Gran Riu Artificial
El Gran Riu Artificial (àrap: النهر الصناعي العظيم, tr.: al-Nehr al-Ṣnā‘ī al-‘Ẓīm) de Líbia és una ret de canonades construïdes durant el govern de Muamar el Gadafi que proveïxen aigua al desert del Sahara en Líbia des d'aqüífers fòssils, principalment el sistema acuífero de pedra arenisca de Nubia.[1] És considerat per algunes fonts com el major proyecte de rec del món.[2]
Consistix en més de 1300 pous, la majoria d'ells de més de 500 metros de profunditat, i proveïx 6.500.000 m³ (6,5 hm³) d'aigua dolça per dia a les ciutats de Trípoli, Bengasi, Sirte i unes atres.[3] El cost total de proyecte està estimat en més de 25 000 millons de dólars nortamericans.[4]
Història
[editar | editar còdic]En 1953, els esforços per a trobar petròleu en el sur de Líbia varen dur al descobriment de grans cantitats d'aigua baix terra en Nubia. El Proyecte Grand Riu Artificial (PGRA) va ser concebut a finals de 1960 i el treball sobre el proyecte va començar en 1984. La gestió del proyecte va recaure sobre l'organisme "Autoritat del Proyecte Riu Artificial" i va ser finançat íntegrament pel govern libio en un presupost de 25 000 millons de dólars nortamericans sense tindre que recórrer a finançació estrangera. El contractiste principal per a les primeres fases va ser Dong Ah Consorci i l'actual contractiste principal és Al Nahr Company Ltd. Des de 1995 l'UNESCO va participar en la formació dels ingeniers i tècnics involucrats en el proyecte.
El material tècnic es va fabricar en Corea i varen aplegar per mar al port libio de Brega en el golf de Sidra. La protecció galvànica contra la corrosió en la canonada va ser suministrada per una empresa australiana, AMAC protecció contra la corrosió, en sèu en Melbourne i entregat a través del port de Bengasi. El restant dels productes es varen fer en Líbia.
El Congrés General del Poble va aprovar el 3 d'octubre de 1983, el sessió extraordinària, finançar i eixecutar el Proyecte Gran Riu Artificial. El 28 d'agost de 1984, el llavors president de Líbia Muammar Gaddafi va posar la primera pedra en la zona de Sarir iniciant oficialment les obres del Proyecte Gran Riu Artificial. Dos anys despuix, el 28 d'agost de 1986, Gadafi inaugura la fàbrica de canonades de formigó pretensado de Brega, les canonades fabricades per esta planta varen ser considerades la majors canonades fetes en esta tecnologia en el món, l'aram d'acer era suministrat per l'empresa italiana Redaelli Tecna SPA en sèu en Cologno Monzese (Milà). Al mateix temps s'inaugurava també la planta de fabricació similar en Sarir.
La primera fase de les cinc en les que es va dividir el proyecte, va ser inaugurada el 28 d'agost de 1991, per a la seua realisació es varen excavar 85 millons de m³ de terra. La segona fase va rebre el nom de "Primera aigua per a Trípoli". Es va començar a construir el 26 d'agost de 1989 i va ser inaugurada l'1 de setembre de 1996.
Alguns de les fites de l'obra són:
- 11 de setembre de 1989: entra en servici el depòsit d'Ajdabiya.
- 28 de setembre de 1989: entra en servici el depòsit de Gran Omar Muktar.
- 4 de setembre de 1991: entra en servici el depòsit de Ghardabiya.
- 28 d'agost de 1996: l'aigua aplega a Trípoli.
- 28 de setembre de 2007: l'aigua aplega a Gharyan.
El 22 de juliol de 2011, en el transcurs de guerra civil de Líbia que va acabar en el govern de Muamar el Gadafi, una de les dos plantes de fabricació de canonades, la situada en Brega, va ser destruïda per bombardejos de l'OTAN en l'argument de que en ella s'almagasenava material bèlic, segons havia informat els servicis d'inteligència de l'Aliança mostrant una fotografia d'un BM-21 LMR com un eixemple, també varen afirmar que des d'allí havien segut llançats eixides.
En 2015, despuix de la mort de Muamar el Gadafi, els yihadistes del Estat Islàmic controlen el centre de Sirte, la ciutat natal del depost líder libio, aixina com el port marítim i el propenc complex del Gran Riu Artificial.[5]
L'aqüífer
[editar | editar còdic]L'aqüífer d'a on és originària l'aigua és conegut com el sistema acuífero de pedra arenisca de Nubia, i els seus orígens es remonten a l'última era de gèl, sense reposició actual. Conté entre 100.000 i 150.000 km³ d'aigua subterrànea disponible. S'estima que l'aigua podria durar uns mil anys encara que hi ha atres càlculs d'estimacions independents que indiquen que es podria agotar dins de 60 o 100 anys. Un 10% de l'aigua distribuïda prové de la desalinización.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- L'artícul té contingut procedent de l'artícul Great_Man-Made_River de Wikipedia en anglés.
- ↑ «Gaddafi inaugura hui un riu artificial que creua el desert libio fins a la costa». El País. Consultat el 4 de juliol de 2015.
- ↑ «Hidro-colonialisme i la crisis d'aigua en Orient Pròxim». Públic. Consultat el 4 de juliol de 2015.
- ↑ «Unicef actua per a evitar la crisis potencial d'aigua causada per l'escassea de combustible en Líbia». Unicef. Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2015. Consultat el 4 de juliol de 2015.
- ↑ «Els somis més verts de Gadafi». La Veu de Galícia. Consultat el 4 de juliol de 2015.
- ↑ «Yihadistes del EI prenen control de principal aeroport de Líbia». L'Informador. Consultat el 4 de juliol de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Río Artificial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.