Generador de gas
Un generador de gas és, per lo general, un dispositiu en l'interior del qual per mig d'una reacció química una (o vàries) substància en estat sòlit o líquit desprén gas. La finalitat és produir grans volums de gas relativament fret, en lloc de maximizar la temperatura i l'impuls específic. Encara que siga relativament fret pot superar els 600 °C. La relativa baixa temperatura permet manipular el gas més fàcilment en moltes aplicacions, sobretot per a moure turbines. Generalment s'ampren quan es necessiten grans volums de gas i el seu almagasenament en forma de gas a pressió és no aconsellable o poc pràctic.
Aplicacions
[editar | editar còdic]Aeronàutica
[editar | editar còdic]Un cicle en generador de gas es referix específicament a una forma de disseny[1] d'un motor d'eixida de combustible líquit turbo-alimentat, a on una part dels propulsors es crema per a impulsar una turbobomba, i l'escape s'aboca a l'exterior (per lo general a través d'una tovera) en lloc de ser alimentat dins de la cámara principal. Molts propulsors de combustible líquit estan dissenyats d'esta manera, per eixemple, els motors J-2 del Saturn V.[1] Per lo general, s'ampra una mescla molt rica en combustible per a mantindre la temperatura de la flama baixa —són comunes raones oxidant/combustible per baix de 0,5.
Un atre bon eixemple és l'eixida V-2, que utilisava la descomposició catalítica del peròxit d'hidrogen en mesclar-ho en una solució líquida del catalisador permanganato de sodi en un generador de gas. Este s'utilisa per a impulsar la turbobomba principal que presurizaba i impulsava el LOX i l'etanol.
Automoció
[editar | editar còdic]Un us comú dels generadors de gas és l'Airbag dels automòvils. Una chicoteta càrrega pirotècnica s'utilisa generalment per a iniciar el procés omplit de la bossa.
Medicina i laboratori
[editar | editar còdic]Un generador de gas es pot amprar per a obtindre oxigen pur.
Energia
[editar | editar còdic]Generadors de gas poden també ser utilisat per a l'alimentació de les unitats de potència auxiliar i unitats d'energia d'emergència. La hidracina s'utilisa a sovint com a combustible.
Marina de guerra
[editar | editar còdic]Generadors de gas també s'han utilisat per a propulsar torpedos. El peròxit d'hidrogen s'utilisa en freqüència en tals aplicacions per mig d'una turbina Walter.
També es poden amprar per a desestajar en cas d'emergència l'aigua d'un tanc de llastre d'un submarí.
Reactius comuns i reaccions utilisades
[editar | editar còdic]Peròxit d'hidrogen
[editar | editar còdic]El peròxit d'hidrogen es descompon en oxigen i aigua. Com a peròxit de prova d'alta que s'utilisa per a torpedos d'energia i, en alguns motors d'eixides.[2]
Hidracina
[editar | editar còdic]Hidracina es descompon en nitrogen i hidrogen. La reacció és fortament exotèrmica i produïx grans volums de gas calent de chicotet volum de líquit. S'utilisa en alguns motors d'eixides menudes, i algunes unitats de potència auxiliar, per eixemple, en el transbordador espacial , i en unitats d'energia d'emergència, per eixemple, en els avions F-16.
Cloratos i percloratos
[editar | editar còdic]Els cloratos i percloratos de sodi, potassi i liti s'utilisen per a la producció d'oxigen en generadors d'oxigen químics .
Azida de sodi
[editar | editar còdic]Azida de sodi es descompon exotérmicamente en sodi i nitrogen. La reacció s'amprava en alguns dissenys inicials dels airbags.
El sodi resultant és perillós, per lo que s'afigen atres materials, per eixemple, nitrat de potassi i sílice, per a convertir-ho en silicat de vidre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Sutton, George P. (1992). Rocket Propulsion Elements, 6th edició (en anglés), Wiley, pp. 212–213. ISBN 0-471-52938-9.
- ↑ Sutton, George P. (1992). Rocket Propulsion Elements, 6th edició (en anglés), Wiley, p. 344. ISBN 0-471-52938-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Generador de gas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.