Fundació Calouste Gulbenkian
La Fundació Calouste Gulbenkian () és una institució privada portuguesa d'utilitat pública els estatuts de la qual tenen com a fi promoure l'art, la caritat, l'educació i la ciència. La Fundació va ser creada en 1956 en l'herència de Calouste Gulbenkian, un magnat del petròleu d'orige armeni, i la seua sèu principal està en Lisboa. La Fundació dispon d'orquesta, sales d'espectàculs, biblioteques, un Museu Calouste Gulbenkian (en prop de 6000 peces) i un Centre Modern d'Art. Té una dotació d'al voltant de 3 millardos d'euros i un presupost anual de 100 millons d'euros.[1] Els seus servicis centrals es troben en l'edifici sede i parc de la Fundació Calouste Gulbenkian en Lisboa.
La Fundació
editarCalouste Gulbenkian era davant tot un coleccioniste d'objectes que a la seua mort (en 1955), va llegar els seus bens a Portugal en forma d'una fundació, localisada en la seua antiga residència de Lisboa. Les grans instalacions, obertes en 1969, comprenen la sèu mateixa i el Museu Calouste Gulbenkian, i varen ser dissenyades per Rui Jervis Atouguia, Pedro Cid i Alberto Pessoa. Ademés de les àrees ocupades pels varis departaments de la Fundació, les instalacions inclouen un gran auditori, un espai per a exposicions temporals, un àrea de congressos en auditoris i atres dependències, aixina com un gran edifici que alberga el Museu de Calouste Gulbenkian i la Biblioteca d'art. El complex sancer està situat en el parc Gulbenkian, dissenyat per Gonçalo Ribeiro Telles i Antonio Viana Barreto, i té un gran valor en sí mateixa. La vegetació s'estén pel campus en l'herba, els arbres, i els tolls d'aigua. El lloc du als visitants de la ciutat a un espai de calma per a gojar els edificis i les obres d'art que acullen.[2]
En 1983 es va obrir en un dels extrems del parc el Centre Modern d'Art José de Azeredo Perdigão (CAMJAP) (en homenage al primer President de la Fundació), que consistix en un museu i en un centre educatiu. El Institut Gulbenkian de Ciência està situat en un multi-edifici situat en Oeiras (rodalies de Lisboa), pròxim al Palau del marqués de Pombal. La Fundació de Calouste Gulbenkian també té una delegació en el Regne Unit i un centre en París (el Centre Cultural de Calouste Gulbenkian).
En el Museu poden vore's peces de vaixella, joyes, útils d'escritura, d'orígens diversos, reunits sense una aparent coherència. El criteri pronte es presenta no com una qüestió d'homogeneïtat o de predilecció, sino com una voluntat de convertir lo parcial, lo precari des del punt de vista del desvalaïment d'un orde o d'un gènero, en el centre mateix de la colecció. Els eixemplars de les joyes de René Lalique, en els que la bellea terrible és fet afiligranado i no evocació, són una bona metàfora de la precarietat ínsita en la que s'enfortix el major dels órdens.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2017. Consultat el 19 de decembre de 2016.
- ↑ «[1]». Consultat el 23 d'octubre de 2017 (en és-CL).
Enllaços externs
editar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fundació Calouste Gulbenkian.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fundación Calouste Gulbenkian» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.