Geoparque Mixteca Alta
El Geoparque Mixteca Alta té la finalitat de donar a conéixer el patrimoni natural i social-històric de la regió, està localisat en el municipi de Yanhuitlán en l'estat d'Oaxaca, Mèxic.
Ademés, té un fi geo turístic que promou el benestar de les i els habitants.[1] Té una superfície de 415 quilómetros quadrats i està integrat pels municipis de Sant Dumenge Yanhuitlán, Sant Dumenge Tonaltepec, Sant Joan Teposcolula, Sant Bartolo Soyaltepec, Santa María Chachoapam, Sant Andrés Sinaxtla, Sant Joan Yucuita, Santiago Tila i Sant Pedro Topiltepec. Ademés, és un territori altament divers en aspectes naturals i culturals, lo que va contribuir a que fora reconegut com geoparque.[2]
Història
[editar | editar còdic]En Amèrica Llatina l'interés per establir geoparques sorgix en 2006 en l'establiment del Geoparque Mundial UNESCO de Araripe en Brasil. A partir de llavors diferents territoris en Argentina, Brasil, Chile, Equador, Mèxic, Nicaragua, Perú, Uruguay i Veneçola varen començar a desenrollar proyectes encaminats a l'incorporació de nous territoris a la GGN.[3]
Va ser impulsat pel Institut de Geografia de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, un dels primers proyectes de geoparques en el país i reconegut com a tal per l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura en 2017.[1][4]
Aspectes geològics i geomorfològics
[editar | editar còdic]Els paisages d'esta zona geogràfica són el resultat de mils d'anys d'us de sol i interacció de distints processos geològics, que han expost diverses formes de relleu resultat de l'erosió, que sumat al seu patrimoni històric i cultural ho convertixen en un lloc únic en el món.[2]
La formació de montanyes i valls per grans emissions de lava i per la tectónica ocasionada per la falla Caltepec,[5] són els dos processos principals que varen donar orige al relleu actual d'Oaxaca. Els processos magmáticos varen donar orige a grans edificis volcànics, domo i derrames en forma de replanells que varen cobrir la falla Caltepec i varen tancar els sistemes de drenage, lo que va donar orige a grans llac en Huajuapan-Tamazulapan, Yanhuitlán-Nochixtlán i les valls centrals.[6]
La Formació Yanhuitlán està composta per materials poc consolidats, lo que ha donat orige a un paisage d'ales i cims erosivas que destaquen per grans extensions de cárcavas i badlands, traces estretament lligades a les pràctiques agrícoles portades a terme en la regió des de fa a lo manco 3500 anys i que responen a la demanda d'aliments pel creiximent de la població en la mixteca. Ademés, les represas perpendiculars al caixer dels rius en el fondo de les valls han tingut el propòsit de retindre sediment per a formar terrats agrícoles.[7]
Els processos erosivos del territori aixina com uns atres factors abióticos (paleosuelos, cossos intrusivos, fòssils i karst) en relació en l'història i cultura de la zona constituïxen el patrimoni natural i cultural del Geoparque Mixteca Alta.[7][8] Les comunitats, establides allí per mils d'anys han tingut una intensa relació en l'ambient al grau d'haver-ho modificat en gran mida tal com s'observa en els paisages actuals del geoparque.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Orozco Ramírez, Quetzalcóatl (2 de decembre de 2022). Guia d'activitats escolars de camp en el Geoparque Mixteca Alta, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. ISBN 978-607-30-67-58-4.
- ↑ 2,0 2,1 «L'us dels recursos naturals en el Geoparque Mixteca Alta i la crisis per el COVID-19» (en és). scme.mx. Consultat el 2023-02-09.
- ↑ Geoheritage.8(4)
- 359–369.ISSN 1867-2477.doi:10.1007/s12371-016-0175-2.Consultat el 2023-02-09.
- ↑ «Experts de l'Unesco conclouen visita al Geoparque Mixteca Alta» (en és-es). Gasseta UNAM. Consultat el 2023-02-09.
- ↑ Bolletí de la Societat Geològica Mexicana.57(1)
- 83–109.ISSN 1405-3322.doi:10.18268/bsgm2005v57n1a5.Consultat el 2023-02-09.
- ↑ Biodiversitat d'Oaxaca.Institut de Biologia, UNAM-Fondo Oaxaqueño per a la Conservació de la Naturalea-World Wildlife Fund..
- 29-42.
- ↑ 7,0 7,1 Investigacions geogràfiques.(92)
- 00–00.Consultat el 2023-02-09.
- ↑ «"La Mixteca Alta d'Oaxaca, podria ser geoparque de la UNESCO": UNAM» (en és). Digitall Post. Consultat el 2023-02-09.
- ↑ Azuela, Llum Fernanda; Vega i Ortega, Rodrigo; Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Institut de Geografia., {{{nom3}}} (2014). Espais i pràctiques de la geografia i l'història natural de Mèxic, 1821-1940, Primera edició edició. OCLC 898069566. ISBN 978-607-02-5489-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geoparque Mixteca Alta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.