder del proyecte darrere del desenroll de Grim Fandango.

Este joc és considerat com un dels grans desenrolls en aventures gràfiques. Pese a ser una aventura de gran calitat, no va conseguir unes bones vendes i això va marcar als següents desenrolls dins del gènero. No obstant, el joc va ser considerat per molts (inclosos els crítics) com un dels millors jocs de tota el història.

Grim Fandango va tindre crítiques favorables despuix de la seua publicació. Els portals GameRankings i Metacritic li varen otorgar puntuacions de 93% i 94/100, respectivament. Els crítics varen alabar la direcció artística en particular, i GameSpot va considerar el disseny gràfic com "consistentement genial". PC Zone va posar l'accent en la producció global, afirmant que la direcció, vestits, personages, música i l'atmòsfera del joc estaven realisat de forma experta. També varen comentar que el joc constituiria una "película soberba". El periòdic Sant Francisco Chronicle va afirmar que "Grim Fandango sembla una dansa salvage a través d'una aventura de dibuixos animats de cine negre. Els seus estranys personages, seductivo argument ple d'enigmes i un interfaç casi invisible permeten als jugadors perdre-se en el joc de la mateixa forma que els espectadors poden perdre-se en una película." El Houston Chronicle, va otorgar a Grim Fandango el títul de millor joc de 1998 junt a Half-Life, i va alabar els gràfics del videojoc en considerar-los "increibles" i va comentar que el joc "està ple de humor negre i llauger." IGN va resumir la seua crítica dient que el joc era "la millor aventura" jamai vista.

No obstant, el joc també va rebre crítiques per part dels mijos. Varis crítics varen fer notar que hi havia algunes dificultats per a interaccionar en l'interfaç, que requeria una certa curva d'aprenentage fins a poder acostumar-se, i alguns ànguls de cambra per a certs enigmes havien segut paupérrimament elegits. L'us d'ascensors en el joc era particularment problemàtic. La crítica de Adventure Gamers va expressar el seu disgust per la banda sonora i, en ocasions, "la trobava molt fort o no molt apropiada per al tema del joc". Una crítica de Computer and Video Games també feya vore que el joc sofria de contínues càrregues de senyes des del CD-ROM que interrompien el desenroll, lo que "arruïna la fluïdea d'algunes seqüències i provoca persistents retarts".