Anar al contingut

GMP-AMP sintasa cíclica (cGAS)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La GMP-AMP sintasa cíclica (cGAS) és una enzima en funció nucleotidiltransferasa, que es troba en una via de senyalisació que acopla la detecció de patógenos a l'inducció de citosina.[1] La presència d'àcits nucleicos en el citosol és interpretada com una senyal de perill que desencadena respostes inmunitario com la producció d'interferones (IFN) de tipo I, reguladors de l'activitat antiviral[2].El cGAS regula les respostes immunes innates contra patógenos invasores, o contra l'auto-dsDNA, que és causant de trastorns autoinmunes i està codificat pel gen humà MB21D1 en el cromosoma 6.

Per tant, esta enzima juga un paper clau en l'immunitat innata.

Archiu:CGAS ( GMP-AMP sintasa cíclica ).jpg
Configuració de la GMP-AMP sintasa cíclica[3]
Proteïna GMP-AMP sintasa cícilica
Nom del gen cGAS (C6orf150, cGAS, MB21D1)
Localisació subcel·lular Satèlit centriolar i citosol
Funció Molecular Unió de ADN, nucelotidiltransferasa, transferasa
Procés biològic Defensa antiviral, dany i reparació de el ADN, immunitat
  1. Nature.503(7477)
    530–534.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/nature12640.Consultat el 2020-11-06.
  2. Cell.158(5)
    1011–1021.ISSN 0092-8674.doi:10.1016/j.cell.2014.07.028.Consultat el 2020-11-06.
  3. «RCSB PDB - 4LEV: Structure of human cGAS» (en en-us). www.rcsb.org. Consultat el 2020-11-06.
Archiu:CGAS ( GMP-AMP sintasa cíclica ).jpg
La GMP-AMP sintasa cíclica és part de la via de detecció del cGAS-STING, unint-se a el ADN i catalizando la síntesis de cGAMP.

Descobriment i state of the art

[editar | editar còdic]

L'enzima, cGAS, va ser descoberta en 2013 per un grup d'investigadors del laboratori de Thomas Tuschl, en Estats Units. Esta enzima detecta i s'unix a el ADN citosólico en la finalitat d'iniciar tot un procés de senyalisació celular que donarà lloc a l'activació immune i que generalment du a la destrucció del patógeno que desprén el ADN. Ara be, el ADN citosólico no sempre mostra un procés infecciós, ya que este a voltes pot estar produït per les pròpies cèlules, i ací és quan el cGAS no distinguix entre el ADN infecciós i el que no ho és. Varis investigadors han pensat en usar un inhibidor del cGAS per a tractar estes infeccions. Un medicament que bloquejara esta enzima seria la solució terapèutica per a malalties neurodegenerativas com, per eixemple, el Parkinson. També, en una atra via d'investigació, s'està estudiant que la proteïna STING ajusta l'autofàgia per a activar la resposta immune innata vital en el manteniment de la homeostasis intestinal.[1]

Archiu:CGAS ( GMP-AMP sintasa cíclica ).jpg
Gen cGAS en la localisació del genoma[2]

Estructura

[editar | editar còdic]

El cGAS humà (hcGAS) és una proteïna de 522 aminoàcits que està constituïda per dos dominis d'unió de ADN, separats 1-160 i 160-212 respectivament:[3]

  • Dominis N-terminal menys conservats (residus 1-160).
  • Dominis nucleotidiltransferasa (NTasa) i Mab21 altament conservats (que disponen d'una homologia tant estructural com de seqüència en el catalisador OAS1).

El domini N-terminal de cGAS juga un paper important en la promoció de la seua pròpia activació en detectar el dsDNA i, per lo tant, en la millora de la seua funció.[4]


Els dominis NTasa i Mab 21 són essencials per a l'activitat enzimàtica de cGAS, de la mateixa forma que hcGAS-N160, que proporciona al hcGAS de llongitut completa una major activitat enzimàtica i una activació més forta de la senyalisació de ADN citosólico mediada per STING/IRF3.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Investigadors troben nous composts que podrien usar-se per a tractar desórdens autoinmunes» (en és). Diari Sigle XXI. Consultat el 2020-11-09.
  2. «CGAS Gene - GeneCards | CGAS Protein | CGAS Antibody». www.genecards.org. Consultat el 2020-11-07.
  3. Cell.174(2)
    300–311.i11.ISSN 0092-8674.doi:10.1016/j.cell.2018.06.026.Consultat el 2020-11-06.
  4. Journal of Immunology (Baltimore, Md.: 1950).198(9)
    3627–3636.ISSN 1550-6606.doi:10.4049/jimmunol.1601909.Consultat el 2020-11-06.