Gos de pastor mallorquí

El gos de pastor mallorquí o Ca de Bestiar és una raça de gos espanyola originària de Mallorca. Empleat tradicionalment en el camp mallorquí com a guardià de raberes, posseïx un característic pelage de color negre. El negre és el color reconegut per l'estàndart, pero no és l'únic. Els hi ha peus blancs, collarados, faldes roges i atigrados. D'este últim s'està duent actualment un programa d'crío i recuperació.

Des de molt antic va ser utilisat com gos pastor para tot tipo de ganado, inclús aus, i com guarda i defensa en les cases de possessió. Si be es desconeix el moment de la seua arribada, algunes suposicions apunten a que va vindre o be en la conquista del rei Jaime I o poc despuix d'esta, ya a lo llarc dels sigles els pastors i foravilers mallorquins li varen conferir unes característiques molt pròpies i diferenciades no solament d'uns atres goss isleños, sino també dels seus veïns de les afores del Mediterràneu.

En la década de 1970 es va començar la seua selecció i crío controlada, i ya en l'any 1980 es va redactar l'estàndart per a fixar les característiques i poder tindre una referència vàlida tant per a la valoració com per a l'assessorament en la reproducció, tanques portades a terme pel Club de el "Ca de bestiar" i que ha supost una peça fonamental per a la seua recuperació. Este prototip racial va ser acceptat per la RSCPFRCE (Real Societat Central per al Foment de les Races caninas d'Espanya) i també reconegut pel màxim organisme mundial: la Federació Cinológica Internacional (FCI) el 13 de setembre de 1982 en el num. 321 classificant-ho com a grup 1. secció 1.ª Gossos de pastor.

Descripció

Gos de pastor mallorquí

L'inserció de la coa és horisontal, de secció circular, més grossa en la base. No es talla. Deu ser llarga fins al turmell, pero sense aplegar a tocar el sol. Solament s'admet el mant de color negre. El blanc s'accepta solament en el pit, normalment com una "corbata". Existixen dos varietats de pèl, una de llarc i una atra de curt: el curt està pegat a la pell, i medix entre 1,5 i 3 cm; el llarc és llaugerament ondulat, suau i prou espés, molt resistent a la humitat, etc. Els ulls són menuts, ni afonats ni saltones. Lleument oblicuos, vivaces. Són de color mel, i varien del clar a l'obscur. Els ulls són molt expressius i de mirada inteligent i alguna cosa melancòlica. La cap és massiça, pero no pesada. L'eix cràneu-facial és llaugerament divergent. La llongitut del hocico és igual a la del cràneu, i a la seua volta la llongitut total del cap és igual a la del coll. Cràneu en perfil sub-convexo. Depressió naso-frontal marcada, en inclinament gradual. El morro és llarc i fort, mai terminat en punta i la trufa és negra. El paladar és rosa, i en teoria les taques negruzcas en paladar i genivas són un síntoma de purea. Els dents són molt fortes i es tanquen en tijera.

Caràcter

És bàsicament un gos pastor, pero la seua inteligència i fidelitat li permeten desenrollar tasques de vigilància i/o defensa. Ha segut apreciat en Mallorca des de sempre per les seues qualitats pastoriles i la seua resistència física. És molt afectuós i fidel a la persona que considera amiga, encara que cal guanyar-se la seua aprecie tractant-li ben i fent-li fer molt eixercici. Per una atra part, no sol acceptar órdens d'aquell a qui no considera el seu amo (i moltes voltes "tarda" en acceptar-les inclús d'este). Sol sospitar dels estranys, i sempre està atent i vigilant. És una raça molt independent, habituada a estar a l'aire lliure, i que requerix molt eixercici físic i dedicar temps a la seua educació. És carinyós en els chiquets, i prou pacient en ells.