Frailea gracillima
Frailea gracillima és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Frailea, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur de Brasil, específicament en l'estat de Ric Gran del sur, fins a Paraguay i Uruguay.
Descripció
[editar | editar còdic]Frailea gracillima és una espècie de cactus molt menut d'hàbit solitari. Presenta un cos cilíndric que pot alcançar fins a 10 cm d'altura i 2,5 cm de diàmetro. La epidermis mostra un color vert grisáceo uniforme.
Generalment desenrolla 13 costelles redonejades, poc marcades i en ocasions llaugerament espiraladas, dividides en tubèrculs. Sobre estos es disponen areolas menudes, en una taca púrpura visible baix de cada una. Posseïx de 2 a 6 espines centrals, divergents i de fins a 5 mm de llongitut, de tonalitat més obscura que les radials. Ademés, presenta fins a 20 espines radials, clares, primes i adpresas a la superfície del cos, en una llongitut de fins a 2 mm.
Les flors són grogues, alcancen fins a 3 cm de llarc i 5 cm de diàmetro. El ovari i el tubo floral presenten escamas en llana i cerdes en les aixelles. Els fruts són verdosos i medixen fins a 0,6 cm de diàmetro. Les llavors alcancen aproximadament 1,5 mm de llongitut.[1][2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del sur de Brasil, específicament en l'estat de Ric Gran del sur, fins a Paraguay i Uruguay.[1]
Es desenrolla principalment en el bioma subtropical,[3] des del nivell de la mar fins als 300 m s. n. m. Este cactus sol créixer sobre afloraments rocosos i terrenys pedregosos, hàbitats que presenten un alt potencial per a l'agricultura.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus gracillimus, publicada en 1839 pels botànics francesos Hippolyte Boissel de Monville i Charles Lemaire en el llibre Cactearum Genera Nova Speciesque Novae: 24.[5]
Més vesprada, els botànics Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose, varen traslladar l'espècie al gènero Frailea, per lo que va passar a cridar-se Frailea gracillima. Varen registrar estos canvis en el llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 3: 209, publicat en 1922.[3][6]
- Frailea: nom genèric otorgat en honor al jardiner espanyol Manuel Flare (1850-1944), qui va conservar i va cuidar la colecció de cactus del Departament d'Agricultura dels Estats Units.[7]
- gracillima: epítet específic que deriva de la paraula llatina grăcĭllĭmus, que significa 'molt prim' o 'molt delicat', en alusió al cos prim que presenta la planta.[8][9]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen tres subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Frailea gracillima subsp. gracillima | Posseïx un màxim de 2 espines centrals i unes 16 espines radials (o menys). | Sur de Brasil (Riu Gran del sur), Paraguai i Uruguay | |
| Frailea gracillima subsp. horstii
(F.Ritter) P.J.Braun & Esteves, 1995 |
Posseïx de 3 a 6 espines centrals i de 15 a 20 espines radials. | Sur de Brasil (Riu Gran del sur) | |
| Frailea gracillima subsp. machadoi
Hofacker, Olsthoorn & R.Pontes, 2022 |
Sense informació morfològica disponible públicament. | Sur de Brasil (Riu Gran del sur) |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Vulnerable (VU)”. Esta categoria senyala que l'espècie enfronta un risc alt d'extinció en estat selvat si les amenaces actuals continuen o s'intensifiquen.
Entre les principals amenaces figura el pastoreig, especialment pel calcigue del ganado, que danya directament els eixemplars i compactar el sol. L'expansió agrícola reduïx i fragmenta les àrees a on l'espècie es desenrolla de forma natural. La silvicultura intensiva, en particular les plantacions d'eucalipto, transforma el paisage i altera les condicions ecològiques originals. També influïxen les pastures invasores, que competixen per aigua i nutrients i modifiquen la dinàmica de la vegetació. El fòc, tant natural com d'orige antrópico, pot destruir individus i afectar la regeneració.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie de cactus es cultiva en freqüència com planta ornamental i es propaga principalment per mig de llavors.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 301. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Frailea gracillima (Lemaire) Br. & R».Die Gattung Frailea.Consultat el 15-2-2026.
- ↑ 3,0 3,1 «Frailea gracillima (Monv. ex Lem.) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-02-24.
- ↑ 4,0 4,1 «Frailea gracillima: Larocca, J., Machado, M. & Duarte, W.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152869A121551203».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152869A121551203.en.Consultat el 2026-02-24.
- ↑ «Echinocactus gracillimus Monv. ex Lem. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-02-24.
- ↑ «Frailea gracillima | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-02-24.
- ↑ «Frailea» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-02-14.
- ↑ «Frailea gracillima» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-02-24.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 97. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Frailea gracillima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.