Anar al contingut

Goldhillita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La goldhillita és un mineral, arseniat hidratado de coure i zinc, en hidroxilos, que va ser descrit i aprovat com una nova espècie mineral en 2021, a partir d'eixemplars trobats en la mina de Gold Hill, n el districte miner del mateix nom, comtat de Tooele, Utah (USA), que conseqüentment és la localitat tipo. El nom deriva del de la localitat.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La goldhillita apareix com a agrupacions de microcristales tabular, de color vert esmeralda, lluentes. És l'anàlec en arsènic de la kipushita, en fosfat en lloc d'arseniat. És molt semblant a la philipsburgita, que seria un anàlec parcial. Abdós minerals es varen considerar inicialment el mateix, sent la goldhillita una varietat de philipsburgita sense fosfat com a component minoritari front a l'arseniat. En examinar-se l'estructura de la philipsburgita i   redefinir-se en llocs definits per a fosfat i arseniat, el mineral sense fosfat va quedar com una espècie distinta, extrem d'una série isomorfa en la kipushita.[1]

Jaciments

[editar | editar còdic]

La goldhillita és un mineral de formació secundària, per l'alteració de minerals complexos de coure i zinc en arsènic, que apareix associat a uns atres del mateix orige i composició semblant, com la cornwallita, conicalcita i zalesiita. S'ha trobat en unes poques localitats en el món.[2] Poden destacar-se els eixemplars trobats en la década de 1990 en la mina Clara, Oberwolfach, Baden-Württemberg (Alemània), que es varen identificar inicialment com philipsburgita sense fosfat.[3]En Espanya, s'ha trobat en eixemplars de bona calitat en la mina Trípoli, en Huércal d'Almeria (Almeria), i en la mina Les Cocotas, en Tíjola (Almeria).[4]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Mineralogical Magazine, 86 (3) 436-446.doi:10.1180/mgm.2022.36.
  2. «Goldhillite. Mindat».
  3. Mineralien-Welt 5 (3), 53-55..
  4. Calvo Rebollar, Miguel; Rewitzer, {{{nom2}}} (2022). Atles de minerals d'Espanya, Saragossa, Espanya: Prames, p. 287. ISBN 978-84-8321-550-0.