Granulació aerobia
El tractament biològic de les aigües residuals en les estaciones depuradores d'aigües residuals a sovint es porta a terme per mig de l'aplicació de sistemes basats en fancs actius. Estos sistemes generalment requerixen grans superfícies per a l'implantació de les diverses unitats de tractament i posterior separació de la biomassa, per la pobra sedimentabilidad dels fancs. En els últims anys s'han desenrollat noves tecnologies buscant millores en estos sistemes. L'us de fanc granular aerobio és una d'elles.
Biomassa aerobia granular
Una definició per a distinguir entre un grànul aerobio i un simple flóculo en bona sedimentabilidad es va propondre en els debats que varen tindre lloc durant el “ORD IWA-Workshop Aerobic Granular Sludge” en Munich (2004) i diu lliteralment:
Formació de grànuls aerobios
La biomassa granular aerobia es forma en reactors discontinus seqüencials (Sequencing Batch Reactors, SBR) sense materials de soport. Estos sistemes complixen els requeriments necessaris per a la formació dels grànuls, com són:
- Periodos de sacietat-hambruna: s'utilisen temps curts d'alimentació per a crear periodos de sacietat seguits de periodos d'hambruna (Beun et al. 1999[2]), caracterisats per la presència o absència de matèria orgànica en el mig líquit respectivament. En esta estratègia d'alimentació es conseguix la selecció dels microorganismes adequats per a la formació dels grànuls. Quan la concentració de substrat en el mig líquit és alta, els organismes que formen grànuls poden almagasenar matèria orgànica en forma de poly-''β''-hidroxibutirato que poden consumir en el periodo d'hambruna, en lo que estos organismes estaran en ventaja en eixes condicions sobre els organismes filamentosos.
- Temps curts de sedimentación: esta pressió selectiva hidràulica sobre els microorganismes permet retindre la biomassa granular dins del reactor, mentres la biomassa floculenta és llavada. (Qin et al. 2004[3])
- Estrés hidrodinàmic: les proves mostren que l'aplicació d'altes forces de tall favorix la formació de grànuls aerobios i millora les característiques físiques dels mateixos. Els grànuls només es formen en valors d'esforç tallant superiors a un valor llindar d'1,2 cm/s en térmens de velocitat superficial ascensional de l'aire en un reactor SBR. Es formen grànuls més regulars, més redonejats i més compactes quant més alta siga la força de cort hidrodinàmica. (Tay et al., 2001[4]).
Referències
- ↑ de Kreuk M. K., McSwain B. S., Bathe S., Tay S. T. L., Schwarzenbeck and Wilderer P. A. (2005). Discussion outcomes. Ede. In: Aerobic Granular Sludge. Water and Environmental Management Séries. IWA Publishing. Munich, pp.165-169)
- ↑ Beun J. J., Hendriks A., Van Loosdrecht M. C. M., Morgenroth I., Wilderer P. A. and Heijnen J. J. (1999). Aerobic granulation in a sequencing batch reactor. Water Research, Vol. 33, Nº 10, pp. 2283-2290.
- ↑ Qin L. Liu I. and Tay J-H (2004). Effect of settling clave on aerobic granulation in sequencing batch reactor. Biochemical Engineering Journal, Vol. 21, Nº 1, pp. 47-52.
- ↑ Tay J.-H., Liu Q.-S. and Liu I. (2001). The effects of shear force on the formation, structure and metabolism of aerobic granules. Applied Microbiology and Biotechnology, Vol. 57, Nº 1-2, pp. 227-233.
Vore també
- Tractament d'aigües residuals
- Tractament aigües residuals industrials
- Sedimentación
- Purificació d'aigües
- Aigües negres
- Tractaments biològics
- Este artícul conté una traducció derivada de «Granulación aerobia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.