Gammagrafía

Gammagrafía

La gammagrafía s'aplica principalment per a l'estudi del papada, les glàndules paratiroide i l'estudi del tromboembolismo pulmonar o TEP. També servix per a evaluar la perfusión pulmonar i estimar la capacitat pulmonar del pacient o FEV1 (vore Proves de funció pulmonar).

Gammagrafía òssea

Artícul principal → Gammagrafía òssea.

Gammagrafía òssea. En esta prova s'injecta per via intravenosa un radiofármaco, que és un isòtop radiactiu que té preferència a depositar-se en l'os. L'isòtop sol ser tecnecio. Posteriorment s'utilisa una cambra gamma per a captar les radiacions emeses per l'isòtop. Esta senyal es processa per a obtindre un escàner de tot l'esquelet. Sol referir-se a la prova com a rastreig òsseu. És una prova minuciosa i cara pero actualment pot accedir-se a ella de forma generalisada.

Gammagrafía tiroidea

Esta gammagrafía es realisa per via intravenosa. Proporciona informació sobre la capacitat de l'tiroides per a produir hormones. Dita capacitat pot haver segut mermada de manera global, o solament en algunes parts de la glàndula.