Anar al contingut

Grau (teoria de grafos)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un grafo en vèrtiços etiquetats segons el seu grau. El vèrtiç aïllat s'etiqueta en 0, puix no és adjacent a cap nodo.

En Teoria de grafos, el grau o valència d'un vèrtiç és el número d'arestes incidents al vèrtiç. El grau d'un vèrtiç x és denotat per grau(x), g(x) o gr(x) (encara que també s'usa δ(x), i de l'anglés d(x) i deg(x)). El grau màxim d'un grafo G és denotat per Δ(G) i el grau mínim d'un grafo G és denotat per δ(G).

Un vèrtiç en grau 0 és un vèrtiç aïllat. Un grafo format exclusivament per vèrtiços aïllats és un grafo buit. Un grafo a on tots els vèrtiços tenen el mateix grau és un grafo regular, i un grafo no dirigit de n vèrtiços en que tots els vèrtiços té grau n-1 és un grafo complet.

Veïnat d'un vèrtiç

Artícul principal → Veïnat (teoria de grafos).

Una atra forma de definir el grau d'un vèrtiç és a través del seu veïnat. El veïnat d'un vèrtiç x , denotat com N(x) està donat per tots els vèrtiços adjacents a x.

N(x)={y∈VG|{x,y}∈EG}

de modo que el grau del vèrtiç x és el número de veïns que té: g(x)=|N(x)|.

Lema de la premuda de mans

El Lema de la premuda de mans determina que la suma dels graus d'un grafo simple (és dir, sense bucles) i no dirigit equival al doble del seu número d'arestes:


La seua demostració és una prova del doble conteo: com cada aresta té dos vèrtiços extrems, és contada dos voltes.

Algunes implicacions del Lema de la premuda de mans són:

  • En un grafo simple no dirigit sempre hi ha un número par de vèrtiços de grau impar.
  • En un grafo simple no dirigit no pot existir un grafo r-regular de s vèrtiços si r i s són impars.
  • En un grafo simple no dirigit el número d'arestes d'un grafo k-regular és nk2, i per això, el número d'arestes d'un grafo complet de n vèrtiços és n(n−1)2.

Grau modal mig

Dau un grafo simple no dirigit G(V,E), el grau promig[1] o grau modal mig (que denotarem g¯) és un estadístic definit com el grau promig dels nodos:[2]

g¯=∑v∈Vg(v)|V|=2|E||V|

Varianza dels graus

Donat un grafo simple no dirigit G(V,E), la varianza dels graus, que denotarem SD2, medix la variabilitat dels graus dels nodos. Formalment es definix com:[2]

SD2=∑v∈V(g(v)−g¯)2|V|

Si el grafo és regular, és dir, els graus de tots els seus vèrtiços són iguals, llavors SD2=0.[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ Wasserman y Faust, 2013, «Centralidad i prestigi», pp. 191-240.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Wasserman y Faust, 2013, «Grafos i matrius» (per Dawn Iacobucci), pp. 121-188.

Bibliografia

  • (2013) Anàlisis de rets socials: Métodos i aplicacions, Madrit: Centre d'Investigacions Sociològiques. OCLC 871814053. ISBN 978-84-7476-631-8.


Referències