Formica rufa
La formiga roja de la fusta o formiga roja europea (Formica rufa) és una espècie d'insecte himenòpter de la família Formicidae que es troba comunament en la major part d'Europa, especialment en els boscs de coníferes i d'arbres frondosos, aixina com en els parcs arborats.
Nius
Els nius d'estes formigues són grans, la seua cúpula és ben visible; són construïts normalment en el sotobosque rebujat. En un niu poden viure entre 100 mil i 400 mil formigues.[1] L'indústria forestal fa proliferar els nius d'esta espècie com una forma de control de plagues.[2]
Descripció
Les obreres són femelles en els òrguens sexuals atrofiados; medixen 4,5 a 9 mm de llongitut. Presenten el cap i el tronc de color roig a castanyer rojós i l'abdomen marró negrenc. Les reines són femelles fèrtils; medixen 9,5 a 11 mm de llarc; bicoloreadas roig i negre, presentant tot l'escut, gastro i part de la zona occipital del cap negres i l'escutelo i gastro clarament lluentes. Els mascles té una llongitut de 9 a 11 mm; són negres en els apèndixs i la genitals més clars.[3]
Alimentació
És omnívora. S'alimenta principalment d'invertebrats i ademés de foncs, llacor i restants de tot tipo d'animals , també s'alimenten de melaça de pulgones.
Reproducció
Cada niu sol tindre una reina (femella fèrtil) encara que en ocasions pot albergar vàries reines. En la primavera mascles i femelles vérgens realisen vols nupcials en sincronia en atres formiguers de la mateixa zona, durant els quals femelles i mascles d'uns i uns atres es aparean; una volta realisada la còpula en vol, cauen o es posen en el sol, a on els mascles moren pronte i les femelles (les noves reines) es desprenen de les seues ales. Es traven lluites territorials entre reines de colónies veïnes per a apoderar-se dels nius i de les seues obreres. Una reina d'esta espècie pot colonisar nius d'atres espècies de formigues, com Formica fusca, que les seues obreres crían els ous de la nova reina de manera que a la següent generació el niu passa de mans d'una espècie a l'atra.[2]
Àcit fórmico
Utilisa l'àcit fórmico per a defendre's i caçar llançant-ho sobre depredadors i preses, especialment sobre les mordeduras que propina. Pot enviar una chorrada d'àcit fórmico a 25 cm de distància. Els pardals carpinteros i falcons volen molt baix sobre els nius d'estes formigues per a que el seu plomall siga rosat d'àcit i aixina lliurar-se d'àcars.[2] Este àcit va ser extret en 1671 pel naturaliste anglés John Ray martafallant i destilant moltes formigues d'esta espècie.[4]
Referències
- ↑ Característiques de la formiga roja; Botanical on-line. Consultada el 27 de febrer de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 No.39 Wood Ants; nature's 40 TOP. BBC. Consultat el 27 de febrer de 2013.
- ↑ Formica rufa; Formigues.org. Associació Ibèrica de Mirmecología. Consultat el 27 de febrer de 2013.
- ↑ Raven, Charles Earle (1986) John Ray, naturalist : his life and works. Cambridge University Press.
- AntWiki - Bringing Ants to the World. Formica rufa. Accés: 29 d'agost de 2016.
Enllaços externs
- Transplante de formiga roja per a combatre plagues
- Este artícul conté una traducció derivada de «Formica rufa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.