Gran Forat Blau
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Gran Forat Blau (en inglés: The Great Blue Hole) és un forat blau ubicat front a la costa de Belize, en el mar Carib. Es troba prop del centre del sec Lighthouse, un menut atolón situat a uns 100 quilómetros de la ciutat de Belize. De forma casi perfectament circular, el forat té més de 300 metros de diàmetro i alcança una profunditat d'aproximadament 124 metros.[1]
Este fenomen natural es va formar en finalisar l'última glaciació, fa uns 12 000 anys, quan el nivell de la mar va pujar i les coves de pedra calcàrea prèviament seques es varen inundar, colapsant el seu sostre i donant orige a este alvenc marí. El lloc és famós entre buceadores per la seua visibilitat, biodiversitat i característiques geològiques úniques, incloent estalactites sumergides i espècies com peixos, esponges i corals.[2]
El Gran Forat Blau forma part del Sistema de Reserves de la Barrera del Sec de Belize, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1996.[1]
Formació
[editar | editar còdic]
El Gran Forat Blau es va formar durant diverses fases de la glaciació cuaternaria, quan el nivell de la mar era significativament més baix. Estudis d'estalactites extretes del lloc indiquen que la seua formació va ocórrer fa aproximadament 153.000, 66.000, 60.000 i 15.000 anys. Durant eixos periodos, el sistema de coves es va desenrollar sobre el nivell de la mar; després, en elevar-se l'oceà, les cavitats es varen inundar, colapsant el seu sostre i formant l'alvenc marí actual.[3]
Exploració
[editar | editar còdic]
El lloc va guanyar fama internacional en 1971 gràcies al oceanógrafo francés Jacques-Yves Cousteau, qui ho va declarar un dels cinc millors llocs de bucege del món. En el seu barcoCalypso, va liderar una expedició per a cartografiar les seues profunditats, confirmant que es tractava de formacions típiques de pedra calcàrea càrstica. Les seues investigacions varen confirmar que el forat es va originar com una cova de pedra calcàrea en un entorn càrstic, formada durant periodos en els que el nivell de la mar era molt més baix. Es varen identificar terrats i eixints a profunditats de 21, 49 i 91 metros, aixina com estalactites que demostren el seu orige terrestre. Algunes d'estes estructures presenten desviacions angulars (d'entre 10° i 13°), lo que sugerix també moviments tectónicos posteriors. [4]
En 1997, una expedició científica va realisar mostrejos del fondo i va documentar el sistema de cavernes. Tots els buços estaven certificats en bucege en mescles de gasos i espeleobuceo. En contrast en els cenotes de terra ferma en Yucatán, el Gran Forat Blau no presenta indicis clars de desenrolls horisontals interconectados.[5]
En decembre de 2018, una expedició submarina va escanejar el forat en sonar, produint un mapa tridimensional casi complet. Es va descobrir una capa de sulfur d'hidrogen a uns 90 metros de profunditat, a on l'aigua es torna anóxica i sense vida. Ademés, es varen trobar restants de dos buços desapareguts.[6][7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Great Blue Hole, Belize» (en anglés). NASA. Archivat des d'el original, el 23 de març de 2012. Consultat el 12 de febrer de 2010.
- ↑ «Belize Blue Hole reef» (en anglés). National Geographic. Consultat el 12 de febrer de 2010.
- ↑ «Belize Blue Hole reef». NASA.
- ↑ Cousteau, Jacques-Yves (1973). Galápagos – Titicaca – The Blue Holes, Cassell.
- ↑ Tysall, Terrance N. (1999). «The Belize Blue Hole Exploration Project», Hamilton, R. W. et al. (ed.). Assessment and Feasibility of Technical Diving Operations for Scientific Exploration, American Academy of Underwater Sciences.
- ↑ «Dispatches from the bottom of Belize's Blue Hole». CNN.
- ↑ «Bodies Of Missing Divers Found At The Bottom Of Belize Great Blue Hole». Tech Claves.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Agujero Azul» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.