Genoveva Gálvez
Genoveva Gálvez Ortuño[1] (Oriola, Alacant, 1929-Madrit, 26 de febrer de 2021) va ser una clavecinista espanyola, responsable de l'impuls del clau com a instrument musical en Espanya en la segona mitat del XX. Va interpretar sonates de Domenico Scarlatti, Antonio de Cabezón, Sebastián d'Albero, Antonio Soler i Mateo Albéniz.[2]
Començos
editarVa estudiar en el Conservatori Superior de Madrit, a on va ser alumna de José Cubiles, i va obtindre en graduar-se el primer premi en piano. Poc despuix, va obtindre la seua llicenciatura en Filogia Romànica en l'Universitat Complutense de Madrit. Més tart, va començar a cantar com soprano en el cor d'eixa facultat. En una gira per Munich, acompanyant al seu cor, va conéixer a José Luis de Delás, qui la va animar a iniciar nous estudis per a perfeccionar les seues interpretacions. En 1953 va tornar a Munich, a on va cursar estudis musicològics, i es va especialisar en música ibèrica. Alguns dels seus professors varen ser Rafael Puyana o Clemente Terni. Va conéixer a Luis Felipe Vivanco, de la generació del 27, i a Li Stadelmann, clavecinista alemana. Poc despuix va tornar a Espanya.
Tornada a Espanya i inicis de la seua carrera clavecinística
editarEn 1959 va retornar a Espanya i, a petició de Rafael Borrás Prim, va començar a impartir cursos de clave i música en Santiago de Compostela. L'èxit que va obtindre en aquelles classes va propiciar que, en retirar-se el titular de dita matèria, Franz Peter Goebbels, fòra admesa ella en el claustre d'acadèmics en els Cursos Internacionals de Música en Compostela. En dit comité, es trobaven reunides grans figures del panorama musical espanyol de l'época, com Alicia de Larrocha, Victòria dels Àngels, Andrés Segòvia i Conchita Badía. En 1972, va retornar al seu ànima máter per a donar classes de clave, especialitat que havia cursat durant varis anys. En el Real Conservatori va promoure també cursos d'especialisació per a estrangers. La seua fama havia creixcut per a llavors, i algunes universitats americanes la varen cridar com a docent invitada. També va ser convocada per a igual propòsit per la Schola Cantorum Basiliensis.
Trayectòria com clavecinista
editarGenoveva Gálvez va ser considerada com la responsable del resorgiment de l'estudi del clau en Espanya. La seua àmplia carrera fonográfica va incloure més d'una dotzena de discs, en els que ha interpretat a diversos i variats autors, com Johann Sebastian Bach i Domenico Scarlatti.
Obres publicades
editar- L'art de tocar el clavecín, traducció a l'espanyol de l'obra original de François Couperin.
- 30 Sonates per a Clavicordi, interpretació de Sebastián d'Albero,
- Trattenimenti Armonici dona Camera (Bologna, 1695), de Francisco José de Castro
- Il Burbero vaig donar buon cuore de Vicente Martín i Soldre, basada en una obra original de Carlo Goldoni. Llibret de Lorenzo dona Posa't
- Incògnites Scarlattianas
- Aspectes ornamentals en la música espanyola per a tecla del s. XVIII
Referències
editar- ↑ Adam Ferrero. Mil músics valencians (en Espanyol), SOUNDS OF GLORY, p. 362. ISBN 84-607-9246-3.
- ↑ «es/muere-a-els-92-anos-genoveva-galvez-pionera-del-clave-en-espana/ Mor als 92 anys Genoveva Gálvez, pionera del clau en Espanya» (en és). Consultat el 2021-08-30.