Francisca

Distints tipos de Francisca.

La francisca és un astral de guerra blandida a una mà, útil per al combat cos a cos i com a arma arrojadiza. Popularisada pels francs (es pensa que d'ahí prové el seu nom: Isidoro de Sevilla, Etimolog. XVIII. VI. 9), va anar abans d'això un arma tradicional dels germans occidentals.

Orígens

La francisca o francesca va ser un astral d'orige germà occidental que es va amprar asiduament en els sigles V a VIII pels francs, des dels Merovingios als Carolingios.

L'evidència arqueològica mostra que els francs varen fer us comú de la francisca, i la seua opció d'usar-la va donar nom a la seua gent: els francs, i el nom de la nació que varen fundar, França. Les seues tropes tiraven la francisca des d'una distància de dèu a onze metros. La vora de l'astral era pesat, aixina que tenia un impacte major en el blanc, pero degut a que l'astral no estava equilibrada, la francisca no volava molt recta, reduint el ranc d'exactitut en el blanc. No obstant, en llançar-les en gran número, es buscava més atacar a un grup d'enemics que a un guerrer en particular.

La francisca tenia una forma característica de "S". Des del top del cap, la vora més baixa es curvava cap a dins. El centre del cap de l'astral formava un àngul de 90 a 115 graus fins al mànec. La francisca s'esgolava fins al blanc des del principi del full fins al full complet i també s'enterrava en el blanc de manera que el mànec quedava cap a dalt. La majoria de les franciscas tenien una caiguda redona en forma d'ull en un mànec de fusta, similar a les de les astrals vikingas. La major part de les franciscas tenien entre 11 i 23 cm de llarc, i pesaven entre 200 i 1300 grams. Multiplicant eixa massa per la gran velocitat que adquirien en ser tirades, resultaven molt potents a el hora del combat.

Hui en dia la francisca manté un us popular en competicions de tirar astrals i com a arma per a les representacions històriques. L'arma freqüentment es balanceja impredeciblement despuix de colpejar el sol, fent-la molt difícil de bloquejar. En el combat, açò serviria per a confondre, intimidar i desorganisar una llínea enemiga en el moment crucial ans que els francs donaren el seu gran colp. En algunes ocasions, la francisca va ser superior a les més precises javalines i era prou més letal en combat cos a cos.