Anar al contingut

Formació Puncoviscana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Formació Puncoviscana és una unitat geològica d'edat proterozoica a cámbrica inferior, considerada la més antiga en el noroest argentí. La localitat tipo és la Serra de Santa Victòria, en la província de Bota, Argentina.

Distribució areal

[editar | editar còdic]

La Formació Puncoviscana, les unitats de la qual han segut nomenades com "Conca Puncoviscana", "Faixa Puncoviscana" o "Cinturó Lules-Puncoviscana" per distints investigadors, inclou una série d'afloraments rocosos a lo llarc de la Cordillera Oriental, que s'estén en les províncies de Jujuy, Bota i Tucumán.[1]

Datació

[editar | editar còdic]

Cap a 1960, Juan Turner va establir que la formació corresponia a l'era proterozoica. En 1972 Gilberto Aceñolaza va estendre al Cámbrico inferior l'edat de la formació, després d'una troballa d'icnitas o chafades fòssils. A lo llarc del temps, es varen efectuar diversos estudis tendientes a ajustar el lapsus d'edat de la formació. Estos estudis es varen realisar analisant circones extrets de la localitat tipo de la formació, en la zona de Santa Victòria i varen donar com a resultat 536,0 ± 5,3 i 537,26 ± 0,87 Ma, segons el método SHRIMP (sensitive high resolution ion micro probe) o TIMS utilisat.[2]


Referències

[editar | editar còdic]