Galium verum
Galium verum L., cuajaleche, gali, presera, sanjuanera és una planta natural d'Eurasia que creix en bona part d'Europa, en boscs caducifolios i perennifolios, en xares i herbars més o menys humits sense importar el tipo de sol.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta anual herbàcea de gran diferència d'altura, des de 5 a 120 cm, en talle erecto i quadrat. Les fulls estretes i lanceoladas s'agrupen en verticilos de 4-12 fulls. Les florés menudes, de color groc lluent estan agrupades en densos arracadas terminals.
Història
[editar | editar còdic]Planta coneguda des de l'Antiguetat, de la que Dioscórides diu: «La seua flor aplicada en forma de emplastro, sana les cremades del fòc i restaña les efusiones de sanc. La seua raïl atiza la virtut genital». Andres Estany afig: «restiñe tot fluxo de sanc». Es conta ademés que les seues belles flors grogues varen servir en l'Antiguetat per a enrubiar els cabells, aixina com per a quallar la llet per a fer formages que adopten un bell color groc. D'açò últim sembla derivar el nom del gènero (de gala = llet).
Taxonomia
[editar | editar còdic]Galium verum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 107, en l'any 1753.[2]
Galium: nom genèric que deriva de la paraula grega «gala», que significa «llet», en alusió al fet de que algunes espècies varen ser utilisades per a quallar la llet.[3]
verum: epítet llatío que significa «verdadera».[4]
- Asterophyllum galium Schimp. & Spenn. in F.C.L. Spenner (1829).
- Rossa vora (L.) Baill. (1880).
- Galium verum var. typicum Rouy in G. Rouy & J. Foucaud (1903), nom. inval.
- Galium verum subsp. euverum Hyl. (1945), nom. inval.[5]
- Galium glabratum Klokov
- Galium verum subsp. praecox (K.H. Lang) Petr.
- Galium verum subsp. verum
- Galium verum subsp. wirtgenii (F.W. Schultz) Oborny[6][7]
Mitologia
[editar | editar còdic]Frigg era la deesa de les dònes casades, en la mitologia nòrdica. Va ajudar a les dònes a donar a llum als seus fills, i com els escandinaus usaven la palla de la sanjuanera (Galium verum) com sedante, la varen cridar herba de Frigg.[8]
- Castellà: agana, cuajaleche, qualla llet, cuajaleches, cuaxaleche, gali, gali de flor groga, herba cuajadera, herba sanjuanera, presera, quaxa llet, yerba cuajadera, yerba de la grama, yerba de la grana, yerba sanjuanera.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Devesa et al. «Vol. XV. Rubiaceae-Dipsacaceae», [1], p. 66.
- ↑ Galium verum en Tròpics
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims en Kew
- ↑ 6,0 6,1 «Galium verum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Archivat des d'el original, el 15 de decembre de 2009. Consultat el 26 de novembre de 2009.
- ↑ Galium verum en PlantList/
- ↑ Schön, Ebbe (2004). Torra-Tors Hammare: Gudar och Jättar i Tro och Tradition, Värnamo: Fält & Hässler, pp. 228–. ISBN 91-89660-41-2.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Galium verum.- Este artícul conté una traducció derivada de «Galium verum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.