Anar al contingut

Fumana ericoides

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fumana ericoides (Fumana ericoides)

Fumana ericoides és una planta de la família de les cistàcees.


Descripció

Té brots de fins a 30 cm d'altura, en branques pubescente-glandulosas. Fulls freqüentment en grups axilars, alternes en la part superior, lineares, mucronadas, freqüentment ciliadas en el marge, en pèls glandulares curts en tota la seua superfície. Flors solitàries o en cims en 2-3 flors. Sàpia'ls glabrescentes, en alguns pèls rojosos en el marge, particularment en els externs; els externs oblongos; els interns ovados, aguts. Càpsula glabra, en 8-12 llavors. Llavors pardas. Florix i fructifica de març a agost.[1]

Distribució

Es troba en xares i tomillares molt solejats i oberts, en sol profunt, preferentment margoso i yesoso; 0-800 m en la Regió mediterrànea suroccidental (SE de la península ibèrica, les Balears i N de Marroc); en la península ibèrica es concentra en el llitoral mediterràneu, des de Tarragona a Màlaga, adinsant-se alguna cosa pel vall de l'Ebre i zones tèrmiques de l'ES.

Propietats

Usada com diurético, en Andalusia es pren la planta sancera en cocimiento.[2]

Taxonomia

Fumana ericoides va ser descrita per (Cav.) Gand. in Magnier i publicat en Flora Selecta Exsiccata n. 201 (1883)[3]

Citologia

Número de cromosomes de Fumana ericoides (Fam. Cistaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=32[4]

Etimologia

Fumana: nom genèric dau per Thomas Bartholin (1673) que va cridar Herba fumana a lo que despuix Linneo va nomenar Cistus Fumana L., potser pel seu aspecte grisáceo, com a fumat (del llatí fumus = "fum".[5]

ericoides: epítet latino, semblat a la Erica, petorra.

Sinonímia
  • Cistus ericoides Cav.
  • Fumana coridifolia (Vill.) P.Fourn.
  • Fumana robusta Sennen
  • Fumana spachii Gren. & Godr.
  • Fumana vulgaris Spach
  • Helianthemum spachii K.Koch[6]
  • Castellà: chaparrilla, esparraguerilla, gitanilla, herba blanca, herba per a les almorranas, herba sillera, jara-tomello, jarilla, palotillo, pata de perdiu, sillerilla (4), sillerita, sillería, tamarilla, tomello de flor de jara, zamarrilla (2), zaparrilla.[7]

Referències

  1. ↑ Fumana ericoides en Flora Vascular
  2. ↑ «Fumana ericoides». Plantes útils: Linneo. Archivat des de l'original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 15 de març de 2014.
  3. ↑ «Fumana ericoides». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de març de 2014.
  4. ↑ Contribuiçao para o conhecimento citotaxonòmic dones spermatophyta de Portugal. XIV. Cistaceae Leitao, M. T. & M. C. Alves (1976) Bol. Soc. Brot. ser. 2 50: 247-263
  5. ↑ En Flora Vascular
  6. ↑ Fumana ericoides en PlantList
  7. ↑ «Fumana ericoides». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 5 de novembre de 2013.