Funció periòdica
En matemàtiques, una funció és periòdica si verifica la condició ; el número es diu periodo de la funció. Generalment, es diu periodo fonamental al menor número real positiu T que satisfà la condició. Les funcions trigonométriques són eixemples senzills d'una funció periòdica, que en combinacions adequades s'ampren en l'anàlisis harmònic.[1]


De la mateixa manera, pero en un context físic, les ones periòdiques són aquelles ones que mostren periodicitat respecte del temps, és dir, descriuen cicles repetitius. En una ona periòdica es complix:
a on el periodo propi fonamental , és la freqüència de la component fonamental de l'ona periòdica i un número entero.
Tota ona periòdica és, per definició, una ona determinista, por cuanto pot ser descrita matemàticament (per mig d'un model matemàtic).
Perspectiva general
La forma més simple d'ona periòdica és l'ona harmònica (sinusoidal), que es descriu matemàticament:
Esta ona està completament caracterisada per tres paràmetros: és l'amplitut de la sinusoide, és la freqüència en radianes per segon (rad/s), i és la fase en radianes. En lloc de , a sovint s'utilisa la freqüència cicles per segon o hercios (Hz), a on .
No obstant, el model descrit per a les ones harmòniques no servix per a descriure estructures periòdiques més complicades: les ones anarmónicas. Joseph Fourier va demostrar que les ones periòdiques en formes complicades poden considerar-se com sumixca d'ones harmòniques (les freqüències de les quals són sempre múltiples sancers de la freqüència fonamental). Aixina, supongam que representa el desplaçament periòdic d'una ona en una certa posició. Si i la seua derivada són contínues, pot demostrar-se que dita funció pot representar-se per mig d'una suma del tipo:
El procés de determinació matemàtica dels coeficients i les constants de fase , per a una forma d'ona donada es diu anàlisis de Fourier. De la mateixa manera que una forma d'ona periòdica pot analisar-se com una série de Fourier per mig de les contribucions relatives de la freqüència fonamental i els harmònics superiors presents en la forma d'ona, també és possible construir noves formes d'ona periòdiques, sumant a la freqüència fonamental distintes contribucions dels seus harmònics superiors. Este procés es denomina síntesis de Fourier.
És important notar que per a les senyals d'ample de banda llimitat (en la pràctica, totes les d'interés en Telecomunicacions), la suma d'harmònics és també finita:
sent el número total d'harmònics dels que es compon l'ona periòdica. L'harmònic de freqüència més baixa es denomina primer harmònic o harmònic de freqüència fonamental (, per tant d'amplitut , freqüència i fase ). De fet, el cas més simple, el d'una ona harmònica, és un cas particular per a un únic harmònic (). Atres casos requerixen un número infinit d'harmònics que solament poden existir en les seues formes perfectes com a abstracció matemàtiques degut a que en la naturalea no es poden crear o transmetre senyals d'ample de banda infinit. No obstant, inclús les seues aproximacions (descrits com la suma d'un número llimitat d'harmònics) són de gran interés en la pràctica, especialment en Telecomunicacions. Entre estos casos de senyals periòdiques composts per infinits harmònics es troben les ones quadrades (ona composta exclusivament per harmònics impar l'amplitut dels quals és inversamente proporcional al número d'harmònic, és dir, ) o les triangulars.
Esta propietat demostrada per Fourier sobre les ones periòdiques és important en l'estudi de la Teoria de l'Informació i, molt especialment, en la demostració del Teorema de mostreig de Nyquist-Shannon. Esta teorema demostra que tota ona periòdica llimitada en banda (llimitada a components harmònics per baix d'una freqüència màxima coneguda) pot ser descrita en la seua totalitat i sense ambigüitat per una série de mostres no quantificades si es complix que la freqüència de mostreig és superior (mai igual) al doble de la freqüència de l'últim harmònic que pot contindre l'ona.
Valors característics de les ones periòdiques
Valor mig
El valor mig d'una ona es calcula sobre un interval de la funció corresponent a un periodo propi fonamental complet des de qualsevol instant .
És molt freqüent que el valor mig d'una ona periòdica siga zero. En electrotècnia i electrònica un valor mig no nul medix la magnitut d'un component de corrent contínua en una senyal.
Valor eficaç
El valor eficaç (raïl quadràtica mija o RMS) d'una ona periòdica es calcula sobre un interval de la funció corresponent a un periodo propi fonamental complet des de qualsevol instant .
El valor eficaç d'una ona periòdica és d'especial interés en física quan s'aplica a pressions (mecànica), tensions o intensitat (electrotècnia o electrònica) per a càlculs relacionats en l'energia o la potència. Con relació al valor màxim (o valor de cresta o pico) en una ónda de valor mig nul, el càlcul del valor eficaç de les següents formes d'ona es poden simplificar:
- Ona harmònica simple (sinusoidal):
- Ona quadrada :
- Ona triangular:
La relació entre l'amplitut màxima i el valor eficaç d'una ona periòdica depén, per tant, de la forma d'ona.
Factor de pic o cresta
Es definix com la relació entre el valor de pic i el valor eficaç. Eixemples de factors de pico:
- Ona harmònica simple (sinusoidal):
- Ona quadrada:
- Ona triangular:
Referències
- ↑ Watson Fulks. Càlcul alvançat. Limusa, imprés en Mèxic- 1973
- Este artícul conté una traducció derivada de «Función periódica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.