En anatomia microscòpica foveolas, fositas gàstriques o fosillas gàstriques (gastric pits) és el nom que se li dona a cada una de les aprofundiment de l'epiteli de la mucosa del estòmec.

Etimologia

El terme fovea es referix a una depressió, fossa o chicotet clot; mentres que foveolae o fosita és l'orifici chicotet o invaginació i l'àrea immediata adjacent.[1]

Característiques

 
Foveolas (dalt). Reconstrucció 3D de la paret de la mucosa luminal de l'estòmec.
Foveolas en l'epiteli gàstric. (dalt lumen en blanc). Cort histológico. Microscopi òptic.

Existixen aproximadament 90-100 orificis (gastric pits) per milímetro quadrat (mm2) de superfície.

El fondo de la fosita no és tancat, sino que en ell hi ha 4 o 5 foveolas més menudes, puix l'epiteli secretor es continua cap al conjuntiu (làmina pròpia) en una glàndula, cridada glàndula gàstrica, un tubo molt allargat de trayectòria no recta i que termina en la gruixa de la paret, en una espècie de ovillo (denominat acino).

Estes fositas són diferents a lo llarc de l'estòmec: mentres que en el cardias són més eixints i superficials, en el pilor són més profundes i llargues.[2] [3] [4]


Referències

  1. ↑ «Fóvea». etimologias de chile.
  2. ↑ Britannica«Foveola gastricae».
  3. ↑ Helander, H.F.«The Cells of the Gastric Mucosa».International Review of Cytology.70
    217-289.Consultat el 11 de juliol de 2023.
  4. ↑ Campbell, Flora. «GI – Stomach». Pathologia. The University of Edinburgh.