Gigantobatrachus

Gigantobatrachus és un gènero d'anurs fòssils del Mioceno (edat Friasense; enjorn–mig) de la Patagonia (Argentina). Va ser establit per Rodolfo Casamiquela (1958) en l'espècie tipo G. parodii a partir de restants procedents de l'àrea d'Estany Blanc i del Riu Guenguel (al N del Llac Buenos Aires), en el sector austral de Patagonia oriental.

Descobriment i material tipo

Holotip

MLP 59-VII-30-1, restants craneanos i postcraneanos parcials; procedència: àrea d'Estany Blanc (al N del Llac Buenos Aires), Argentina. Repositori: Museu de l'Argent (MLP).

Material referit

MLP 59-VII-30-2, procedent del Riu Guenguel (vall), sector nort del Llac Buenos Aires.

Procedència geològica i edat

Casamiquela (1958) va assignar els nivelles portadors al Mioceno (Friasense). Datacions i correlació regionals indiquen que la Formació Ric Fredes (fauna tipo Friasense) s'ubica hui prop del llímit Mioceno enjorn–Mioceno mig (17–15 Ma), en part equivalent temporalment a la Formació Santa Creu. Registres coetáneos de Calyptocephalella en la Formació Santa Creu documenten una anurofauna diversa en ambients fluvials i llacustres de Patagonia durant eixe interval.