Fundació The Ocean Cleanup
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en The Ocean Cleanup . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
The Ocean Cleanup és una fundació que desenrolla tecnologia per a extraure residus plàstics i evitar que seguixquen entrant en les aigües de l'oceà. L'organisació va ser fundada en l'any 2013 per Boyan Slat, qui és un neerlandés, inventor, mamprenedor, d'orige croata, CEO de la seua organisació i que, des del seu orige, ha rebut donacions per prop de 31,5 millons de dólars de patrocinis com els de Marc Benioff, director eixecutiu de Salesforce.com; del filántropo Peter Thiel, de la fundació Julius Baer i de la companyia Royal DSM. The Ocean Cleanup també va recaptar prop de 2 millons de dólars en l'ajuda d'una campanya de micro mecenage en 2014. La sèu de la fundació es troba en Delft, Països Baixos.
Tecnologia
[editar | editar còdic]
L'extracció dels residus plàstics de la mar oberta està encara en els seus inicis. Algunes iniciatives, com el Proyecte Kaisei, han amprat barcos en rets per a capturar plàstics, principalment per a fins d'investigació. The Ocean Cleanup planteja un método passiu i a gran escala per a retirar residus sòlits dels girs oceànics en un alcanç d'1-2 quilómetros (0,62–1,24 milles). El método consistix en un sistema flotant estabilisat en un ancora flotant a una profunditat aproximada de 600 metros (0,37 milles); una pantalla que es troba baix el tubo de flotació, atraparà i arreplegarà els residus sòlits. Estos sistemes en forma d'O naveguen sense rumbo en el gir del Pacífic Nort; concentraran els residus en un punt central d'a on, en l'ajuda d'embarcacions de respal, podran ser extrets i tornats a terra. Es calcula que el primer sistema s'implantarà a mitan de 2018 i The Ocean Cleanup estima ser capaç de netejar el 50% dels residus en l'illa de fem del Pacífic en 5 anys a partir de l'implantació total en 2020.[1][2][3]
Proyectes destacats
[editar | editar còdic]La mega expedició
[editar | editar còdic]Per mig d'una série d'expedicions oceàniques, The Ocean Cleanup està explorant la massa total de residus de plàstic i la seua distribució per les mars. A el hora que també estudien tecnologia, equipament i métodos de reciclage que siguen viables des d'un punt de vista tècnic i econòmic. En agost de 2015, es va portar a terme la coneguda Mega Expedició en la que una flota de 30 embarcacions varen creuar l'illa de fem del Pacífic. Durant l'expedició es varen amprar mantes d'arrastre per a medir la concentració, la distribució i el radi d'alcanç dels residus.[4] Els investigadors a bordo del buc R/V Ocean Starr varen reportar haver vist en el gir del Pacífic molta més fem de la que esperaven.[5] D'acort en la pàgina web de The Ocean Cleanup, esta expedició va ser el preliminar d'una neteja a gran escala en l'illa de fem del Pacífic que es pretén començar en 2020.[6]
Expedició aérea
[editar | editar còdic]En autumne de 2016, The Ocean Cleanup va portar a terme una série de vols de reconeiximent sobre l'illa de fem del Pacífic. A esta expedició se li va cridar l'Expedició Aérea i va anar el primer sondeig aéreu portat a terme d'una illa de fem de l'oceà. L'objectiu de l'expedició era quantificar la major cantitat de fem possible que hi ha en l'oceà sense tindre en conte els aparejos de peixca o rets fantasma Les senyes recopilades junt en les senyes d'expedicions prèvies, ajuden a crear una cartografia de la contaminació per plàstics en el Pacífic. S'espera que es publiquen els resultats per a 2017.
