Gabarro

En veterinària, es diu gabarro a un tumor inflamatorio que es supura i abscede en prontitud, de lo que resulta una úlcera sòrdida i por lo regular cavernosa que destila alguna serosidad.

Es donen dau diversos noms al gabarro en el cavall, relatius a la seua situació:

• ho han cridat tendinoso quan tenia la seua situació en el tendó
• gabarro de la corona quan estava en la corona, pròxim al caixco

Pero no sent suficient esta denominació, ho distinguirem, seguint a Lafosse, per les parts que acomet, en:

• gabarro simple
• gabarro nerviós
• gabarro verdader, que és el que ocupa la corona
• gabarro fals, que és quan el verdader ha cariado el cartílec de la corona

Els principis originaris d'estes diferents espècies de gabarro són les contusions o magullamientos, els alcanç descuidats, la inmundicia acumulada en les extremitats, l'acrimonia dels fancs, la condensació i acrimonia de la transpiració insensible, etc. El bou i el moltó es troben algunes voltes exposts a gabarros.

Gabarro simple

No és perillós, ataca solament la pell i una part del teixit celular de la cuartilla pero més freqüentment les extremitats posteriors que les anteriors. Esta espècie de gabarro és algunes voltes tan poc aparent que solament es percep que el cavall coixeja i en que tocant-li la cuartilla, s'advertix en ella un tumor més o menys dur i dolorós, d'a on ix una matèria d'una olor fétido.

Les indicacions curativas que presenta este gabarro són l'excitar la supuración en la part a fin de que es desnugue el punt sòrdit de la raïl. Despuix d'haver reconegut que els tegumentos de la cuartilla són els que únicament estan afectats, se li esquilará el pèl i es tractarà el tumor. Es deu advertir que si l'obertura del absceso és massa curta, importa dilatar-la en el bisturí, a fi de fer que els remeis penetren millor fins al fondo de l'úlcera, que la raïl ixca en més facilitat i que s'efectue una cicatrisació més pronta.

Gabarro nerviós

Es denomina aixina al que acomet a la baïna del tendó. Este gabarro té generalment el seu assent en la cuartilla i té per causa la matèria del gabarro simple que ha penetrat fins a la baïna del tendó. És molt fàcil advertir-ho quan despuix d'aguaitar la raïl ix de la llaga una serosidad saniosa i queda encara una chicoteta obertura i un fondo, que es descobrix per mig de la sonda.

Reconegut este fondo i descobert el curs que prenen les matèries purulentas, s'introduirà en esta part una sonda acanalada, en el canal de la qual es ficarà un bisturí i es farà una incisió llongitudinal, que es prolongarà fins a l'orige del mal, anant en conte de no interessar les parts tendinosas.

Com la fístola es troba algunes voltes dins de la cuartilla i cap a la ranilla, es deu en este cas fer una incisió, dirigint-se cap al mig de dita part i est és el verdader mig de no tocarà la ternilla o cartílec lateral de l'os tejuelo, la càries del qual constituïx el gabarro fals.