Grans de gèl

Els grans de gèl (també cridats graupel, graniç de neu o graniç bla/suau) és un tipo de graniç molt fi. Consistix en la precipitació de bolitas de gèl blanques de forma irregular, el diàmetro de la qual és de 5 mm o menys que es formen quan les gotículas subfundidas d'aigua en els núvols es condensan entorn a un cristal de gèl.

Erro al crear miniatura:

Grans de gèl

Formació

Erro al crear miniatura:

Partícula cònica de graupel arreplegada abans d'una tormenta de neu primaveral.

En determinades condicions atmosfèriques, els cristals de neu poden trobar-se en gotetes d'aigua superenfriada. Estes gotetes, que tenen un diàmetro d'uns 10  μm (0,00039 polzades) en promig, poden existir en estat líquit a temperatures tan baixes com −4 °C (−40 °F), molt per baix del punt de congelació normal, sempre que estiguen per damunt del punt de nucleación homogénea de l'aigua. El contacte entre un cristal de neu i les gotetes superenfriadas dona com resultat la congelació de les gotetes de líquit sobre la superfície del cristal. Este procés de creiximent del cristal es coneix com a acreció. Els cristals que presenten gotetes congelades en les seues superfícies a sovint es denominen escarchar. Quan este procés continua de modo que la forma del cristal de neu original ya no és identificable i s'ha tornat similar a una bola, el cristal resultant es denomina graniç.

A mida que cau, el graniç sol deformar-se i adoptar una forma cònica. Esta forma cònica, a la seua volta, determina la direcció en la que cau i la distància que recorre. Les partícules chicotetes de graniç en un diàmetro de base inferior a 1 mm generalment cauen en la base cònica cap a avall, pero si la partícula té un diàmetro d'entre 1 mm i 3 mm apareixen oscilacions persistents al voltant del centre de la base cònica i, si és major de 3 mm, la partícula de graniç comença a donar volantins. A mida que aumenta el diàmetro de la base, les partícules còniques de graniç generalment s'allunten horisontalment del lloc a on varen caure inicialment.

Els meteoròlecs solien denominar al graniç bla com "graniç bla". El graniç bla es distinguix del graniç verdader tant per la forma i la força del graniç com, en alguns casos, per les circumstàncies en les que cau. El gèl del graniç es forma en capes dures i relativament uniformes i, per lo general, cau solament durant les tormentes elèctriques. El graniç bla forma cristals fràgils, oblongos i blans i cau en lloc dels típics copos de neu en situacions de mescla hivernal, a sovint junt en graniç de gèl. No obstant, el graniç bla també es produïx en tormentes elèctriques. El graniç bla també és lo suficientment fràgil com per a que, per lo general, es desfaça en pressionar-ho.