Grachtengordel
El Grachtengordel (pronunciat /ˌɣrɑxtə(ŋ)ˈɣɔrdəl/ (🔊 escoltar); Plantilla:Traducció lliteral) és una zona d'Ámsterdam (Països Baixos) situada en el districte Centre. El Grachtengordel està constituït per la zona que rodeja els quatre canals principals de Ámsterdam: el Singel, el Herengracht, el Keizersgracht i el Prinsengracht. Escomençant en el Brouwersgracht, estos canals són generalment concèntrics, paralels entre sí, i rodegen la ciutat cap al surest fins al riu Ámstel. Els canals de Ámsterdam del sigle xvii, situats en el centre de la ciutat, varen ser designats Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en agost de 2010.[1]
Moltes de les cases en els canals del Grachtengordel daten del sigle xvii, el Sigle d'Or neerlandés. No obstant, alguns d'estos edificis han sofrit restauracions o reconstrucció en sigles posteriors, lo que fa que esta zona mostre molts estils arquitectònics i fronteres diferents.
Història
Fins a finals del sigle xvi, la ciutat de Ámsterdam comprenia únicament la zona rodejada pel Singel i l'actual Kloveniersburgwal. Despuix de la «Alteració» de 1578, quan el Govern catòlic de la ciutat va ser substituït per un protestant, Ámsterdam va créixer de forma exponencial. Este creiximent va provocar l'ampliació de la ciutat en quatre fases entre 1585 i 1665. En 1613, durant la Treua dels Dotze Anys, va escomençar la construcció del Herengracht, el Keizersgracht i el Prinsengracht.
Despuix de la Pau de Westfalia, Ámsterdam va crear nous espais urbanisables i es varen elaborar nous plans per a ampliar la ciutat. Des d'aproximadament 1660, els canals es varen prolongar a l'atre costat del Amstel; estes prolongacions es diuen Nieuwe Herengracht, Nieuwe Keizersgracht i Nieuwe Prinsengracht. En esta ampliació, la ciutat va completar la seua característica forma de mija lluna.
Patrimoni de l'Humanitat
En juliol de 2006, l'Ajuntament de Ámsterdam va anunciar les seues intencions de nominar l'anell de canals a la llista del Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco. No obstant, pel canvi en els requisits administratius de les nominacions, esta nominació es va retardar fins a decembre de 2008. L'1 d'agost de 2010, en la 34.ª sessió del Comité del Patrimoni de l'Humanitat, el Grachtengordel va ser inscrit en la llista del Patrimoni de l'Humanitat.[2]
La zona de canals de Ámsterdam va ser designada Patrimoni de l'Humanitat d'acort en els criteris i, ii i iv,[1] és dir, per «representar una obra mestra del geni creatiu humà», per «testimoniar un important intercanvi de valors humans, a lo llarc d'un periodo de temps o dins d'un àrea cultural del món, en el desenroll de l'arquitectura, la tecnologia, les arts monumentals, l'urbanisme o el disseny paisagístic» i per «oferir un eixemple sobreixent d'un tipo d'edifici o conjunt arquitectònic, tecnològic o paisagístic que ilustre una etapa significativa de l'història humana», respectivament.[3]
En 2013, Ámsterdam va celebrar el 400.º aniversari del seu anell de canals.[4]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Seventeenth-century canal ring area of Amsterdam inside the Singelgracht - UNESCO World Heritage Centre» (en en). Whc.unesco.org. Consultat el 21 de març de 2025.
- ↑ «World Heritage Committee inscrius five new cultural sites on World Heritage List and approves two extensions to existing properties» (en en). UNESCO World Heritage Centre. UNESCO. Consultat el 21 de març de 2025.
- ↑ «The Criteria for Selection» (en en). UNESCO World Heritage Centre. UNESCO. Consultat el 21 de març de 2025.
- ↑ «Amsterdam's Canal Ring» (en en). Iamsterdam. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2015. Consultat el 21 de març de 2025.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grachtengordel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.