Genocidi libio
El genocidi libio, també conegut en Líbia com Shar,[1] va ser el genocidi d'els àraps libios i la destrucció sistemàtica de la cultura libia, particularment durant i despuix de la Segona Guerra Ítalo-Senussi entre 1929 i 1934.[2] Durant este periodo, entre 83.000[3][4] i 125.000[5][6] libios varen ser assessinats per les autoritats colonials italianes baix Benito Mussolini. Prop del 50% de la població de Cirenaica va ser assessinada, i la majoria en camps de concentració, lo que va resultar en una disminució de la població de 225.000 a 142.000 civils.[3] En total, s'estima que les morts de libios durant tot el periodo colonial italià varen ser molt majors: les estimacions situen el número entre 250.000 i 300.000,[6] 500.000[7] i fins a 750.000.[6]
Este periodo va estar marcat per una brutal campanya caracterisada per importants crims de guerra italians generalisats, incloent neteja ètnica, assessinats en massa, desplaçaments forçats, marches de la mort forçades, colonialisme de colon, us d'armes químiques, us de camps de concentració, eixecucions en massa de civils i negar-se a prendre presoners de guerra i, en canvi, eixecutar als combatents que es rendien.[3] La població indígena, en particular les tribus nómades beduinas, va enfrontar violència i repressió extremes en un intent de sofocar la resistència senusi al domini colonial.[2] L'eixèrcit italià va matar a la mitat de la població beduina de Líbia entre 1928 i 1932.[8]
El genocidi es va basar en un pla colonial raciste i fasciste per a assentar als llauradors italians pobres en Líbia i esclafar la resistència dels sanusíes, liderada per Omar al-Mukhtar. Uns 110.000 civils libios varen ser obligats a marchar des de les seues llars cap al dur desert libio i després varen ser internats en camps de concentració italians en Líbia. Entre 60.000 i 70.000 habitants, en la seua majoria rurals, entre ells dònes i chiquets, i els seus 600.000 animals varen morir de malalties i de fam.[2] Rochat estima que entre el 90 i el 95% de les ovelles, cabres i cavalls, i possiblement el 80% del ganado vacú i camellos, varen morir en 1934.[1] El aniquilamiento d'animals a un poble seminómada va condenar a la població a l'hambruna.
Les notícies sobre el genocidi varen ser fortament suprimides per l'Itàlia fascista i l'evidència va ser destruïda en gran mida, lo que va fer que els archius restants en els camps de concentració italians en Líbia foren difícils de trobar inclús despuix del fi del règim fasciste en Itàlia en 1945. L'únic camp del que es té registre de presoners és el camp de Swani al-Tariya. No obstant, les fosses comunes encara donen testimoni del genocidi. L'història que els libios varen registrar en la seua història oral àrap ha permaneixcut amagada i inexplorada de manera sistemàtica.[2][9][1] Com a resultat, la colonisació italiana i les atrocitats en Etiopia estan millor estudiades i són més conegudes que els casos libios.[1] No va ser fins a 2008 que Itàlia es va disculpar per l'assessinat, la destrucció i la repressió del poble libio durant la seua colonisació de Líbia, i va afirmar que es tractava d'un «reconeiximent complet i moral del dany infligido a Líbia per Itàlia durant l'era colonial».[10]
Etimologia
[editar | editar còdic]En Líbia, la mort en els camps durant el genocidi es coneix comunament com «Shar», una paraula àrap que significa «mal». El terme es deriva del Corán, com lo opost a be. Açò es va deure principalment a que els supervivents del fascisme italià en els camps de concentració varen vore la seua terrible experiència com un mal, per lo que varen identificar el mal com un terme adequat per a descriure l'horror del genocidi.[11]
Antecedents
[editar | editar còdic]Durant l'invasió italiana de Líbia en 1911, els italians es varen retratar com els libertadores de Líbia del domini otomà, ocultant al mateix temps qualsevol evidència de campanyes de repressió i massacres durant la guerra, com les que varen seguir a la batalla i massacre de Shar al-Shatt. Per un atre costat, els àraps varen ser descrits per estos com a «bésties» que necessitaven ser civilisades pels europeus.[12] Tant els oficials com els soldats italians havien declarat que «devem destruir als àraps». Els informes oficials sobre les atrocitats varen emfatisar l'odi racial, la venjança i els «defectes sicològics» com les seues causes subjacents. Estos brutals crims de guerra italians en Líbia es varen associar principalment en l'era fascista, aixina com en el règim lliberal italià, encara que de manera menys sistemàtica.[13] En conseguir ingressar a Líbia, Itàlia ràpidament va iniciar pràctiques racistes i discriminatòries de divisió de classes, inclosa la construcció de camps de concentració, a on aproximadament 50.000 libios varen perdre la vida durant la década de 1930. Líbia era d'importància estratègica per a Itàlia, lo que va dur a este últim a anexar la primera com la seua «Quarta Costa» per a permetre als italians una zona de ruta comercial ampliada que va beneficiar enormement a Itàlia.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ahmida, Ali Abdullatif (2020-08-06). Genocide in Libya: Shar, a Hidden Colonial History (en en), Routledge, pp. 46. ISBN 978-1-000-16936-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Duggan, Christopher (2008). The Force of Destiny: A History of Italy Since 1796 (en en), Houghton Mifflin Harcourt, pp. 497. ISBN 978-0-618-35367-5.
- ↑ «Fascist Italy and the forgotten Libyan genocide» (en en). Middle East Eye. Consultat el 2023-12-10.
- ↑ Shahmoradian (2022-08-02). Reign of the Essence: Encyclopedia of Critical Thinking (en en), AuthorHouse. ISBN 978-1-6655-6662-9.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Twentieth Century Atles - Death Tolls». necrometrics. com.
- ↑ Ahmida. «When the Subaltern Speak: Memory of Genocide in Colonial Libya 1929 to 1933». ResearchGate.
- ↑ Ilan Pappé, The Modern Middle East. Routledge, 2005, ISBN 0-415-21409-2, p. 26.
- ↑ Kiernan, Ben; Lower, {{{nom2}}}; Naimark, {{{nom3}}}; Straus, {{{nom4}}} (2023-01-31). The Cambridge World History of Genocide: Volume 3, Genocide in the Contemporary Era, 1914–2020 (en en), Cambridge University Press, pp. 141. ISBN 978-1-108-80627-5.
- ↑ The Report: Libya 2008. Oxford Business Group. 2008. p. 17.
- ↑ Ahmida, Ali Abdullatif (2020-08-06). Genocide in Libya: Shar, a Hidden Colonial History (en en), Routledge. ISBN 978-1-000-16936-2.
- ↑ Aruffo, Alessandro (2007). Storia del Colonialisme Italià: dona Crispi a Mussolini, Rome: DATANEWS Editrice, pp. 48–65. ISBN 978-88-7981-315-0.
- ↑ Wilcox, Vanda (2021). The Italian Empire and the Great War (en en), Oxford University Press, pp. 169. ISBN 978-0-19-882294-3.
- ↑ Nagar, Dawn; Mutasa, {{{nom2}}} (2017-10-25). Africa and the World: Bilateral and Multilateral International Diplomacy (en en), Springer, pp. 171. ISBN 978-3-319-62590-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Genocidio libio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.