Fuchsia lycioides

Fuchsia lycioides (Fuchsia lycioides)

Fuchsia lycioides, el chilco del nort o també cridat pal d'egua, és un arbust de la família Onagraceae originari de Chile que creix prop de la mar (0 a 100 m s. n. m.) i es cultiva com a planta ornamental.

Descripció

És un arbust caduc facultatiu (que pot perdre els seus fulls, en cas d'enfrontar sequies) d'al voltant de 2 a 3 metros d'altura, en branques leñosas. Pertany a una secció monotípica Kierschlegeria. Els seus fulls presenten vora sancera, a diferència de la majoria de les fuchsias, tenen el peciol persistent (que simula una espina, d'allí el seu nom lycioides = falsa espina) i els seus fulls són imparidas (no presenta nucs). Els seus florés són tetrapteras, en sàpia-hos oberts generalment de color rosat, que sobrepassen el llarc dels menuts pétals de color rosat, la flor és molt menuda. Hi ha 8 estams.

El frut és una baya comestible que procedix d'un ovari en posició inferior. presenta individus femella (en anteres atrofiadas) i hermafroditas, que ocasionalment presenta fertilitat femenina, al final d'un episodi de floració. Posseïx raïls tuberosas, a on almagasena aigua, per a l'estació seca, que dura de 6 a 8 mesos. En el parc nacional Fra Jorge se li troba, alimentada per la boira del lloc.

Com se superpon en la distribució nort de Fuchsia magellanica, hi ha individus interespecíficos naturals i gran confusió, ya que Ruiz i Pavón varen classificar un híbrit com a espècie, al que varen cridar Fuchsia rosea (Fuchsia lycioides X Fuchsia magellanica), que és distinguible de F. lycioides, ya que presenta fulls disposts en parells i vores suaument dentriculados, ademés es tracta d'eixemplars femenins, ya que presenten anteres atrofiadas.

Les flors varien molt d'individu a individu, per la seua reproducció, casi exclusivament sexuada. Les flors de major dimensió corresponen a hermafroditas, els quals presenten per lo general, algun grau d'infertilitat femenina, solament un 25% dels individus hermafroditas no presenta cap grau d'infertilitat.

Distribució i hàbitat

En el seu territori d'orige es troba baix condicions de clima coster esteparico a marítim, en precipitacions entre les 38 a 600 mm. Viu preferentment en les rodalies de la mar, en llocs solejats . Soporta be la sal. Està naturalisada en Cochabamba Bolívia, a on va ser introduïda per a usar-la en jardineria. Presenta diferències entre individus de més al nort (Coquimbo), en els de més al sur (estany vert), en lo que es denomina "variació clinal" presentant flors colorades, prop de l'àpiç i aspecte més espinós en Coquimbo. i flors rosades-rosat blanques, i flors axials.

Usos

Té usos medicinals lligats a les molèsties pròpies de la menstruació. En jardineria, els híbrits de lycioides, són apreciats pel seu rusticidad i bon comportament a ple sol.

Taxonomia

Fuchsia lycioides va ser descrita per Henry Charles Andrews i publicat en Botanist's Repository, for new, and rare plants 2: t. 120. 1800.

Etimologia

Fuchsia: nom genèric descrit per primera volta per Charles Plumier a finals de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, i nomenada en honor del botànic alemà, Leonhart Fuchs (1501-1566).

lycioides: epítet latino que significa "falsa espina".

Sinonímia

• Fuchsia rosea Ruiz & Pav.
• Fuchsia rosea var. spinosa (C.Presl) Reiche
• Fuchsia spinosa C.Presl
• Kierschlegeria lycioides Spach

Bibliografia

• Berry, P. I. 199?. Fl. Neotrop.
• Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
• Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

• Fuchsia lycioides en Enciclopèdia de la Flora Chilena

Fuchsia lycioides en National Museum of natural history, smithsonian Institution