Gibil

Gibil en la mitologia sumerio és el deu del fòc, tenint diverses versions, com a fill del deu del cel An en la deesa de la terra Ki, de An en la deesa de la guerra Shala o be, del deu de les tormentes Ishkur en Shala. Més tart es desenrollaria en el deu acadio Gerra.

En alguns texts se li identifica com a germà dels deus Enki, Ninhursag, Shara i Enlil.

En algunes versions del poema Enûma Elish es diu que manté esmolada la punta de les armes, té gran saber, i que «la seua ment és tan gran, que tots els deus junts, no poden ni imaginar». Atres versions senyalen que Gibil, com a senyor del fòc i la forja, també posseïx el saber de la metalúrgia.

Bibliografia

• Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edició. 2002. ISBN 978-1856264532.