Forces d'Autodefensa de Rojava
Les Forces de Rojava (Plantilla:Lang-ku HXP, àrap قوات الحماية الذاتية, Plantilla:Lang-syc FADR) és una milícia territorial d'autodefensa multiétnica territorial que actua en Rojava. Les HXP són les primeres forces que implementen el servici militar en Rojava. La milícia de defensa territorial i l'única força armada reclutada en l'Administració Autònoma Democràtica del Nort i Est de Síria.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom oficial de HXP en kurdo és Hêzên Xweparastinê. Pero en el logo de HXP del Cantón de Afrin, hi ha un atre nom kurdo Hêza Parastina Xweser que només pot ser utilisat en este cantó. En algunes notícies kurdo, Erka Xweparastinê s'ha utilisat per a donar dret a HXP.
La traducció lliteral en espanyol és Forces d'Autodefensa. Aixina mateix, no obstant, podria utilisar-se la traducció Força de Protecció Autònoma (abreviat com FPA),[1] que causa a sovint confusió pel poc us.
Reclutament, formació i servici
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Les veus més crítiques en la creació d'estes forces posen de manifest que no es pot obligar a la gent a realisar el servici militar, perque implica involuntarietat i, en molts casos, la fuga del territori. Per a defendre's de tals acusacions, un oficial va sentenciar que ningú obligarà a participar en el front a cap persona que no ho desige, és una formació i posteriorment "cada persona decidirà allistar-se en les Unitats de Protecció Popular per a controlar els punts de control de les zones ya lliberades o, pel contrari, "marchar-se a casa".[2]
La creació i el servici militar de el HXP s'amparen llegalment en les lleis del deure autodefensa (en kurdo: ERKA Xweparastinê) en diferents cantones de Rojava, aprovat per les diferents Assamblees Llegislatives (en kurdo: Meclisi Zagonsaz) de cada regió. Segons la llei, el Consell de Defensa (en kurdo: Desteya Parastin) de cada cantó obrirà un centre de reclutament d'autodefensa (en kurdo: Navenda ERKA Xweparastinê) per a registrar-se i reclutar.
L'introducció del servici militar ha causat tensions en Rojava. Vàries persones han decidit fugir de diferents maneres, desplaçant-se a Iraq o Turquia, per eixemple, inclús directament no registrant-se els centres del deure autodefensa. El fet de ser obligatori ha dut a les Asayish a ordenar la detenció de les persones en intencions de no realisar el servici militar, per a posteriorment obligar-les a inscriure's. El Consell Nacional Kurdo, el principal partit opositor a Rojava, ha criticat durament l'instauració d'este sistema.[3]
Els reclutes són entrenats per les Unitats de Protecció Popular en campaments. La formació té una duració aproximada de 45 dies, encara que en els seus inicis variava segons el cantó en el que es realisara (30 dies en Afrin o 40 en Jazira). La formació inclou tàctica i estructura militar, ideologia i tracte en civils. Despuix d'entrenar, els reclutes poden començar el servici en les HXP.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Kurds raise an army to defend new federal region»
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 14 de decembre de 2017. Consultat el 6 de juny de 2017.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2017. Consultat el 6 de juny de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuerzas de Autodefensa de Rojava» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.