Gineceo (Antiga Grècia)
Es denomina gineceo (en grec: gynaikonitis/γυναικωνῖτις), o gynaikon (grec politónico: γυναικῶν o γυναικών) a la sala, habitació o estància que posseïen les grans cases de l'antiga Grècia, per a us exclusiu de les dònes de la casa: esposa, filles, sirvientas. Estes estàncies estaven habitualment en la segona planta. Esta sala era la contraposició al Andrón.
Les cases luxoses eren molt espaciosas, especialment en les ciutats grans i es dividien en dos parts. L'ocupada pels hòmens es trobava davant i era denominada andronitis; la de les dònes estava arrere i era el gineceo o gineconitis.
El gineceo eren espais exclusius destinats a l'activitat de les dònes: esposa, filles i sirvientas, generalment ocupaven la part alta, quedant els pisos baixos per als hòmens. Quan les cases eren construïdes en més esplendidez, es reservava a les dònes una habitació retirada en el mateix pis que els hòmens.[1]
El gineceo estava precedit d'un zaguán o peristilo, és dir, un pati de columnes i pòrtics, menys en el costat del Migdia la porta central del qual, adornada en anta, espècie de pilastres, donava entrada al pastes, que era un vestíbul chicotet molt adornat. Del vestíbul es passava per la porta d'enfront a l'entrada al acus, sala a on la senyora s'ocupava en sus labores. Les portes laterals del vestíbul conduïen al thalamus o dormitori i al amphi-thalamus o antecámara a on estaven les esclaves. Al voltant del peristilo hi havia atres aposentos per a menjar, dormitoris de fámulas, etc.
Referències
- ↑ Domínguez Alonso A.C.(2011).«La Vida Quotidiana en el Ática Antiga a través de la Ceràmica».Thamyris, n. s..Dialnet.2
- 169-205.
Bibliografia
Enciclopèdia moderna: diccionari universal. Tom III. Francisco de P. Mellado. 1851
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gineceo (Antigua Grecia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.