The Ocean Cleanup va amprar una combinació de sensors i observadors humans per a quantificar la cantitat de residus. Es va amprar un avió Hércules C-130 que va volar despacio i a baixa altitut per a que els investigadors pogueren treballar en CZMIL, sistema que ampra LiDAR per a crear imàgens tridimensionals de les rets fantasma, i en el sistema d'image hiper espectral SWIR, que ampra una cambra de infrarrojos que detectar residus en l'oceà. En abdós sistemes es pretenia documentar la contaminació per plàstics.[7] Boyan Slat va manifestar que la tripulació va vore més residus de lo que esperaven.[8]
Programa pilot
[editar | editar còdic]En una série de proves, successius models d'implementació a escala creixent s'instalaran en localisacions cada volta més desafiants. Segons Slat, The Ocean Cleanup va portar a terme en 2015 una série de proves en un entorn controlat.[9] Durant l'estiu de 2016, un segment de 100 metros es va sometre a prova en el Mar del Nort, prop de la costa dels Països Baixos.[10] Despuix de dos mesos, es va paralisar la prova per un fallo en els grilletes que conecten la botavara en el sistema d'amarre.[11]
L'11 de maig, The Ocean Cleanup va anunciar que per a 2017, donarien el següent pas i provarien en el Pacífic el seu sistema a la deriva. Despuix de les reiterades millores en el disseny, The Ocean Cleanup va llançar el primer sistema de neteja a mitan de 2018. Després de varis problemes i millores successives al disseny, en octubre de 2019 varen confirmar que el pilot havia tingut èxit capturant fem, i s'espera que en l'informació que s'arreplegue en els següents mesos, poder alvançar cap al disseny d'una versió 2 del proyecte.[12]
Aplicació mòvil de sondeig
[editar | editar còdic]En el segon semetre de 2015, The Ocean Cleanup va llançar una aplicació per a iOS i Android, Visual Survey, que permet a qualsevol persona a bordo d'un barco en l'oceà aportar senyes. L'objectiu d'esta aplicació és proporcionar als científics tota l'informació possible sobre el tipo, la cantitat i ubicació dels residus sòlits. L'aplicació obri una finestra d'observació de 30 minuts durant els quals es localisa el fem que es veu. Esta aplicació reemplaça al paper i ademés de poder compartir l'informació en atres ciéntíficos, servix de respal a The Ocean Cleanup a el hora de prendre decisions.[13]
Neteja de rius - El Interceptor
[editar | editar còdic]A finals d'octubre de 2019, The Ocean Cleanup va presentar la seua nova iniciativa de neteja de rius Interceptor, per a reduir l'ingrés de més contaminació als oceans des dels rius.[14]
Estos barcos Interceptores, alimentats per energia solar, usen braços flotants per a dirigir els residus flotants a un colector, el qual descarrega el fem en recipients sobre una barcaça. Quan estan plens, la recolecció es deté fins que la barcaça es retira, es buida i torna al Interceptor. El proyecte Interceptor és similar a un proyecte de menor escala cridat Mr. Trash Wheel (El senyor roda de fem) desenrollat en el port de Baltimore en Maryland.[15] Els primers dos Interceptor han estat operant en Indonèsia i Malàsia. El pla considera desplegar els següents en Vietnam i República Dominicana.[15] S'han firmat contractes per a Tailàndia, Hondures i el comtat de Los Àngeles, els quals s'espera desplegar en 2020.[16]
En 2021, The Ocean Cleanup va anunciar que expandiran la seua varietat de Interceptores per a ser més efectius en una major varietat de rius.[17]
El Interceptor 005 va ser finançat pel grup Coldplay.[18] Similarmente, varen acordar en Coca-cola Company que esta anava a ajudar al desplegament global dels interceptores en diversos països.[19]
| Unitat | Tipo | Riu | Lloc | Desplegat | Status |
|---|---|---|---|---|---|
| 001 | Original 1.0 | Cengkareng | Jakarta, Indonèsia | 2019 | Desplegat |
| 002 | Original 2.0 | Klang | Selangor, Malàsia | 2019 | Desplegat |
| 003 | Original 2.0 | Mekong | Ca Tho, Vietnam | 2021 | Desplegat |
| 004 | Original 2.0 | Riu Ozama | Sant Dumenge, República Dominicana | 2020 | Desplegat |
| 005 | Original 3.0 | Klang | Selangor, Malàsia | 2021 | Desplegat |
| 008 | Barrera + Tendir | Kingston Pen Gully | Kingston, Jamaica | 2021 | Desplegat |
| 009 | Barrera + Tendir | Barnes Gully | Kingston, Jamaica | 2021 | Desplegat |
| 010 | Barrera + Tendir | Raer Town Gully | Kingston, Jamaica | 2021 | Desplegat |
| TBD | Original 3.0 | ? | Tailàndia | ? | Planificat |
| TBD | Original 3.0 | ? | Los Àngeles, Califòrnia, Estats Units | ? | Planificat |
| TBD | ? | ? | Indonèsia | ? | Planificat |
| TBD | ? | ? | Malàsia | ? | Planificat |
| TBD | ? | ? | Hondures | ? | Planificat |
| TBD | ? | ? | Índia | ? | Planificat |
Crítiques
[editar | editar còdic]En la comunitat científica han sorgit algunes crítiques i dubtes sobre la viabilitat, eficàcia i rendabilitat del proyecte The Ocean Cleanup.
