Globar

Globar és el nom comunament utilisat per a designar un tipo de font de radiació electromagnètica utilisada en espectroscopía infrarroja. Es fabrica en carbur de silici que es moleja en forma de vareta. En insertar-se en un circuit que li suministra corrent elèctrica, es calfa fins a temperatures de l'orde de 1500 K (efecte Joule) emetent radiació electromagnètica contínua en l'interval de llongituts d'ona d'entre 2 i 50 micrómetros. El emissor globar té comportament similar al d'un cos negre ideal. En 2007, una investigació sobre la emisividad del Globar va amprar models informàtics per a intentar compensar l'efecte del vapor d'aigua atmosfèric.

Principi de funcionament

El carbur de silici té propietats semiconductoras de l'electricitat al mateix temps que és un material refractario. Quan es conecta a dos terminals elèctriques i una font d'alimentació, la vareta de carbur de silici es calfa fins a alcançar temperatures que solen oscilar entre 1000 i 1650 °C (depenent de la potència d'entrada i les condicions de refrigeració), emetent radiació tèrmica contínua de forma similar a la d'un cos negre en una intensitat i una llongitut d'ona màxima que depenen de la temperatura fixada, pero que es troba al voltant d'1,5 μm. Açò fa que les fonts globar siguen molt adequades en aplicacions que requerixen una emissió infrarroja contínua de banda ampla, des d'uns 2 µm de llongitut d'ona fins a 25 µm, en lo que cobriria tot el ranc espectral del infrarrojo mig a on es produïxen els moviments vibracionales dels enllaços moleculars.

Entre les seues aplicacions habituals es troben l'espectroscopía infrarroja, tant dispersiva com de transformada de Fourier (FTIR). També s'utilisa com a font contínua de radiació en microscopía infrarroja i image per a l'investigació biològica o de materials.