Gigantophis garstini
Gigantophis és un gènero extint de serps jagantes que conté una única espècie, G. garstini. Abans de la descripció de Titanoboa cerrejonensis en 2009, G. garstini era considerada la serp més gran coneguda. Va viure fa aproximadament 37–35 millons d'anys durant l'Eoceno superior (Priaboniense) en el nort del Sahara, en lo que hui són Egipte i Argèlia.
Este tàxon pertany a la família extinta Madtsoiidae, un grup de serps basals caracterisades per alcançar grans tamanys.
Etimologia
[editar | editar còdic]El seu nom deriva del grec gigues ("jagant"), ophis ("serp") i el nom de l'espècie, garstini en honor a Sir William Edmund Garstin, secretari d'obres públiques en Egipte i va ser qui va facilitar el treball de camp paleontológico que va dur al seu descobriment.
Descripció
[editar | editar còdic]Tamany
[editar | editar còdic]
Com indica el seu nom, esta era una serp de tamany molt gran, la segona serp més gran de tots els temps entre les conegudes, solament superada per Titanoboa cerrejonensis. Jason Head, del Institut Smithsoniano en Washington D. C., ha comparat les vèrtebras fòssils de Gigantophis en les de les serps modernes, concloent que esta serp extinta podia créixer fins a una llongitut d'entre 9 metros a 10 metros i un pes aproximat de 700 kg. De ser aixina, hauria segut fins a un 10 per cent més llarga que les espècies majors de l'actualitat, l'anaconda verda i la pitón reticulada.[1][2]
Estimacions posteriors, basades en equacions alométricas extrapoladas a partir dels processos articulares de les vèrtebres de la coa referides a Gigantophis, junt en una descripció varen dur a una revisió de la llongitut de Gigantophis a un tamany alguna cosa menor, de 6.9 ± 0.3 metros.[3]
Osteología
[editar | editar còdic]Gigantophis garstini és conegut principalment per material vertebral, incloent el sintipo compost per unes 20 vèrtebres del tronc.[3] Estes característiques permeten distinguir a Gigantophis d'atres madtsoiidos com Madtsoia, a pesar de la seua estreta relació filogenético.
Les vèrtebres presenten característiques diagnòstiques dins de Madtsoiidae, incloent:
- Tamany excepcionalment gran (considerat una autapomorfía)
- Canal neural dorsoventralment deprimit en vèrtebres posteriors
- Quilla hemal ben desenrollada i diferenciada
- Combinació única de traces en les vèrtebres del tronc mig i posterior[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ A giant among snakes New Scientist 11/13/04, Volume 184; Issue 2473. http://www.newscientist.com/article/mg18424732.500-a-giant-among-snakes.html
- ↑ «[1]», Reuters UK. Consultat el 10 de juliol de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 “The osteology of the giant snake Gigantophis garstini from the upper Eocene of North Africa and its bearing on the phylogenetic relationships and biogeography of Madtsoiidae” . Journal of Vertebrate Paleontology. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gigantophis garstini» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.