Grans sistemes de Burroughs

Els grans sistemes de Burroughs varen ser els més grans de tres séries de computadors mainframes de Burroughs Corporation. Fundada en els anys 1880, Burroughs era la més vella entitat que continuava operant en l'àrea de la computació, pero cap a finals de la década de 1950, el seu equip de computació encara estava llimitat a les màquines de contabilitat electromecàniques tals com la Sensimatic; les quals no tenien res per a competir en els seus rivals tradicionals com IBM i NCR que havien començat a produir computadors de major escala, o en la recentment fundada UNIVAC. La primera màquina, el B5000, va ser dissenyada en 1961 i Burroughs buscava resoldre la seua tardana entrada en el mercat en l'estratègia d'un disseny completament diferent, basat en les més alvançades idees computacionals disponibles en eixe temps. Els computadors que han usat esta arquitectura encara estaven en producció en 2010 com les màquines ClearPath/MCP d'Unisys. Ara, Unisys usa els processadors Intel Xeon, i corre en els seus servidors els sistemes operatius MCP, Microsoft Windows i Linux.

B5000

El primer membre de la série, el B5000, va ser dissenyat a principis de 1961 per un equip d'ingeniers baix la direcció de Robert (Bob) Barton. Va ser una màquina única, molt alvançada al seu temps. Ha segut llistada per l'influent arquitecte de computadors John Mashey com una de les arquitectura que més admira. "Yo sempre vaig pensar que era un dels més innovadors eixemples de disseny combinat de hardware/software que hi haja vist, i molt més alvançat el seu temps".

Característiques úniques

• Tot el còdic és automàticament reentrante (La figura 4.5 de la Monografia ACM mostra en poques paraules el per qué): els programadors no tenen que fer res, sino solament usar els dos simples primitius mostrats, per a tindre qualsevol còdic en qualsevol llenguage de programació distribuït a través dels processadors. Est és potser el canònic, pero no significa l'únic benefici d'estes importants característiques que distinguixen a esta arquitectura:
  • Arquitectura data-driven tagged i basada en descriptor
  • El hardware va ser dissenyat per a soportar els requeriments del software
  • El hardware dissenyat per a soportar exclusivament llenguages de programació d'alt nivell
  • No hi ha llenguage ensamblador o assembler; tot el software del sistema està escrit en una varietat estesa d'ALGOL
  • No hi ha registres accessibles al programador
  • Conjunt d'instruccions simplificat
  • Arquitectura de Pila (per a soportar llenguages algorítmics d'alt nivell)
  • Soport per a sistema operatiu d'alt nivell (Master Control Program)
• Soport per a multiprocesamiento mestre/esclau
• Soport per a atres llenguages com COBOL
• Manipulacions poderoses de cadenes de caràcters
• Arquitectura segura prohibint accés no autorisat a senyes o disrupción d'operacions
• Primerenca detecció d'error soportant el desenroll i les proves (testing) de software
• La primera implementació comercial de la memòria virtual
• Els successors encara existixen en les màquines ClearPath/MCP d'Unisys
• Va influenciar moltes de les tècniques computacionals de hui

En el text següent, les designació de la màquina, B5000, Série A, i ClearPath/MCP són usades intercambiablement encara que estes combinen innecessàriament les característiques i conceptes de vàries màquines i deuran ser corregides algun dia per a mantindre clarament les distincions entre el 5000, 5500, 6500 i seqüència, i la Série A.

Disseny de sistema únic

El B5000 va ser revolucionari en el seu temps en ser l'arquitectura i el conjunt d'instruccions dissenyats prenent en consideració les necessitats del software. Açò era un alluntament del disseny del sistema de computació d'eixe temps, a on un processador i el seu conjunt d'instruccions serien dissenyats i despuix entregats a la gent del software, i encara és aixina. És dir, les arquitectura modernes com el x86 o el PPC són essencialment arquitectura basades en conjunts d'instruccions tradicionals en lloc de dissenys holísticos com els sistemes originals de Burroughs.

Soport de llenguage

El B5000 va ser dissenyat per a soportar exclusivament llenguages d'alt nivell. Açò va ocórrer en un temps en que tals llenguages començaven a ser prominents en FORTRAN i després COBOL. FORTRAN i COBOL eren considerats llenguages dèbils per alguns, comparat en tècniques modernes de software, aixina que va ser adoptat un llenguage nou que no havia segut provat, ALGOL-60. El dialecte de el ALGOL seleccionat per al B5000 va ser l'Elliott ALGOL, primer dissenyat i implementat per C.A.R. Hoare en un Elliot 503. Este era una extensió pràctica de el ALGOL en instruccions d'I/O (que el ALGOL havia ignorat) i poderoses instruccions de processament de cadenes. La famosa conferència de Turing de Hoare va ser sobre este tema.

Aixina el B5000 va ser basat en un llenguage molt poderós. La majoria dels atres proveïdors solament podien somiar en implementar un compilador ALGOL i la major part de l'indústria va descartar el ALGOL puix no ho podien implementar. No obstant, un lluent jove estudiant cridat Donald Knuth havia implementat prèviament el ALGOL-58 en una màquina anterior de Burroughs durant tres mesos d'estiu. Molts varen descartar el ALGOL, creent equivocadament que els llenguages d'alt nivell no podien tindre la mateixa potència que l'ensamblador, i aixina no es varen donar conte del potencial de el ALGOL com a llenguage de programació de sistemes, una opinió no revisada fins al desenroll del llenguage de programació C.

El compilador de el ALGOL de Burroughs era molt ràpit - este va impressionar al científic holandés Edsger Dijkstra quan va sometre un programa per a ser compilado en la planta de Pasadena de el B5000. El seu mall de targetes va ser compilado casi immediatament i ell va voler immediatament vàries màquines per a la seua universitat (Universitat Tècnica de Eindhoven) de tornada en Europa. El compilador era ràpit per vàries raons, pero la raó primària era que era un "compilador d'un sol pas" (one-pass compiler). Els computadors primerencs no tenien suficient memòria per a almagasenar el còdic font, aixina que els compiladors (i inclús els ensambladors) usualment necessitaven llegir el còdic font més d'una volta. La sintaxis de el ALGOL requerix que cada variable (o un atre objecte) siga declarada abans de ser usada, aixina que és factible escriure un compilador ALGOL que lligga les senyes solament una volta. Este concepte té implicacions teòriques profundes, pero també permet la compilació molt ràpida. Els grans sistemes de Burroughs podien compilar tan ràpidament com llegien el còdic font de les targetes perforades, i tenien els llectors de targetes més ràpits en l'indústria.

El poderós compilador COBOL de Burroughs era també un compilador d'un pas i igualment ràpit. Un programa COBOL de 4000 targetes es compilaba tan ràpidament com les 1000 targetes per minut en que els llectors podien llegir el còdic. El programa estava llest per a usar-se tan pronte com les targetes passaren a través del llector.

Vore també

• Burroughs
• Màquina de pila
• Llenguage de programació orientat a pila
• Forth