- L'Institut 5 Girs defén que The Ocean Cleanup deuria estudiar alternatives com per eixemple que els peixcadors arreplegaren part dels residus.[22] Boyan Slat respon que amprar métodos convencionals com a navío i rets, no seria eficaç en térmens de temps i costs.[23] Junt en especialistes aliens al proyecte, The Ocean Cleanup estudia les conseqüències migambientals que la seua tecnologia poguera causar per a assessorar i minimisar qualsevol impacte negatiu.[24]
- Marcus Eriksen va dir en 2014, que el 92% dels residus sòlits de plàstics són inclús menors que els microplásticos i que, per tant, no poden ser arreplegats pels sistemes de The Ocean Cleanup. Aixina i tot, en el mateix estudi es demostra que la major part del plàstic es troba de tots els tamanys.[25] Arreplegar la major cantitat de plàstic ans que es desintegre és un dels objectius de The Ocean Cleanup.[26]
- Els investigadors han trobat microplásticos i fibres sintètiques congelades en núcleus gelats, residus abundants en el llit marí i en moltes plages al voltant del planeta. Pel camí, pansa pels cossos de mils de millons d'organismes.[27]
- L'institut 5 Gyres planteja dur els sistemes aigües dalt per a capturar més cantitat de plàstic ans que es degrade i impacte a la vida marina. Boyan Slat considera que netejar els girs no és la solució definitiva per a solucionar la contaminació pels plàstics, creu que frenar l'us d'ells és completament necessari. Pero, Boyan Slat considera que una cosa no lleva l'atra. En la neteja dels residus que van a la deriva en els girs, The Ocean Cleanup vol previndre que es descomponguen en microplasticos amoladors.
- Mark Noak creu que dissuadir el consum de plàstic seria més efectiu a llarc determini i que l'estratègia de The Ocean Cleanup, en lloc de solucionar el problema, favorix els hàbits de consum amoladors per al mig ambient.[28] Boyan Slat defén que el proyecte de neteja té el potencial de fer el problema visible i ajudarà a que la gent prenga consciència. Pot ademés motivar el desenroll d'atres tecnologies derivades d'este proyecte.
Premis i reconeiximents
[editar | editar còdic]The Ocean Cleanup i el seu fundador i CEO Boyan Slat han guanyat numeroses distincions:
- El Programa de Nacions Unides per al Mig ambient va concedir a Slat el premi Campeons de la Terra en 2014,[29] ademés de ser reconegut per Intel EYE50 com un dels 20 jóvens mamprenedors més prometedors de tot lo món.[30]
- En 2015, el rei Harald V de Noruega, va concedir a Slat el premi de jóvens mamprenedors de l'indústria marítima i la plataforma de The Ocean Cleanup va ser nomenada com el disseny de l'any pel Museu del Disseny londinenc.[31][32] També en 2015, el sistema The Ocean Cleanup va guanyar el Premi INDEX El departament de Política Internacional va reconéixer a Slat com un dels 100 pensadors mundials de 2015.[33]
- En 2016, The Ocean Cleanup va guanyar el premi Katerva, també conegut com el "premi a la sostenibilitat".[34]
- En 2017, l'Associació Noruega d'Armadors va otorgar el premi Thor Heyerdahl.[35]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ www.theoceancleanup.com, The Ocean Cleanup,. «Technology» (en en-en).
- ↑ www.theoceancleanup.com, The Ocean Cleanup,. Pacific cleanup set to start in 2018 (in (en)), The Ocean Cleanup.
