Fridericia chica
El carayurú, chica, bejuco de ferro o pariri (Fridericia chica) és una planta arbustiva de la família Bignoniaceae que es troba comunament en els boscs tropicals humits en Mèxic, Centroamérica i la Amazònia.
Descripció
[editar | editar còdic]És un bejuco de 3 m d'alt, a voltes trepador. Té fulls composts, opostes, llaugerament acorazonadas en la base i de 7 a 10 cm de llarc per 3 a 3,5 cm d'ample. Presenta inflorescència en panículas terminals, en corola tubular, terminada en 5 lòbuls, d'aproximadament 8 mm d'ample per 3 cm de llarc i color morat o violeta-rojós. El frut és capsular, linear, en dos valvas.[1]
Usos
[editar | editar còdic]La infusió dels fulls d'esta planta han segut utilisada fa molt temps per la medicina tradicional com a agent antiinflamatorio, astringente, desinfectante i medicament per a aliviar el còlic biliar, la aliacrà, la diarrea i la anèmia.[2] Alguns indígenes l'usen per a tractar la conjuntivitis. Ha segut inmemorialmente usada per a higiene íntima.
Recents estudis han comprovat la complexitat química[3] de les infusions i tintures de chica i s'ha comprovat el seu efecte antimicótico.[4] Es considera que ajuda a combatre la anèmia, pel seu contingut de ferro.
L'infusió es transforma en un cridaner líquit roig. Els fulls somesos a fermentació i tractades, produïxen un colorant roig obscuro utilisat abundantment pels natius per a pintar tant els cossos com els utensilis.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Fridericia chica va ser descrita per (Bonpl.) L.G.Lohmann i publicat en Monographs in Systematic Botany from the Missouri Botanical Garden 107(2): 1604. 2008.[5]
- Sinonímia
- Adenocalymma portoricense A.Stahl ex Bell
- Adenocalymma portoricensis A. Stahl
- Arrabidaea acutifolia DC.
- Arrabidaea chica (Bonpl.) Verl.
- Arrabidaea chica var. acutifolia (DC.) Bureau
- Arrabidaea chica var. angustifolia Bureau & K.Schum.
- Arrabidaea chica var. cuprea Bureau & K.Schum.
- Arrabidaea chica f. cuprea (Cham.) Sandwith
- Arrabidaea chica var. cuprea
- Arrabidaea chica var. thyrsoidea (DC.) Bureau
- Arrabidaea cuprea Pittier
- Arrabidaea cuprea (Cham.) Bornm.
- Arrabidaea larensis Pittier
- Arrabidaea rosea DC.
- Bignonia chica Bonpl.
- Bignonia cuprea Cham.
- Bignonia cuprea var. grandiflora Cham.
- Bignonia cuprea var. parviflora Cham.
- Bignonia erubescens S. Moore
- Bignonia rosea DC. [Invalid]
- Bignonia rubescens S.Moore
- Bignonia rufescens DC.
- Bignonia thyrsoidea DC.
- Bignonia triphylla Willd. ex DC.
- Bignonia triphylla Vell.
- Lundia chica (Bonpl.) Seem.
- Temnocydia carajura Mart. ex DC.
- Vasconcellia acutifolia Mart. ex DC.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Unincca. Família Bignoniaceae
- ↑ Alessandra Salvador de Souza; Clairce Luzia Salgueiro Pagadigorria; Emy Luiza Ishii-Iwamoto; Adelar Bracht; Dioógenes Apariacio Garcia Cortez i Nair Seiko Yamamot (2009) "Effects of the Arrabidaea chica extract on energy metabolism in the rat liver" Pharmaceutical Biology 47 (2):154-161.
- ↑ Mauro Sérgio Marques Alves (2008) [enllaç trencat]; Universidade Federal do Pará, Belem.
- ↑ Wagner Luiz Ramos Barbosa; Lucianna do Nascimento Pinte; Etienne Quignard; José Maria dos Sants Vieira; José Otávio Carrera Silva Jr. i Sérgio Albuquerque (2008) Arrabidaea chica (HBK) Verlot: abordagem fitoquímica, atividades tripanocida i antifúngica; Revista Brasileira de Farmacognosia 18 (4).
- ↑ «Fridericia chica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de novembre de 2012.
- ↑ Fridericia chica en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Fridericia chica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.