La jarilla rastrera (Fumana procumbens) és una planta de la família de les cistàcees.

jarilla rastrera (Fumana procumbens)


Descripció

Arbusto nano estés de fins a 40 cm, de fulles alternes de punta fina, llineals, i en pèls marginals estesos; estípules absents. Flors grogues , d'1,5-2 cm de diàmetro, solitàries en aixelles foliares i sense formar inflorescència. Cabillos aproximadament igual de llarcs que els fulls adjacents, recurvadas des de la seua base. Florix en primavera.[1]

Hàbitat

Prats calcáreos secs, ales pedregosas. Creix també en terrenys de xaraés i tomillars ralos.[2]

Distribució

Gran part d'Europa llevat Europa septentrional, Irlanda, Gran Bretanya, Holanda i Polònia

Taxonomia

El gènero va ser descrit per (Dunal) Gren. et Godr. i publicat en Flore de France 1: 173. 1847.[3]

Etimologia

Fumana: nom genèric dau per Thomas Bartholin (1673) que va cridar Herba fumana a lo que despuix Linneo va nomenar Cistus Fumana L., potser pel seu aspecte grisáceo, com a fumat (del llatí fumus = "fum".[4]

procumbens: epítet latino que significa "postrada".[5]

Sinonímia
  • Cistus calycinus L.
  • Cistus calycinus f. luteus (Sauvage) Demoly
  • Cistus fumana L.
  • Cistus nudifolius Lam.
  • Fumana fumana (L.) H.Karst.
  • Fumana minor Raf.
  • Fumana minor Nyman
  • Fumana nudifolia Janch.[6]

Noms comuns

  • Castellà: jarilla, jarilla rastrera, lancarejo, zarilla, zarillo.[7]

Referències

  1. ↑ Polunin, O (1989). Guia fotogràfica de les Flors Selvades d'Espanya i d'Europa, Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  2. ↑ García Muñoz, B. (2004). Plantes d'Àvila, la meua ciutat, Àvila:Obra Social Caixa d'Àvila. ISBN 84-96264-09-2.
  3. ↑ «Fumana procumbens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de novembre de 2013.
  4. ↑ En Flora Vascular
  5. ↑ En Epítets Botànics
  6. ↑ Fumana procumbens en PlantList
  7. ↑ «Fumana procumbens». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 5 de novembre de 2013.

Enllaços externs