Gaulois (1896)
El Gaulois va ser un dels tres acorazars pre-dreadnought de la classe Charlemagne construïts per a la Marina Nacional Francesa a mitan de la década de 1890.[1] Finalisat en 1899, va passar la major part de la seua carrera assignat a l'Esquadra francesa del Mediterràneu.[2] Al principi de la seua carrera, el buc va envestir accidentalment a atres dos bucs de guerra francesos, encara que cap va sofrir danys greus, de la mateixa manera que el Gaulois.
Despuix de l'esclat de la Primera Guerra Mundial en agost de 1914, el Gaulois va escoltar combois de tropes des de l'Àfrica del Nort Francesa fins a França durant un més i mig.[3] En novembre de 1914, se li va ordenar anar als Dardanelos per a protegir-se d'una eixida al Mediterràneu de l'antiga travessia de batalla alemà Yavuz Sultan Selim. En 1915, el Gaulois es va unir als barcos britànics per a bombardejar les fortificacions otomanes durant la campanya de Galípoli.[4][5] Va sofrir greus danys durant un d'eixos bombardejos en març i va tindre que varar per a evitar afonar-se. Va ser reflotado i enviat a Tolón per a reparacions importants. El Gaulois va retornar als Dardanelos i va cobrir l'evacuació aliada en giner de 1916. Es dirigia als Dardanelos despuix d'una reparació en França quan va ser torpedeado i afonat el 27 de decembre per un submarí alemà; quatre tripulants varen perdre la vida.
Afonament
editar
El 27 de decembre, el Gaulois havia aplegat a la mar de Creta i es trobava front a la costa sur de Grècia quan va ser torpedeado pel submarí alemà UB-47 a les 08:03, a pesar d'estar escoltat pel destructor Dard i dos arrastreros armats. El torpedo va impactar llaugerament a popa del pal major i va provocar una inundació incontrolable baix la llínea de flotació. Dos tripulants varen morir i una atra parella es va ofegar en intentar abandonar el barco; el restant de la tripulació va ser rescatada en èxit. El barco va bolcar a les 09:03 i es va afonar huit minuts despuix front al cap Malea, en Coordenades no vàlides
</noinclude>, a una profunditat de 480-500 metros.[6]
Vore també
editarReferències
editarBibliografia
editar- (1979) «France», Conway's All the World's Fighting Ships 1860–1905, Greenwich, UK: Conway Maritime Press, pp. 283–333. ISBN 0-85177-133-5.
- V, Philippe (2012). «The Battleship Gaulois», Jordan, John (ed.). Warship 2012, London: Conway. ISBN 978-1-84486-156-9.
- V, Julian (1997). Naval Operations, reprint of the 1929 second edició (vol. II), London; Nashville, Tennessee: Imperial War Museum in association with the Battery Press. ISBN 978-1-870423-74-8.
- V, Eric (1999). Cent ans de cuirassés français (en fr), Nantes: Marines édition. ISBN 2-909-675-50-5.
- French Battleships of World War One, Annapolis, Maryland: Naval Institute Press. ISBN 978-1-59114-639-1.
- V, Paul H. (1984). Directory of the World's Capital Ships, New York: Hippocrene Books. ISBN 0-88254-979-0.
- Dictionnaire dones marins français, Nouv. éd. rev. et augmentée [Revised and expanded] edició (en fr), Paris: Tallandier. ISBN 978-2-84734-008-2.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gaulois (1896)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.