- ↑ www.theoceancleanup.com, The Ocean Cleanup,. «Start Pacific Cleanup» (en en-en). Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2018. Consultat el 20 d'abril de 2018.
- ↑ Mega Expedition, Theoceancleanup.com. Vittu mitä paskaa.
- ↑ Garbage ‘patch’ is much worse than believed, entrepreneur says, SFgate.com retrieved October 29, 2015.
- ↑ The Ocean Cleanup prepares for 2020 Pacific cleanup, successfully completes Mega Expedition reconnaissance mission
- Archivat el 22 de maig de 2016 archivat en Wayback Machine., Theoceancleanup.com retrieved October 29, 2015
- ↑ www.theoceancleanup.com, The Ocean Cleanup,. «Aerial Expedition» (en en-en).
- ↑ Milman, Oliver (4 d'octubre de 2016). 'Great Pacific garbage patch' far bigger than imagined, aerial survey shows (in (en-GB)), The Guardian.
- ↑ The Largest Ocean Cleanup In History – Boyan Slat | SDF2015, YouTube.com retrieved October 29, 2015.
- ↑ www.theoceancleanup.com, The Ocean Cleanup,. First Cleanup Barrier Test to be deployed in Dutch waters.
- ↑ www.theoceancleanup.com, The Ocean Cleanup,. An update from the North Siga.
- ↑ «[1]». Consultat el 9 de decembre de 2019.
- ↑ The Ocean Cleanup Survey App
- ↑ «Dutch foundation launches project to tackle river plastic pollution | National Post» (en en-ca).
- ↑ 15,0 15,1 Simon, Matt. Ocean Cleanup's New Plastic-Catcher … Kinda Already Exists? (in (en)), Wired.
- ↑ «Boyan Slat talks up his latest invention, The Interceptor».
- ↑ «Expanding the Interceptor Family».
- ↑ «COLDPLAY ADOPTS INTERCEPTOR TO JOIN THE OCEAN CLEANUP MISSION» (en en). theoceancleanup.com. Consultat el 13 d'abril de 2022.
- ↑ «The Coca-cola Company And The Ocean Cleanup Join Forces To Clean Up 15 Of The World’s Most Polluting Rivers Of Plastic Waste» (en en). forbes.com. Consultat el 13 d'abril de 2022.
- ↑ «The Interceptor™».
- ↑ «2021 Highlights: Why we won't forget this year».
- ↑ Why the Ocean Clean Up Project Won't Save Our Sigues - Planet Experts (in (en-US)), Planet Experts.
- ↑ www.theoceancleanup.com, The Ocean Cleanup,. «How it all began» (en en-en).
- ↑ www.theoceancleanup.com, The Ocean Cleanup,. «FAQ» (en en-en).
- ↑ «Plastic Pollution in the World's Oceans: More than 5 Trillion Plastic Pieces Weighing over 250,000 Tons Afloat at Siga».PLOS ONE.9(12)
- i111913.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0111913.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Plastic debris in the open ocean».Proceedings of the National Academy of Sciences.111(28)
- 10239–10244.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.1314705111.
- ↑ Mark Noack, "Ocean Cleanup targets garbage vortex", Mountain View Voice, October 7, 2016, pp. 5–6.
- ↑ Boyan Slat Founder – The Ocean Cleanup 2014 Champion of the Earth INSPIRATION AND ACTION [2] archivat en Wayback Machine., web.unep.org retrieved October 29, 2015
- ↑ C2-MTL AND INTEL REVEAL TOP 20 FINALISTS, C2Montreal.com retrieved October 29, 2015
- ↑ Winners announced for three Nor-Shipping 2015 Awards [3] archivat en Wayback Machine. Mynewsdesk.com retrieved October 29, 2015
- ↑ Designs of the Year 2015, Designmuseum.org retrieved October 29, 2015
- ↑ «The Leading Global Thinkers of 2015». Consultat el 8 de decembre de 2015.
- ↑ Plastic-scooping Ocean Cleanup project wins prestigious Katerva Award (in (en-US)).
- ↑ «[4]». Consultat el 28 de juny de 2017 (en en-US).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fundación The Ocean Cleanup» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.