Francesc de Paula Burguera
| Francisco de Paula Burguera Escrivá | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor, periodiste i empresari. | ||
| Naiximent: | 21 de juliol de 1928 | ||
| Lloc de naiximent: | Sueca, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 16 d'octubre de 2015 | ||
| Lloc de defunció: | Sueca, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Francisco de Paula Burguera Escrivá, també conegut per Francesc de Paula Burguera (Sueca, 21 de juliol de 1928 - Sueca, 16 d'octubre de 2015), fon un escritor, poeta, dramaturc, polític, ensagiste, periodiste i empresari valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia[editar | editar còdic]
Junt a Joan Fuster, al voltant dels anys quaranta del sigle XX, inicià la seua trayectòria pancatalanista. Poeta i autor teatral (en 1949 publicà la recopilació poètica Ara sóc ací i en 1959 l'obra dramàtica L'home de l'aigua) s'ha dedicat aixina mateix fonamentalment a la tasca periodística com a comentariste polític en diferents mijos de comunicació, com Levante-EMV, Las Provincias, Avui o El País.
En aplegar la transició democràtica, en el fi del franquisme, fundà el Partit Demòcrata Lliberal del País Valencià (PDLPV) junt a Joaquín Muñoz Peirats, del que fon secretari general, i fon elegit diputat al Congrés en 1977 formant part de la coalició Unió de Centre Democràtic (UCD). En convertir-se la coalició UCD en un partit deixà el grup parlamentari centriste i passà al Grup Mixt. Poc despuix fundà el Partit Nacionaliste del País Valencià (PNPV) en octubre de l'any 1978, que en 1982, junt a Agrupament d'Esquerra del País Valencià, donà lloc al naiximent de Unitat del Poble Valencià (UPV). Es va retirar de la política en 1983.
En l'any 1990 publicà una obra que obtingué el premi d'ensaig Joan Fuster en els XIX Premis Octubre, És més senzill encara: Digueu-li Espanya, a on, parafrasejant el títul de l'obra de Josep Guia, És molt senzill, digueu-li Catalunya, explica en dos parts la trayectòria del pancatalanisme des de la posguerra fins a la Batalla de Valéncia, i acte seguit un conjunt de valoracions sobre la consciència nacional valenciana basant-se en els resultats electorals de les trobades valencianistes. És per este motiu que Burguera aplegà a la conclusió de que "els valencians se senten majoritàriament espanyols ademés d'estar contents de ser-ho".
Colaborà en alguns diaris de forma puntual, i fon integrant de la plataforma cívica Valencians pel Canvi, associació que presidí entre el 22 de setembre de 2005 i el 5 de juny de 2008.
Fallí en Sueca, el 16 d'octubre de l'any 2015, per una insuficiència cardiaca, als 87 anys.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
- En l'any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
- Un carrer del seu poble natal, Sueca, fon renomenat "Carrer de Francesc de Paula Burguera Periodiste" en el seu honor.