Francisco Amorós
;_grondlegger_turnonderwijs_in_Frankrijk,_Vermorcken,_Edouard,_Felixarchief,_12_12895.jpg)
Francisco Amorós i Ondeano (Valéncia 1770 - † Paris 1848), pedagoc i militar valencià, és conegut internacionalment per ser un dels fundadors de l'Educació Física moderna.
A Francisco Amorós i Ondeano se li deu, per eixemple, els primers intents decidits i sistemàtics per a introduir l'educació física en el programa de les escoles primàries.
La gimnàsia amorosiana, és una modalitat en una difusió molt ampla, actualment la seua practica se pot vore en l'escola, en l'institut, en l'eixèrcit. És aquell método en que s'utilisen aparells, trapezi, barra fixa, paraleles, anelles, trampolí, etc.
Es podria dir que la gimnàstica d'Amorós s'inscriu, en França, en el marc de la influència alemana i que conclouen en els inicis de la influència sueca i anglesa.
És importada a França per un espanyol "afrancesat".
Biografia[editar | editar còdic]
Francisco Amorós va servir com a oficial en el Despaig Universal de la Guerra durant el regnat de Carlos IV. Va ser director del Real Institut Militar Pestalozziano de Madrit. Com recompensa pels seus servicis, va ser promocionat pel rei a coronel d'Infanteria, sent ademés nomenat ministre del Consell d'Índies.
Despuix de l'invasió francesa Amorós va ser nomenat governador militar i polític de Santander pel rei José I (20 de novembre de 1808); també va ser nomenat intendent de la província de Cantàbria, comandant militar i polític de la seua costa, i conseller d'Estat (25 de novembre). Com a governador de Cantàbria va idear la publicació de la Gazeta de Santander per a donar publicitat al nou règim. En l'any 1809 va crear la Guàrdia Nacional càntabra, encarregada de patrullar els municipis i lluitar contra les guerrilles, en resposta als decrets de Napoleón (15 de decembre de 1808) i José I (29 de decembre).
El 9 de febrer de 1809 va ser nomenat comissari regio en les Províncies Vascongades, sent reclamat en la Cort en març de 1809 en la seua calitat de conseller d'Estat. A finals d'eixe mateix any el rei José I Bonaparte el va nomenar cavaller de la Real Orde d'Espanya.
Despuix de l'eixida d'Espanya del rei José I en juny de 1813 Francisco Amorós es va exiliar en París i va rebre l'estatut de refugiat polític, lo que no varen conseguir atres alts funcionaris de la monarquia josefina. En setembre de 1814, despuix de la restauració borbònica en Espanya, va publicar en París una famosa Representació del conseller d'Estat espanyol Don Francisco Amorós a S. M. el Rei Don Fernando VII, queixant-se de la persecució que experimenta la seua dòna Donya María de Therán, de part del Capità general de Castella la Nova, Don Valentí Belbis, Comte de Villariezo, Marqués de Villanueva de Duero, i defenent la conducta que ha tingut Amorós en les convulsions polítiques de la seua pàtria, acompanyada de documents justificatius. En octubre es varen reunir en ell en París la seua dòna i els seus tres fills i dos anys despuix va obtindre la nacionalitat francesa. Poc abans havia ingressat en la prestigiosa Societé pour l'amélioration de l'enseignement élémentaire a on va llegir una memòria en la que va defendre la pedagogia pestalozziana. La seua obra Cantiques religieux et moraux ―en realitat una recopilació de càntics patriòtics― va fer que el govern de la Restauració s'interessara pel seu método d'educació física ―el «sistema amorosiano» com ho denominava― i en l'any 1820 el nomenara director del Gymnase normal militaire et civil, també conegut com Gymnase de Grenelle, pel nom del parc parisenc a on es trobava, i que pronte va alcançar fama internacional. En l'any 1830, ya en Luis Felipe d'Orleans en el tro, va publicar Manuel d'éducation physique, gymnastique et moral a on va sistematisar el seu método gimnàstic, convertint-se en una obra de referència.
En l'any 1839 va tornar a Valéncia, per a prendre possessió del títul de marqués de Sotelo, despuix del decés del seu cosí Esteban Amorós, i va aprofitar l'ocasió per a donar una série d'aparats gimnàstics a la Societat Econòmica d'Amics del País de la seua ciutat natal. Va tornar a París a on moriria en 1848. En la placa commemorativa de la seua tomba es diu que va ser el «creador del método francés d'educació física».
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Conrado Durántez - La Fundación del Comité Olímpico Español publicado por la Sociedad Internacional de Historiadores Olímpicos
- Real Academia de la Historia. Francisco Amorós
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Francisco Amorós.